El registre literari

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,47 KB

 

El registre científic I tècnic té com a finalitat l’exposició clara i precisa del missatge. Conté I usa un vocabulari especializat propi del tema tractat que conoeixem amb el Nom de termes o tecnicismes.

El registre acadèmic Comprén tots aquells textos, orals i escrits, que són produï dins de l’ àmbit Acadèmic, normalment universitari. Es tracta de textos que tenen com a Finalitat transmetre, emmagatzemar i reelaborar la información de manera Objectiva, per això la información es transmet d’ una manera clara, ordenada i Precisa, a fi que arribe de la manera més entenedora posible.

Dins del registre Jurídic i administratiu trobarem textos que tenen com a finalitat regular La vida social i establir relacions entre les administracions i les persones. En aquest registre el llenguatge ha de ser precís, amb marques d’ Impersonalitat y fórmules prefixades.

La finalitat del registre Literari és crear bellesa, això comporta despertar passions i sentiments Amb les paraules, per la qual cosa l’ús que es fa del llenguatge tracta de Traure el màxim partit a tots els girs.

El registre periodístic Té majoritàriament una finalitat informativa, es caracteritza per l’ús d’una Llengua objectiva, precisa i entenedora, amb una sintaxi senzilla i oracions Poc complexes

El registre Publicitari, per la seua banda, té com a finalitat convencer el receptor i Prientar la seua conducta.

El registre Col.Loquial està present en textos que formen part d’àmbits familiars i Privats.

El noucentisme Fou un moviment artístic i ideològic que sorgí al començament del Segle XX i Que s’ oposava a tot el que havia suposat el Modernisme. Els noucentistes Propugnaven l’ ordre i la serenitat, volien recrear un món perfecte i ideal i Contràriament als modernistesw, que esdevenien rebels socials.

La literatura de les avanguardes va sorgir, influïda per Tota la renovació industrial del canvi de segle. Van nàixer com una reposta Renovadora i trencadora respecte a l’art i la societat capitalista i burguesa. Reflex d’ una crisi social profunsda que conduira més tard a la primera guerra Mundial. S’inclouen diverses tendències, la poesía dadaísta era incoherent, Feia servir l ‘absurd, l’atzar, el subconscient, el trencament de la sintaxi, Es barrejava amb altres manifestacions artístiques com la pintura o el collage. La poesía surrealista, per la seua banda, intruduí l ‘ escriptura automática Basada en els nous estudis de Freud , amb presencia d’ imatges irracionals però Sempre suggeridores. La poesía foturista feia èmfasi en l`exaltació de la Modernitat. Les màquines, la velocirar, etc. Autors J.V Foix, Joan Salvat-Papasseit i Maximili`s Thous.


Entradas relacionadas: