El Renaixement, una tardor per a la llengua i una primavera

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,81 KB

 
1.Elrenaixement, una tardor x la llengua i una primavera de lesperit. FerranII el catolic ja era casat amb isabelí de Castella quan va accedir al tron, i axó determina la Unió de dos estats peninsulars. Amb aquesta Unió comença un període anomenat Decadencia. Apareixen els primers episodis de substitució lingüística del catala x castella, xro no va serfins al darrer terç del segle XVII que el castella sinstalara en ladministracio, la universitat i la predicació.Els primerssotracs de la preeminencia del catala en els ambits formals dins del territori coiniceixen amb linici del període que coneixem amb el nom de Renaixement.En aquesta etapa cultural es va establir un paralelisme que esdevingué fonamental en levolucio del pensament occidentall, per primera vegada pensament comunicació i societat van junts.Davant la desconfiança de lesglesia i seguint el mestratge de Valla, autors com lholandes Erasme i el seu colaborador Lluís Vives, van aplicar als llibres de la bíblia el mateix treball filologic, van contribuir en la valoració del lliure examen. A València va aver-hi tambie un nucli erasmista al voltan de la universitat i autors com Gaspar de Centelles o Jeroni Conques.El Renaixement comporta en el mon artístic la recuperació de generes i formes de lart classic, pero també la valoració de la literatura popular tradicional.

2.Poetes en una cruilla de camins.En la poesia del Segle XVI, es dona un proces de recerca i de diversificació.Pere Serafí, pintor i music, com a poeta va voler harmonitzar el petrarquisme amb la devoció per Ausias March i per la poesia popular.A València marcada per la vida cultural de la cort virreinal dels ducs de Calabria, van destacar els projectes editorials de limpressor i editor Joand de Timoneda.Timoneda va ser un editor infatigable de plecs solts poètics reculls de romanços cançoners i cançoneres.Joan Ferrandis Herédia va formar part del cercle artístic de la cort virreinal, la major part de la seua obra es en castella.3.Els camins de la prosa.Al final de letapa de plenitud literaria, es produeix una davallada en el conreu de la narrativa de ficció, els autor es mostren mes interesats en les obres despiritualitat o de polemica.Pot dir-se que en la nostra llengua no hi haura novel.Les noves fins al Segle XIX.No es pot obviar la persistencia de lestil satíric que aracteritza lanomenada Escola Valenciana.

Entradas relacionadas: