Renaixement literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

 


La literatura al segle XIX: la renaixença
És un moviment literari dàmbit català i dabast cultural i, en darrer terme, polític. Els seus promotors pretenien recuperar lexpressió literària culta en la llengua catalana, definir una consciència diferencial catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, concretament el Romanticisme i el Realisme.
Aquest moviment té els seus precedents en els estudis erudits del Segle XVIII, que culminen en la Gramàtica i apologia de la llengua catalana 1815, de Josep Pau Ballot, i viu la seva eclosió amb la publicació lany 183 de loda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, fet que se sol considerar com el punt darrencada de la Renaixença-
Lany 1841, Joaquim Rubíó i Ors va plantejar un doble repte: crear una literatura culta independent de la castellana i fer-ho inspirant-se en els nostres clàsscis medievals i, concretament, restaurant els Jocs Florals. Aquest darrer objectiu es va aconseguir lany 1859, coincidint també amb la publicació de dues antologies poètiques dautors diversos. A partir daquest moment, el moviment es va consolidar en els diferents gèneres amb les obres dautors com Àngel Guimerà,Narcís Oller i Jacint Verdaguer. La renaixença va assolir la seva plenitud en les dècades dels setanta i dels vuitanta i va ser desplaçada pel Modernisme en la darrera dècada del segle.


La literatura entre els segles XVI i XVII
Durant la Edat Moderna,la literatura catalana culta va entra en una decadència motivada per factors socials i polítics, entre els quals destaca el desplaçament cap a Castella de la cort reial i consegüentment,la pèrdua progressiva de sobirania política i cultural.Tot i això,els tres grans moviments estètics europeus daquesta època van ser presents en la literatura catalana:
-el Renaixement: Segle XVI, que situa al home i la seva capacitat de jutjar lliurement al centre de lunivers. Destaquen el prosista Cristòfor Despuig i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol.
-el Barroc: Segle XVII, que expressa la crisi espiritual provocada per les guerres de religió i,en general les contradiccions humanes, sobresurten el poeta Francesc Vicent García i el dramaturg Francesc Fontanella.
-la il·lustració Segle XVIII, que recupera la confiança en lésser humà i en la possibilitat deducar-lo racionalment. La prosa de Baldiri Reixac i del baró de Maldà i el teatre de Joan Ramis són les produccions més notables daquesta època.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   Per contra, en aquesta mateixa etapa, la literatura popular, basada en una tradició oral desvinculada del poder polític i dels centres dirradiació cultural, es manté normalment. Els gèneres més representatius daquesta literatura pertanyen a la poesia lírica i narrativa (goigs,nadales,romanços..) a la prosa narrativa (rondalles i llegendes), al teatre religiós (manifestacions lligades a les principals festes cristianes) i al teatre profà (farses i danses de la mort)



Entradas relacionadas: