Raó cordial

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

 
Valor sentiments: Àntiga Grècia, Aristòtil (S.IV aC) va indicar q els éssers humans som "intel.ligència desitjosa o desig intel.ligent". La nostra condició humana no consisteix només en racionalitat, sinó q per naturalesa i aprenentatge també hem de comptar amb desitjos, emocions i sentiments. / La filosofia del cristianisme primitius, San Agustí d'Hipona (S.IV-V), va subratllar la importància dels densiments amorosos, "estima i fes el q vulguis". La filo agustiniana insisteix q allò important x a l'ésser humà no es tant desenvolupar la raó, sino aquesta passió amorosa q sembla q va lligada. D'aquesta manera la persona s'assembla + al creador i es prepara x la trobada amb ell. / S.XVIII influència especial filòsofs sentiment moral, entre els q destaca Adam Smith per haver desenvolupat una moral de simpatia. Entre éssers humans hi ha comunicat de sentiments, q és la base de les valoracions i judicis morals. / David Hume sosté q la raó es incapaç de motivar la conducta, i q són les passions q mouen les persones a actuar. La raó es la "esclava de les passions" segons Hume, i ha de servir-les i obeir-les. Kant defensa q la raó es perfectament capaç de moure la voluntat x actuar, però admet l'existència del respecte com a sentiment moral. S.XX Xavier Zubiri atribueix als ésser humans una "intel.ligència sentent". Sentir i intel.ligir unides en l'estructura de la intel.ligència sentent. la intel.ligència no es independent del "sentir". Raó cordial:Éssers humans descobrim el q és la veritat i la justícia no només amb argumentacions racionals, també amb afectes i sentiments. Aquestes seleccionen la info important per a nosaltres. L'oposició entre raó i cor no està justificada, ja q la raó és una facultat preparada x intrepretar els projectes del cor, ampliar-los i confrontar-los entre si, x estendre'ls com propostes teòriques. Persona: Boeci (S.IV) substància individual de naturalesa racional". / Kant, ésser lliure (autònom) capaç de crear un mon moral. / Personalisme: Corrent filosòfic, considerar eh com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada. Emmanuel Mounier iniciador. Ser i fer-se persona: realitat personal prenent com a fil conductor de la proposta de mounier: -Existència encarnada, -Comunicació, -Llibertat condicionada, - Compromís, -Capacitat crítica, -Dignitat eminent, -Proximitat i amistat.

Consciència humana dues funcions essencials: considerar-nos una realitat pròpia i mantenir la continuïtat del jo, es a dir, seguir sent els mateixos q érem. Diferència entre humans i animals (Aristòtil): -Posseir lógos. Tenir capacitat de dir de manera intel.ligible, tenir la facultat d'utlitzar un llenguatge conceptual per referir-se a la realitat, comprende-la i explicar-la, per parlar-ne. Aquesta seria la dimensió argumentativa de la raó. -L'animal que té lógos és un ésser capaç de viure en societat, pq comparteix un lleguatge amb els seus semblants. En això consisteix la dimensió intersubjectiva de la racionalitat humana. -Tenir lógos està en relació amb la capacitat de dur a terme un pensar raonable. Saber orientar-se, situar-se, deliberant sobre el que és bo pero un mateix i per tots, sent prudent. Aquesta seria la dimensió moral o pràctica de la raó. Raó i racionalitats: Raó: conj. capacitats q els éssers humans podem exercir de maneres molt diferents. Kant deia que existeixen diversos usos de la raó x això ara parlem de "racionalitats". Raó teòrica i pràctica: éssers humans utilitzem la nostra capacitat racional per assolir la veritat (raó teòrica) i aconseguir la felicitat (raó pràctica). Segons Aristòtil la raó teòrica s'ocupa "d'allo que no pot ser d'una altra manera" i la pràctica de la que si ho ot ser, indice quins fins hem de perseguir i entén q quan algú fa bé aquesta funció és un home prudent. Raó pràctica -> raó prudencial. Equilibri entre raó i desitjos per aconseguir la felicitat. Raó històrica i vital: la r.h. prové de la nostra consciència de l'esdevenir històric. La raó és una realitat històrica, un producte històric. La r.v. desenvolupada per Ortega y Gasset, s'anomena "raciovitalisme". La r.v. és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, no es pot entendre sense la raó. La vida exigeix racionalitat. La r.v. és tmb històrica, té una manera de ser temporal, viu i s'alimenta del temps. Raó instrumental i comunicativa: els éssers humans aspirem a dominar tècnicament els processos naturals per satisfer les nostres necessitats. El coneixement teòric s'ha convertit en una racionalitat instrumental x fabricar artefactes x dominar la naturalesa. Aquesta s'ha estès també a relacions socials (racionalitat estratègica), a vegades considerem els altres com instruments per resoldre conflictes i aconseguir les nostres aspiracions. X això s'ha arribat a parlar del homo economicus, les persones actuem intentant treure el max. rediments als nostres mitjans. Però la racionalitat humana també pot posar-se al servei de la cerca d'acords i consens, això és el q s'entén per ús comunicatiu o hermenéutic de la raó.

Entradas relacionadas: