Registre cientificotecnic

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

 

Registres Formals:

El registre cientificotècnic és el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona, normalment, amb el canal escrit, que és el més adiente per als manuals, els articles i les ressenyes de revistes especialitzades.

Els objectius són els següents:

-L'ús de la terminologia precisa i rigorosa. Per aquesta raó  es fan servir mots monosèmics, que eviten l'ambigüitat, i neologismes.

-La utilització de formes no personals o de la ercera persona del singular.

-La tendència a l'estil nominal: els noms superen els verbs.

-L'absència de matisos de subjectivitat.

El registre literari es caracteritza, en canvi, per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal ; és per això que es val de les figures retòriques ( comparacions, metàfores, imatges..) d'arcaismes de dialectilismes i de la polisèmia dels mots, tant per enriquir els textos com per fer-los més subjectius.

EL TEATRE DELS SEGLES XIX, XX I XXI.

Es considera que el teatre contemporani va néixer el 1881, amb Émilie Zola. Henrik Ibsen.

 De les propostes d'Ibsen, en van derivar l'obra de l'irlandès George Bernard Shaw, que , amb peces a cavall de la crítica

social més dura i la comèdia, el deixeble del diable i Pigmalió.

D'HENRIK IBSEN Luigi Pirandello, amb la seva coneguda obra Sis personatges a la recerca d'autor, la cantant calba d'Eugène lonesco, aquest corrent va prendre el nom de "teatre absurd".

Àngel Guimerà: es tragedies ROMàntiques, com Gal·la Placídia (1879) d'ambientació medieval, i Mar i cel (1888) tractar temes d'actualitat En Pólvora ( 1893) i La festa de blat (1896). Els drames més tensos i reeixits de Guimerà. María Rosa (1894) Terra Baixa (1897) ( ha estat traduïda en quinze idiomes), en què planteja l'oposició del món rural (terra alta ) i l'urbà ( terra baixa ), i La filla del mar (1900), d'ambient mariner.

ELS TEGISTRES NO FORMALS.

-FONÈTICS: articulació dels sons més relaxada i ràpida (ca nostra ), caiguda d'algunes vocals àtones (tronjes), reducció dels diftongs creixents (quaranta) i metàtesi, inversió de dos fonemes o de dues sil·labes contigües (radere)

-MORFOLÒGICS: plurals no ecceptats (llapissos), formes verbals no normatives (sapiguer) i ús freqüent de l'imperatiu

-SINTÀCTICS: manca de connectors, predomini de la juxtaposició i de la coordinació i presència de frases inacabades

-LÈXICS: ús de termes de gran abast semàntic (cosa, interessant), de crosses lingúístiques ( vull dir que, d'alguna manera ) i d'onomatopeies, frases fetes i comparacions.

El registre vulgar les característiques d'aquest registre són :

-Inclusió de renecs i de mots grollers

-Absència de retòria

-Rebuig dels eufemismes.

-Mots que fan referència a temes considerats tabús per bona part de la societat (sexe, religió, funcions, fisico´lògiques)

-Escassa elaboració des del punt de vista normatiu

-Transgressions constants de la normativa.

Entradas relacionadas: