Renaixement Italià: Escultura, Pintura i Arquitectura a Florència

L'Escultura del Renaixement Italià: Les Portes del Paradís

El gremi de comerciants de la llana de Florència va convocar un concurs per a concloure les portes del Baptisteri de Sant Joan. Ghiberti guanya el concurs i serà ell qui realitzi les Portes del Paradís (1425-1452). Aquestes portes són 10 escenes en panells amb episodis de l'Antic Testament. Totes les escenes utilitzen fons amb paisatges naturals i formes arquitectòniques clàssiques. Destaca l'ús de la perspectiva lineal d'Alberti. En definitiva, es tracta d'un tema religiós, però que usa símbols i elements pagans (clàssics).

Característiques de la Pintura Renaixentista

• Es trenca amb els rígids esquemes compositius del gòtic; la pintura s'allibera de l'arquitectura i ara formen veritables composicions.
• La recerca del realisme pictòric es basa en la perspectiva. El domini d'aquesta permetrà experimentar efectes com la simulació del cel al sostre i organitzar les composicions en diversos plans.
• Molts artistes busquen donar volum a les figures aplicant la perspectiva al cos, i a més es domina l'escorç, un recurs del dibuix i la pintura que s'utilitza per a donar impressió de profunditat. Un dels millors pintors que va utilitzar això va ser Miquel Àngel.
• Composicions creïbles.
• Utilització de gradacions tonals en els colors que permet captar efectes de llum i ombra: el clarobscur.
• El dibuix és un element fonamental perquè de la línia neixen contorns nítids i clars, encara que de vegades això deriva en una aparença plana de formes.
• Apareixen noves tècniques que afavoreixen el canvi: la pintura a l'oli, el suport de tela i la millora de la tècnica del fresc.
• Pel que fa als gèneres, la pintura religiosa segueix sent important, representant-se amb el tema de la Verge i el Nen formant un triangle o piràmide, però trobem novetats com el tema històric, les mitologies i el retrat, que pateix una evolució: primer es mostra de perfil, després se li afegeix un paisatge de fons que dona profunditat i més tard s'usarà el model de tres quarts o escorç.
• Altra novetat serà el paisatge, que pot ser natural i el que representa ambients urbans i arquitectònics.

La Diversitat de la Pintura del Quattrocento

La pintura del Quattrocento presenta una gran diversitat; podem distingir entre dues línies d'evolució:

1. Els pintors que mostren una preocupació per la perspectiva i la corporeïtat de les figures, com Masaccio o Piero della Francesca.
2. Els pintors que donen prioritat a la línia, a les formes suaus i nítides, com Fra Angelico i Filippo Lippi.

A la segona meitat, Sandro Botticelli o Ghirlandaio representen postures més eclèctiques.

Comentaris

La Cúpula de Brunelleschi a la Catedral de Florència

Entre les nombroses obres realitzades per Brunelleschi, destaca la cúpula que havia de cobrir la Catedral de Florència. Aquesta obra era un repte des d'un punt de vista tècnic, però l'arquitecte construeix una cúpula de perfil apuntat que cavalca sobre un tambor octogonal. La cúpula es construeix per mitjà de dos casquets separats per un espai buit que alleuja el pes de l'obra sobre el tambor. Ambdues parets es traven per mitjà de llistons de fusta i rajoles enfilades. Així, l'arquitecte va construint la cúpula per mitjà d'anells concèntrics.

Exteriorment, cadascun dels draps del tambor presenta un ull de bou i planxes de marbre acolorides, i també té nervis de marbre. Cal destacar la importància de conjugar blanc i verd, més el roig de la rajola, que anima l'exterior arquitectònic contrastant la serietat gòtica. Com a rematada, es construeix una llanterna. La seva forma circular i el seu contrast cromàtic actuen com a coronació de la cúpula i contribueixen a la il·luminació del creuer del temple.