Registres y tipoligia

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,84 KB

 

1.DESCRIURE EL TEMA I LS PARTS BÀSIQS DL TEXT. -EN EL TEXT. La structura textual té: ·Strctura extrna; dsposicio frmal d les parts (scenes, paràgrafs, línies, etc).·Strctura interna; ordnacio dl cntingut sgons la intnció d lautor, així s troba ls structurs txtuals q s clasifiqen n: dscriptiva, narrativa, dialogada, xpositiva, argumntativa, instrctiva, predctiva i retòrica. La strctura txtual pot ser: argumntativa (raonamnts a fvor duna tesi), narrativa (strctura plantejmnt- nus- dsnllaç), xpositiva (xposa alguna cosa), instrctiva (dsposició n títols, sbtítols i aprtats).// La isopia = cnsisteix en la repetició dalgun concepte. 2.RESUMIX EN MÁX 10 L. RESUM, NO possar lautor diu.//3.IDENTIFICAR LA TIPOLOG TEXTUAL. TIPOLOGIA TEXTUAL; Els tipus d text + habituals: Text Expositiu (introduc, desnvolupamnt i cnclusió// xplicar aportnt infrmació i dades). Ex: Diccionaris, conferències… Text Argumentatiu (introduc, xposició dls fets o xposició dargumnts i cnclusió// cnvéncer d1a idea mitjnçant argments ). Ex: Articls dopinió, columna priodística, rssenya crítica, assaig… Text Narratiu (litraris: introduc, nus i desnllaç; priodístics: piràmide invertida// cntar fets i sdevenimnts reals o ficticis, ..). Ex: literaris (conte, nvel·la, rndalla), no literaris (notícia, crònica, reprtatge). Text Descriptiu (d ls caractrís genrals a ls específiques, d dalt a baix…). Ex: Descripc d prsonatgs, dambients, descenaris… Text Instructiu (aprtats, cpítols, pssos a sguir// ordenar recomanar acnsellar). Ex: recptes d cuina, rgles dun joc… Text Predictiu (difernts forms segons els texts: hròscops, prdiccions mteorològiqes…) Text Conversacional (cnversar, interactuar 2 intrlocutors, etc), Text Retòric (acnseguir 1 dtermnat efcte n el receptor o jugar amb el llenguatge x crear bellessa). 4. IDENTIFICAR EL REGSTRE FORMAL/INFRM I LA VARIETAT GEOGRÀFICA. VARIETATS LINGÜÍSTIQES: 1.VARIETATS DE LA LLENGUA (grups d parlants): 1.1. Diatòpiqes (dialcts geogràfics orientl o occidntal). 1.2. Diacròniqes (hitòriqes/generacionals //varietats generacionls q marqen prfrncies lingüístiqes ntre jovs i vells). 1.3.Diastràtiqes o socials (sociolctes/argots// dpenen dl perfil cultural dl parlant, parles specifiqes d grups socials NO parauls tcniqes). 2.VARIETATS D PARLA (situacionals): (diafàsiqes) ELS RGISTRES(els cnvis q efctua 1 parlnt quan adpta la seua llngua a la situació cmunicativa): ·Infrmal: àmbit dús familiar. ·Frmal: 2.1.Col·loqial: utiliza díctics (jo, ara, ací.. //poca cura dl llnguatge//ámbit dús: familiar). 2.2.Literari: rgstre complex, prdomina la fncio poètica// ámbit dús: literari. 2.3.Científic: ús d vocab spécifc d cada àrea// ámbit dús: acadèmic. 2.4.Estàndard: rgstre frmal neutre i utilitari// ámbits dús: adminstratiu, acadèmic, periodístic. ///CATALÀ OCCIDENTAL: FONÈTICA: 1. Distinció entre a/e àtones, Home i Dona. 2. Distinció ntre o/u àtones, humà normal. 3.La E llarga llatina s conserva tancada: ceba, cadena. 4.La X inicial o precedida d cnsonant s realitz africada. Xinxeta. 5. Mantenimnt palatal d -ll-, palla, ull, llntilla. MRFOLOGIA: 1.Plurals sdrúixols llatins -nes -> -ns: hòmens. 2.Desinència sbjuntiu -e, -a, -o: qe jo diga i qe ells mengen/ qe ells menjon. 3.Forma incoativa -ix, -isca, patix, patisca. //SON: Nord-occidntl, Valncià: sbdialectes vlncians, apitxat, alacntí.



CATALÀ ORIENTAL: FONÈTICA: 1. Neutralització de a/e àtones sonen neutra. 2. Redcció d O/U: nurmal. 3.Aqesta E llarga dl llatí té una pronnciació oerta. 4.La pronncia daqesta X s fricativa, panxa. 5. Desaparició d -ll-, paia, ui, llntia. . MRFOLOGIA: 1.Aqest plurals perden la -N-, homes. 2.Desinència dl subjuntiu n -i: qe jo digui i q ells mengin. 3.Frma incoativa -eix, -eixi, -esca: pateix, pateixi, patesca. //SON: Rossellonés, Cntral, Balear, Alguerés.//5.IDENTIFICAR LS VEUS DEL DISCURS.

1.DISCURS OBJECTIU: quan el locutor ssforça a ocultar la seua presència; impersonalització, absència d díctics, absència d modalització.2.DISCURS SUBJECTIU: quan el locutor s mostra duna manera xplícita; personalització,abndància d díctics, modalització./ A.Prsonalització (i Impersonalització): lemissor amaga la seua presència i no hi ha dixi personal. Ex: hom, la gent, tothom, haver-hi, caldre, fer falta, vb semblar, etc. B.Dixi (i absncia d díctics, q permetn stablir lligams ntre elemnts l text i dl cntext). 1.Personal: jo, em, estic, teua, nstres.. ·Plural majestàtc: nós= jo +/O (x als reis). ·Plural d modèstia: nosltres = jo + /O. Ex: a partir d la nstra invtigac, hem resolt.. ·Plural inclusiu: nosltrs= jo+ tu (+ tu). Ex: Qan nosltrs, els vlncians, admten la nstra.. ·Plurl global: nosltres= jo + tu (+tu) + ell (+ ell..). Ex. Ls persns hauríem d ser - egoists i pnsr +.. 2.Social: relacio de; ·Distància: vosté, vós.. ·De nom i el cgnom: snyor/a, dctor/a, prsidnt/a.. ·De proximitat: marca -la proximitat d lemissor (aqest, açò, ací..) -la llunyania (aqell, allò, allí, allà..) -la posició intrmèdia (aqeis, això..). C. Modalització (qual lemissor incorpora marqes d la seua presència). Podem trobar: -adjctivac valorativa n sintagms cm,(castellans pobres i dissortats, raons specioses..) -ús dadvrbs valoratius n sintagms cm: la situació greu, s podia sntir clar..) -ús d vrbs valoratius n sintagms cm: así dominava la massa dsqerres..///SIGNS D PUNTUACIÓ (RECURSOS TIPOGRÀFICS):·Els parèntesis introdueixn 1 xplicació o 1 enumeració. ·Els 2 punts introdueixn 1 citació o 1 enumeració. ·La negreta sempra per a destacar paraules o frases, en aquest cas, per a destacar el títol. ·La cursiva sempra per a destacar paraules i per a citar obres, com en aquest cas. ·Les cometes serveixen al narrador per a citar dins els seu relat les paraules literals dites pels inspectors. //1.QÜESTIONS SBRE ASPECTES BÁSICS DE LA PRONÚNCIA: Perífrasis Verbals: 1. Dobligació; tenir qe (=hem de= cal qe), deure qe, haver-hi qe. 2.Probabilitat; deure + infinit ex.deuen ser les tres. Sons de la X: 1.Sorda; ·Ntre vocals (fixar). ·X- linici d paraula. ·Final d mot (annex). ·Ex+ conso. (excepció). 2.Sonora; ·Ex + vocal (exagerar). ·Ex + h+ vcal (exhalar). Elisions Vocàliqes: 1.Vocal tònica +vcal àtona (selidix làtona) ex: ve amb mi-> vemb mi. 2.Vocal àtona + vcal àtona (selidix la 1ª, xro si la vcal atona s la I, selidix la 2ª ex. Si el veus -> sil veus) ex: Vine en tren -> vinen tren. 3.Vocal àtona + vcal tònica (selidx la 1ª) ex. Vol que òbriguen ja -> Vol quòbriguen ja. 4.Pronm HI o la conjun. copulat I va seguida daltra vocal no hi ha elisió, xq la I fa de consont, ex, No hi ha res a fer. 5.Aricle o el pronm LA no selidix dvant I o U àtones.

Entradas relacionadas: