Ramón llull+infidels+objectiu

Ramon llull era un noble que vivia a la cort de l'infant Jaume de Mallorca, que era el segon fill del rei Jaume I. Ell es dedicava a la poesia trobadoresca. Als 30 anys ja quan esteia casat i amb dos fills, una nit fent una canço en provençal, se li aparegue Jesucrist penjant de la creu. Despres d'uns 8 dies se li aparegue novament al mateix lloc i quasi a la mateixa hora, la qual va aygmentar la seva por. Despres de que li aparegues 5 vegades entengue Ramon Llull que Jesucrist volia que ho deixes tot i es lliures al seu servei. Aleshores es va separar de la muller i dels fills, va vendre les possesion que teni i es va lliurar en cos i anima a les activitats religioses. Es va dedicar a apendre l'estudi i la pregària dels musulmans, aixi que va tenir que compra un esclau sarraí. Es diu que en Ramon Llull va matar al esclau però només es una llegenda i algunes persones diuen que només li va llevar un ull. Un cop va a acabar la formacio , es retira per un temps al puig de Randa, alla va tenir una sensacio rara, segons ell Deu el va il.luminar i li va inspirar la seva ''Art''( art abreujada de trobar la llibertat) , un metode que li permetia convertir tots el infidels per mitja de ''raons neccesaries'' de facil comprensio. Llull es va proposar tres grans objectius: primer, una labor missional de conversió dels infidels;segon, escriure llibres per tal de demostrar els errors dels infidels; i tercer, demanar al Papa i als Princeps cristians la construcció d'escoles on ensenyes l'arab i altres llengúes per tal de formar un cos de missioners idonis. Tambe va ser innovador per dos aspectes: defensava que el millor metode per fer cristians els infidels era la discusio i el debat, en lloc de la força o la violencia, i tambe pensava que calia usar la llengua d'aquells qui volia convertir. Pero tambe perseguia un altre objectiu: volia reconduir als cristians pel cami de coneixer, estimar o lloar a Deu, perque perque veia que els jerarques de l'esglesia i governants s'havien apartat molt, perque s'estimaven mes el bens materials que els espirituals. Ramon Llull es el primer gran escriptor en llengua catalana perque va ser el primer escriptor europeu que utilitza la llengua romanica i una de les grans figures de la literatura universal. Els seus llibres son de molts tipus: sermons, social i política, etc. La majoria son en catala i llati i alguns en arab. Tot aixo en mig de una vida viatgera, missionera i política. Hi destaquen dues noveles llargues: Llibre de Evast i Blanquerna (inclou Llibre d'Amic e Amat) i Llibre de les Meravelles (inclou el Llibre de les bèsties). Ell fos un gran mestre de l'exemple, ja que volia donar lliçons de bon comportament i de doctrina cristiana. Un exemple es una narracío breu que l'autor utilitza per tal de transmetre al lector un ensenyament. Llull no concept la literatura com una finalitat en ella mateixa, sino que sempre esta al servei de la obtrina del que vol exposar. Tambe Llull es el defensor de l'ordre establert que cal respectar, perque cadascu a de respectar que te un lloc en la societat i que es el que li a tocat i no hi ha que canviar-ho. Llull va deixar de practicar la poesia trobadoresca pero va deixar alguns poemes religiosod i biografics. Llull del 1280-1315, no va deixar de viatjar: a Roma a Nàpols (on va xerrar amb el Papa) a Montpeller i a París (a presentar la seva ''Art') a Tunis, a Xipre, ... (a predicar la dotrina cristiana). Va esta plena de dificultats la seva activitat missionera. A Tunis el van acusar de anar contra la llei de Mahoma (torturat, empresonat i condemnat a mort. Gracies a una persona li van llevar la pena de mort. A Xipre fou emmezinat per dos dels seus companys. Despres va anar a Àfrica on el van apallisar i el van ficar dins la preso que hi va fer fins mes dels 70 anys. Despres de sortir-ne s'atrevi a tornar a Àfrica on es diu que va ser lapidat, i despres va morí a la nau que el duia cap a Mallorca. Com que les cançons de gesta no es trasmetien per via escrita, moltes s'hi han perdut i en català no es conserva cap. Pero durant els segles XIII i XIV. Pels comptes-reis , s'escriuen les quatre grans cròniques: La de Jaume I el conqueridor o Llibre dels feits: es tracta de unes memories del mateix Jaume I. La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere: te dos temes (la conquesta de Sicília i la invasó de Catalunya pels Francesos. La de Ramon Muntaner: els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplòmatiques i militars en que ell tambe va participar. La del rei Pere III el Cerimonios: la cronica del rei en Pere no conte de cançons de gesta i justifica les dutes a terme durant el seu regnat.