Realisme i impressionisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,79 KB

 

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic.

Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins a eixe moment havia estat supranacional.

El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible. El realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.

Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social. Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemespolítics, humans i socials.El sonet és una composició clàssica en poesia. En català, el sonet consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets (abab abab cdc dcd, o abba abba ccd dee), tots ells decasíl·labs sense cesura. Aquesta estructura mètrica pot variar. El sonet va arribar a Espanya i Catalunya al Renaixement per influència italiana i s'ha mantingut fins a l'actualitat.L'estrambot és una estrofa que s'afegeix al final d'un sonet. La pàtria Aribau lamenta que hi ha una cosa que es perd per sempre, la llengua catalana. És un plany, un comiat resignat d'una pàtria entesa com a llengua. L'evocació de la pàtria es fa com el d'un paisatge. S'associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals. El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa.

Entradas relacionadas: