Registres

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,34 KB

 

Registres lingüístics

Registres informals

Col·loquial: tema general i quotidià, canal oral espontani, intencionalitat subjectiva, grau de formalitat baix (si es molt baix, parlem de registre vulgar), en general és el primer registre que s’aprèn i la base de les varietats dialectals, es manifesta en la conversa espontània, gran expressivitat (amb hipèrboles, comparacions, onomatopeies...) riquesa entonacional, espontaneïtat i , per tant, poc control sobre el llenguatge lèxic i sintàctic, és el parla menys subjecte a la norma lingüística i social, sovint amb paraulotes i renecs. Sintàctiques, sintaxi més aviat simple, amb abundància de la juxtaposició, abundància d’oracions interrogatives i exclamatives, presència freqüent d’oracions inacabades. Lexicosemàntiques, ús de mots incorrectes, lèxic sovint limitat, abundància d’elements expressius, amb força connotació, en el registre vulgar, ús freqüent de mots referents al sexe o les funcions fisiològiques, que ataquen a la religió, també son pròpies del registre vulgar les deformacions dels mots per manca de cultura del parlant. Classes de text: conversa.

Registres formals

Estàndard: tema general, canal escrit o oral, intencionalitat objectiva, grau de formalitat mitjà o mitjà-alt, en general es pot considerar alhora com una varietat dialectal comuna a tots els parlants i com un registre neutre, adequat a les situacions mínimament formals, es tracta del tipus de llengua “homologada” que s’ensenya preferentment als centres docents, coincideix força amb la llengua correcte o normativa, crea en els parlants consciència d’unitat de la llengua. Sintàctiques, construcció culta i correcta, però defugint les formulacions que dificultin la comprensió. Lexicosemàntiques, ús de cultismes coneguts i evitació dels col·loquialismes, ús generalment denotatiu del llenguatge. Classes de text, escrits: periòdics, retolació, avisos, textos administratius, orals: mitjans de comunicació.

Cientificotècnics: tema especialitzat, canal escrit o oral, intencionalitat objectiva, grau de formalitat alt, en general, absència de referències personals, ús d’oracions impersonals, ús de llenguatges formalitzats i de codis propis. Sintàctiques, ús gairebé absolut d’oracions enunciatives. Lexicosemàntiques, tecnicismes i cultismes, sovint creats a partir d’elements grecs o llatins, o bé manllevats a llengües com l’anglès, ús exclusivament denotatiu del llenguatge. Classes de text, escrits: articles en revistes especialitzades, informes tècnics, tesis doctorals... orals: ponències, conferències...

Literari: tema general, canal habitualment escrit, intencionalitat subjectiva, grau de formalitat habitualment alt, en general gran expressivitat, la funció estètica és la més típica, però no l’única, artificiositat: explora sovint molt a fons possibilitats textuals i lingüístiques, com que la literatura és una representació de la multiplicitat de la vida humana, el llenguatge literari és el més ric i variat, de manera que una obra pot incloure tota mena de registres, seqüències textuals i tipus de text. Sintàctiques, sintaxi sovint complexa. Lexicosemàntiques, ús de tots els mots de la llengua, fins i tot de dialectalismes, de mots exclusius, etc., ús connotatiu, figurat, polisèmic, simbòlic, etc. Del llenguatge, cosa que afavoreix no tan sols la diversitat d’interpretacions, sinó també l’accés a realitats altrament difícils d’expressar. Classes de text, poesia, narrativa, teatre, assaig, etc...



LA VARIACIÓ TEXTUAL

Gèneres i tipus de text: com a parlants, sabem distingir diferents tipus de text, una notícia, una entrevista, un eslògan, etc. Aquest tipus de texts responen a uns determinats contextos situacionals i que tenen, sovint, un format recognoscible, els anomenem gèneres textuals. Es donen en diferents àmbits de la vida social: una entrevista va lligada al món del periodisme per exemple. El conte s’inclou dins l’àmbit literari, i això implica  que el lector té unes determinades expectatives i assumeix algunes convencions com la que es pugui narrar no formi part de la realitat, en canvi, un periodista això no ho pot fer ja que seria considerat un mentider. Gèneres molt diferents poden tenir aspectes comuns com per exemple la narració que no sols predomina en el conte sinó que també es la base de moltes notícies o cròniques. Per això es important saber diferenciar els vuit tipus de text : descripció, narració, explicació, argumentació, predicció, instrucció, conversa i text retòric. Es difícil trobar un text que sols inclogui un tipus de text determinat, normalment els textos tenen mes d’un tipus de text.

Varietats dialectals

Les variacions dialectals corresponen a les distintes maneres d’usar la llengua que tenen els diversos grups de parlants: hi ha una manera de parlar que identifica els parlants d’una determinada generació, grup social o zona geogràfica. Per exemple, els rossellonesos parlen de manera diferent de com ho fan els valencians, encara que la llengua es sempre la mateixa.

Les variacions de registre són el conjunt de característiques lingüístiques que resulten d’adaptar la llengua a un context situacional. De la mateixa manera que ens vestim diferent depenent de la situació.

Factors que determinen el registre

El tema: el fet que hàgim de parlar o escriure sobre un tema ja ens obliga a unes determinades seleccions lingüístiques, no fem servir el mateix tipus de llengua per parlar d’un tema general que per parlar d’un tema especialitzat, en el text especialitzat, es fa servir la terminologia corresponent al tema.

La intencionalitat: la intensionalitat que pretenguem aconseguir amb el text és un dels factors que té més repercussions a l’hora de confeccionar-lo. No cal dir que el nombre de finalitats comunicatives és pràcticament infinit, tanmateix podem distingir dos grans blocs d’intencionalitats: les objectives (com els textos explicatius, hi ha abundancia d’oracions enunciatives en tercera persona, i l’emissor busca passar desapercebut, entre altres característiques, en el text científic es on es poden veure molt millor aquestes característiques) i les subjectives (es transmeten emocions i reflexions personals, l’ús de la primera persona, d’oracions exclamatives o l’adjectivació valorativa contribueix a donar un to més subjectiu als textos.

El grau de formalitat: el grau de formalitat depèn sovint de la major o menos coneixença o familiaritat que hi ha entre els interlocutors. Grau baix, grau mitjà i grau alt, depenent de la confiança que hi ha amb el interlocutor i de les circumstàncies, es farà servir un o l’altre. Les fórmules de tractament són un dels recursos de què disposem per a expressar la major o menor “distancia psicològica”. El grau de formalitat implica unes seleccions tant pel que fa al vocabulari com pel que fa a les estructures sintàctiques.

El canal: el canal o mitjà a través del qual ens comuniquem, imposa també les seves exigències  l’hora d’elaborar el text i, per tant, és un altre dels factors que condicionen el registre. Hi ha dos grans canals: el escrit o el oral, dins d’aquest canals, podem considerar-hi tot un ventall de canals, la premsa, la televisió, la radio, etc. Cadascun d’aquest canals tenen les seves possibilitats però també les seves limitacions.

Entradas relacionadas: