Qualitats motrius agilitat coordinació equilibri

La lateralitat (II): (l'ús de quina mà afavorim?) d'aquella cap a la qual el nen observi una marcada tendència. Això vol dir que quan se'ns presenti un esquerrà bo l'hem de reprimir, sinó ajudar-lo a manisfestar-se amb aquest costat del cos. (però que passa quan el nen fa servir totes dues mans?) el nen ambidextrisme sempre preferirà una mà per damunt de l'altra. La lateralitat ha d'ésser percebuda i integrada sobre el propi cos; si no, no podrà projectar-se añ món exterior, i tota l'orientació espaial- dalt, baix, dreta, esquerra...- no tindria sentit precís ja que l'espai exterior seria concebur com quelcom circular. Algunes idees per a treballar la lateralitat: -pintura: cal que el nen descobreixi que quan es refereix a la dreta i l'esquerra no ho fa a una mà tan sols, sinó a lq meitat del cos, i que aquesta noció és vàlida tant per al davant com per al darrere. -Disfresses; amb paper de diari, enganxant-se gomets a una part i a l'altra, amb paper de colors fent cintes, etc. Abans de passar al paper és recomanable tmb representar totes les toballes amb plastilina i, quan ja es passi al paper, fer-ho primerament en forma de mural tot utilitzant una silueta del nen i donant la diferenciació lateral partint d'un papers impresos, encara que un cop el nen ja ho té aconseguit (fins gairebé els 6-7 anys) li serviran per a reforçar les nocions. L'equilibri: entenem per equilibri la capacitat per vèncer l'acció de la gravetat i mantenir el cos en la postura que desitgem, sigui dempeus, asseguts i fixe en un punt, sense caure. Aquest equilibri implica: - interiorització de l'eix corporal. -Disposar d'un conjunt de reflexos que, instintivament primer, conscientment després, permetrà al nen saber com ha de disposar les forces i el pes del seu cos i tmb els moviments per aconseguir no caure. -Un domini corporal, ja que sinó no podrà contrapesar el pes ni moure's dintre de l'equilibri. -tmb implica una personalitat equilibrada, ja que és un dels aspectes de la coordinació general més afectada per la seguretat i la maduresa afectiva, xq comporta riscos i inestabilitat corporal. To Muscular; respiració i relaxació: anomenem domini corporal estàtic a totes aquelles activitats motrius que portaran al nen a interioritzar l'esquema corporal; integrem que són dues activitats que ajuden al nen a profunditzar i interioritzar tota la globalitat del seu propi jo.  Tonicitat; el to es manifesta pel grau de tensió muscular necessari per poder realitzar qualsevol moviment, adaptant-se a les noves sitacuions d'acció que realitza la persona, com és el maniar, recollir un objecte... Les alteracions del to muscular poden anar des d'una contracció exagerada fins una descontracció quasi en estat de repòs. El to muscular està controlat pel sistema nerviós. Autocontrol: és la capacitat d'encaminar l'energia tònica per poder realitzar qualsevol moviment. és molt necessari que el nen tingui un bon domini de to muscular per obtenir així un control del seu cos en el moviment i en una postura determinada. és una forma d'equilibri instintiu que s'adquireix precisament exercint formes d'equilibri estàtic i dinàmic així com totes aquelles situacions en què el domini muscular és precís d'una manera molt especial; relaxació, control de la respiració, motricitat facial... és necessària una educació del control muscular per què s'aconsegueixi el nivell d'aprenentage mitjançant una bona atenció i preparació.