Ramon llull

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,96 KB

 

La llengua catalana en ledat mitjana->Del llatí al català: El període comprès entre el segle V i el segle XI és vital per a la formació de les llengües romàniques, sobretot entre els segles VII i VIII, quan la fragmentació del llatí ja era prou important com per parlar de llengües diferents. Tot i això, es tractava únicament de llengües orals. Durant aquests segles, es produí en la societat catalana un conflicte lingüístic entre el català i el llatí, entre la llengua oral i la llengua escrita: degut a que en aquest segles la majoria de la gent era analfabeta, només coneixien el llatí els clericus, els únics que sabien escriure. A mesura que avançava la societat, però, va començar a trencar-se el monopoli que havia tingut fins llavors el llatí com a llengua escrita./ Els primers textos en llengua catalana: Els primers documents escrits en català corresponen a la segona meitat del segle XII. Es tracta de dos textos escrits en els àmbits jurídic i religiós. El primer és un codi de lleis visigòtic, el Liber iudiciorum. Laltre, són un seguit de comentaris que lautor fa de lEvangeli (escrit en llatí), i sanomena les Homilies dOrganyà. No es tracta de textos amb caràcter literari, sinó de documents històrics. A partir del segle XIII la producció de textos en català augmentà considerablement./

 

L'obra dun geni: Ramon Llull: Les primeres manifestacions de literatura catalana es troben en lobra de Ramon Llull. Llull va dur a terme una tasca de codificació del català, tan en làmbit sintàctic com en el lèxic. A més a més, va ser el primer autor que va utilitzar una llengua diferent del llatí per expressar-se en els àmbits científic i humanístic. A part del català, Llull va escriure en tres llengües més: el llatí, loccità i làrab. El llatí era indispensable per a qualsevol persona culta, i loccità molt propi de la poesia trobadoresca. Sorprèn, però, laprenentatge de làrab, que debia estar motivat per intentar difondre les seves idees entre els musulmans i per accedir al fons cultural i científic aràbic de lèpoca./ Lexpansió territorial: les cròniques: Amb lexpulsió dels musulmans de la península, els interessos polítics i econòmics de la Corona dAragó sorientaren cap al Mediterrani. Lexpansió mediterrània era paral·lela a lexpansió lingüística, i aquest moment de plenitud política va coincidir amb una època de gran activitat literària. Per això els protagonistes de lèpoca consideraven idònia la crònica històrica per reflectir uns fets que ells consideraven dexcepcionals: es tracta de documents de caràcter històric. Així, les quatre grans cròniques de la literatura catalana són el Llibre dels feits, de Jaume I, el Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós, de Pere III./

Entradas relacionadas: