Recursos explicatius

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,21 KB

 

Text narratiu (fragment d?una novel·la) amb elements descriptius. Laparticularitat del text rau en el fet que la narració es fonamenta en el curs delpensament de la protagonista.-------Cursiva- per a marcar mots d?una altra llengua citats dins un text en català(bokmål, nyrosk)- per a marcar el nom d?un periòdic (AVUI)Cometes:- : per a marcar una certa ironia o un ús aproximat dels mots(clàssic); per a reproduir una citació dins un text (Fader [...]).- „ „: per a introduir el significat o la definició d?un mot.----Text expositiu, tot i que pertany al gènere de les columnes d?opinió: observem que hi ha pocs elements de modalització i hi predominen els trets i l?estructura més aviat expositius.Característiques dels textos expositius1.Particularitats dels textos expositius enfront d'altres tipus de textos.Els textos expositius són diferents dels:narratius: ens expliquen els fets d'una persona (o més).descriptius: ens expliquen com és un lloc o una persona.argumentatius: ens volen convèncer d’alguna cosa o donar-nos una opinió. I d¡altres tipus de textos: conversacionals, instruccionals o predictius, amb els quals ja és més difícil de confondre’ls.2.Trets bàsics dels textos expositius-Tenen una finalitat informativa. -La relació entre l’emissor i el receptor suposa que comparteixen coneixements previs.-Es refereixen a alguna realitat, no són de ficció.-No hi ha marques de temps, o són neutres (a diferència dels textos narratius).-No hi ha personatges protagonistes ni "fets" narratius.-La informació pot anar acompanyada de gràfics i esquemes.-El contingut del text expositiu, la informació que transmet, pot ser reduïble a un resum o esquema. .-.La informació que donen els textos expositius ha de ser ordenada Marques externes per reconèixer un text expositiu Els textos expositius tenen diverses marques externes que ens ajuden a llegir-los:-La informació s’hi presenta ordenada en paràgrafs. Un paràgraf és el fragment d’un text separat per un punt i a part. El contingut d’un paràgraf ha de tenir una certa unitat, ha de girar entorn d’un sol punt o idea principal. -Cada paràgraf té una funció específica: introduir el tema, donar un exemple, plantejar un problema o oferir-ne la solució, assenyalar una causa i un efecte, comparar dos aspectes, explicar les característiques d’un objecte o d’un fenomen, seqüenciar els fets o fases d’un fenomen, cloure un tema... La posició d’un determinat paràgraf en el text ens pot ajudar a predir quina informació hi trobarem.-Sovint s’encapçala el text amb un títol, i alguna part, amb un subtítol. -De vegades s’utilitzen diferents tipus de lletres: negreta, subratllada, cursiva o itàlica..., per destacar algun concepte important. -Alguns textos expositius van acompanyats de gràfics, esquemes, taules estadístiques o quadres, que complementen la informació o la resumeixen per a una millor comprensió.4. Organització d'un text expositiu Una de les característiques més destacades dels textos expositius és que la informació hi pot estar organitzada seguint un determinat esquema o estructura.Podríem comparar els textos expositius a diverses taules amb una estructura diferent. Com si uns mateixos elements estiguessin disposats de maneres diferents, de tal manera que en resulta una estructura diferent essent el mateix objecte. En els textos expositius passa el mateix: la manera com es troben distribuïts els elements informatius dóna lloc a textos amb unes estructures diferents.De totes maneres, cal dir que un determinat text expositiu presenta diversitat d’estructures i no es regeix només per una de sola. Generalment cada paràgraf segueix un determinat esquema en funció del que es vol dir i de la manera com es vol presentar la informació.Les principals estructures bàsiques en què s’organitzen els paràgrafs dels textos expositius són les següents:Enumeració o descripció: Se´ns dóna informació sobre un tema en particular o sobre les característiques d´aquest tema o del context-Seqüència o col.lecció: S´exposa en grup un cert nombre d´idees realcionant-les entre elles.Problema-solució: Se´ns presenta un problema o un interrogant i una solució o una resposta.Casualitat: Hi ha una relació de causa a efecte.Comparació: Es confronten dos fenòmens, objectes o éssers, entre ells; es consignen les diferències i les semblances.LA DIXI PERSONAL Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona). Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així: Nosaltres= jo + 0 :maje stàti c (reis) o de modèstia (en textos tècnics)+ tu (+ tu...):i nc lusi u-l’emissor implica el receptor.+ ell (+ ell...):e xc lusi u-l’emissor no compta amb el receptor.+ tu + ell (+ tu + ell...):gl obal-pot incloure el receptor i d’altr.+ tota la comunitat :unive r sal.La dixi social: Les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament detu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells. LA DIXI ESPACIAL L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà). LA DIXI TEMPORAL El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el lendemà, l'any següent



RECURSOS EXPLICATIUS.AposicionsSintagmes nominals, preposicionals, adjectivals o amb participis.Entre comes.Introdueixen informació que amplia o facilita la comprensió dun element anterior.Parèntesis explicatius.Utilitzen guions o parèntesis.La mateixa funció que laposició.Oracions de relatiu explicativesSubordinades adjectives amb pronom relatiu, entre comes.Funció semblant a la de laposició i els parèntesis explicatiusReformulacions parafràstiques.Es repeteix la idea anterior emprant una expressió distinta.Introduïdes peronnectors de reformulació.ExemplificacionsIl·lustren la idea general amb casos particulars.Introduïdes per connectors dexemplificació.NotesAl marge, a peu de pàgina, al final del text.Introdueixen informació complementària al marge del cos central del text.Paratextos que fan ús de codis no lingüístics.Mapes, gràfiques, fotografies, dibuixos...Tipus darguments i recursos argumentatius.Argument d'autoritat. Consisteix a utilitzar l'opinió d'una persona important, de prestigi reconegut o digna de ser escoltada. També l'enunciador pot mostrar-se capacitat per a opinar sobre el tema. Perexemple, s'inclouen citacions d'estudis científics o d'organismes que donen suport a la tesi defensada per l'autor. Una manera de desqualificar l'argument és desqualificar l'autoritat de la persona citada.Ex. Compra detergent X. Recomanat pels principals fabricants de rentaplats.Argument del model. Es presenta una persona o comportament com a model que cal imitar.Ex. Hauries de fer com la teua germana. Mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets; per això, treia bones notes.Argument del benefici. S'al?lega els beneficis que es derivaran d'una actuació determinada.Ex. Dóna sang. Salvaràs vides.Argument del malbaratament o balafiament. Es defensa una actuació determinada per no malbaratar els recursos o els esforços que ja s'hi han esmerçat.Ex. No abandones el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només queda un mes de curs.Arguments de causa i conseqüència. Són els que es basen en una relació de causalitat; s'hi presenten les causes d'un fet o l'efecte que provoca.Ex. No conduïsques si has begut alcohol. Pots matar-te tu o matar algú.L'exemple. L'exemple es pot utilitzar per a fonamentar amb més concreció un argument utilitzat.Però també es pot usar laescripció d'un cas concret o d'una experiència personal com a exemple que es vol generalitzar i estendre a uns altres casos. En aquest cas, es tractaria d'una argumentaciópoc rigorosa, perquè pretén convertir l'anècdota en categoria.Ex. Els funcionaris són tots uns ganduls. L'altre dia vaig anar a fer una gestió i el funcionari de tornxarrava amb el company en lloc d'atendre 'm.Argument per comparació. La comparació enfronta dos objectes o més per avaluar-los entre si.Ex. Val més que compreu aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que les altres.Argument de justícia o d'identificació de situacions. Consisteix a identificar la situació objecte de l'argumentació amb unes altres situacions similars. Es pretén que allò que s'accepta sense problemes en una situació determinada, siga també acceptat sense reticències en una altra de semblant. Sovint, la discrepància del destinatari vindrà perquè pot considerar que les dues situacions no són equivalents i, per tant, no es pot aplicar l'argument de justícia.Ex. El meu suspens de Matemàtiques és una injustícia. He tret un 4 en l'examen final; la mateixa notaque ha tret Júlia, i a ella sí que l'ha aprovada.Apel?lar a la quantitat. És un recurs argumentatiu que consisteix a fer referència al gran nombre de persones que donen suport a la idea, al gran nombre de vegades que un fet s'esdevé, a l'antiguitat d'un producte...Ex. Assegurances X. La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seua protecció.Apel?lar a la qualitat. Es destaca el caràcter únic i irrepetible d'un fet. La publicitat utilitza aquest recurs quan destaca una característica única en el producte publicitat o quan simula que són pocs o molt especials els consumidors que l'utilitzen (eslògans del tipus sigues diferent, original...). És el mateix recurs que es fa servir quan s'individualitzen i es concreten les situacions, per a feries més reals i que ens arriben més. Per exemple, per a denunciar les conseqüències d'un bombardeig, colpirà més la història concreta d'una de les víctimes, que no la quantitat impersonal de morts i ferits. El fet concret apel?la als sentiments; les quantitats objectives apel?len a la raó.Ús de dades, xifres i estadístiques. Les opinions són sempre discutibles, però els fets es consideren inqüestionables. Per això, un recurs eficaç per a convéncer és presentar com a fets inqüestionables determinades informacions. L'ús de xifres o dades estadístiques augmenten l'efecte de realitat i objectivitat, i el receptor oblida que les xifres i les estadístiques es poden manipular fàcilment.Comparem, per exemple, la valoració subjacent d'un titular de notícia de la Gaceta Universitaria amb el títol d'una carta al director posterior que hi discrepava: El 75% de los alumnos quieren recibir las clases en castellano (titular notícia); El 25% dels alumnes demana les classes en valencià (titular de la carta).El dilema. Apareix quan s'ha de triar entre dues opcions p o q; p ens mena a un resultat r, q ens mena a un resultat s; per tant, caldrà triar entre r o s. El dilema esdevé irresoluble quan qualsevol de les eleccions és inacceptable.Ex. La visió androcèntrica del món ebaixa la imatge de les dones: si són decidides i defensen amb fermesa les seues posicions, són considerades agressives i poc femenines; però si utilitzen la cortesia lingüística i modalitzen les seues afirmacions i peticions, són acusades de no tenir les idees claresFIGURES RETORIQUES:Antítesi:Oposició, en un mateix vers o una mateixa frase, de pensaments o expressions de sentit contrariEnumeració:Llista d'elements que pertanyen a un mateix conjuntEpítet: adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia una característica coneguda. La veig en fosca nit i en lluna claraEufemisme:Ús d'un mot o d'una expressió suau, inofensiva, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent.Geminació (repetició):Repetició d paraules o sintagmes iguals en contacte.Hipèrbaton:Alteració forçada de l'ordre gramatical dels components de la frase.Hipèrbole:Exageració evident.Ironia:Expressió de significat contrari al que en realitat es vol donar a entendre, amb la intenció de crear efecte de retret, burla.Metàfora:Al.lusió a una realitat mitjançant un signe verbal propi d'una altra amb la qual té alguna analogia.Metonímia:Metàfora que substitueix el nom d'un objecte pel d'un altre aprofitant la relació de: causa-efecte,instrument-persona. Onomatopeia:Presència d'un mot o d'un grup de mots que intenten reproduir sons de la realitat.Paradoxa:Expressió sun enunciat cert, que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant. Vivim de mort, i no ens és grat; morim d’amor, i no s’hi pensa.Paral.lelisme:Repetició en sèries paralleles d'expressions anàlogues per les paraules que s’utilitzen, per l’estructura gramatical o rítmica de la frase o per la idea que s’hi expressa.Quiasme:estructuració creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons tinguin un ordre invers respecte dels primers.1 e oberta: premi, cel, pèl, Vicent, Josep, tebi, conveni, ingenu, correcte, respecte, guerra, herba, verb, peu -2 e tancada: correcte, respecte sémola, rei, pel, església, esport, remei, Castelló, sémola, estrofa-3 o oberta: mòlt, bunyol, caragol, volta, groc, carxofa, Moncofa, prou, grossa, pigota, esport, estrofa-4 o tancada: conveni correcte, sémola Josep, molt, Castelló, llobató, confós, Moncofa------**parcel·la: davant l, l·l, rr és oberta.**esquerra: davant l, l·l, rr és oberta.**ingenu: davant síl·laba amb u és oberta.**conveni: davant síl·laba amb i és oberta.**concepte:davant les terminacions cultes -epte, -ecte.------misògin: davant síl·laba amb i la o és oberta.**olidavant síl·laba amb i la o és oberta.**Moncofa: terminació -ofa.**impost: terminació -ost, -osta.bunyol: terminació -ol, -ola

Entradas relacionadas: