Renaixença Modernisme Noucentisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

 

Modernisme: El modernisme és un moviment de renovació aparegut a Europa al final del segle 19. Representà una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total. El cas més emblemàtic és el de Rusiñol. Es va convertir en un símbol del poder economic i de la burguesia catalana.

Modernisme, etapes: En diferenciem dues etapes. La primera (1890-1900) gira al voltant de la revista L'Avenç. En aquest moment es perfilen les actituds modernistes més importants: l'ideal regeneracionistes, de transformació de la societat, i el corrent esteticista o decadentista, segons el qual l'art, entés com una religió, salvaria la societat de la vulgaritat. La segona etapa (1900-1911) perd l'agressivitat de la dècada anterior i s'inicia amb l'aparició de la revista Joventut (1900-1906), que també defensa el nacionalisme, valora l'individualisme de l'artista i rebutja els ideals de la burguesia.

Joan Maragall: Un dels exponents d'aquesta concepció messiànica de l'art és Joan Maragall. Teòric, assagista i poeta, és una de les figures literàriament i socialment més influents del perióde, tant que la seua mort significa la fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital, i el poeta ha d'expressar allò que la inspiració li porporciona en estat de gràcia, sense premeditacions, poada directament de la natura o de la literatura popular.



Noucentisme: A partir del 1906 el modernisme va ser rellevat pel noucentisme. Reposa: recerca de l'ordre, claretat, armonia, mesura, racionalitat. Especialment important fou la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, que des de la seua Secció Filològica dugué a terme la normalització de la llengua. Si Prat de la Riba, com a president de la Mancomunitat, fou el polític del moviment, l'ideòleg fou Eugeni d'Ors, i el poeta, Josep Carner. Nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba, i d'Els fruits saborosos, de Josep Carner. Noucentisme: cultura, raó, civilitat, imperialisme, arbitrarisme classicisme.

Entradas relacionadas: