La Reforma Protestant i la Revolució Científica

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,87 KB

El canvi religiós a l'edat moderna

Al començament de l’edat moderna, en la societat europea hi havia malestar per algunes pràctiques de l’Església catòlica, com ara la riquesa de les altes jerarquies, l’escassa formació del clergat, la compra de càrrecs eclesiàstics i les indulgències, per les quals es comprava el perdó dels pecats.

L’any 1515, el monjo alemany Martí Luter va criticar el papa i el van excomunicar. Les seves idees, que van donar origen a la Reforma luterana o luteranisme, es resumeixen en aquests principis bàsics:

  • Les persones se salven per la fe.
  • Els creients es relacionen directament amb Déu.
  • L’única font és la Bíblia.
  • Els sagraments són només el baptisme i l’eucaristia.
  • No es practica el culte a la Mare de Déu i als sants.
  • Es nega l’autoritat del papa.

Finalment, els luterans van sortir de l’Església catòlica i van rebre el nom de protestants. La Reforma es va expandir ràpidament per Alemanya, amb el suport dels nobles. A més, van sorgir moviments nous de reforma religiosa, com el calvinisme, que es basava en la predestinació. Un cas especial va ser el d’Anglaterra, en el qual el rei Enric VIII va decidir crear la seva pròpia església, l’anglicana, i s’hi va posar al capdavant.

La Contrareforma i el Concili de Trento

La Contrareforma en el si de l’Església catòlica mateix va mirar de reconduir alguns aspectes del catolicisme i posar fre, així, a la Reforma protestant. L’any 1545, es va reunir el Concili de Trento, en el qual es va confirmar la doctrina de l’Església, es van fundar seminaris per formar sacerdots i es van crear mitjans nous per estendre la doctrina catòlica.

Com a conseqüència de la Reforma, Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics, fet que va provocar guerres de religió i la generalització de la intolerància.

La Revolució Científica

En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l'univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant seu. L'Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l'oficial durant molt temps.

Entradas relacionadas: