Renaixençacatala

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,8 KB

 

RENAIXENÇA (entre la Decadència i el Modernisme, 1833-1877)
El terme de Renaixença pot esser definit en oposició al de Decadència. La Renaixença suposa la recuperació del català per als usos literaris cultes, va anar íntimament lligada a un procés de consciènciació nacionalista que acabà per polititzar-se a finals del S.XIX. Parlam de Renaixença com un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única direcció ideològica. El definim com un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura.
CAUSES:
-Socioeconòmiques: la revolució industrial va fer possible la recuperació de l'economia a finals del S. XVIII i generà una nova clase dirigent, la burgesia industrial. A Catalunya es produeix abans que a la resta de l'estat. La burgesia catalana va ser poderosa i reclama la protecció dels seus interessos econòmics.
-Culturals: L'afany investigador i erudit dels il·lustrats propicia la recerca arqueològica en el nostre passat històric i desperta l'interès per la llengua, les lleis i les nostres institucions antigues.
Durant la guerra del Francès el català es proclama oficial a Catalunya juntament amb el Francès.
-La difusió del romanticisme (moviment estètic d'abast general que triomfà a tot Europa) amb la seva reivindicació de la llibertat individual i de les nacions.


ROMANTICISME:
El romanticisme es un moviment artístic i literari totalment oposat al neoclassicisme. Es va iniciar a finals del S.XVIII a Alemanya i Anglaterra. Vinculat als moviments revolucionaris liberals i nacionalistes del tombat del S. XVIII, va sorgir com un moviment revolucionari fins que va evolucionarcap a postures més conservadores. Les idees romàntiques es donen a conèixer a Espanya a través de la revista El Europeo. La imaginació i el gust per la fantasio popular dels romàntics hi va contribuir amb reculls de la nostra cultura tradicional feta a causa de folkloristes i erudits que reivindicaven la nostra història antiga i les essències populars.
TIPUS DE ROMANTICISME:
Hi ha dues tendències clarament definides: la liberal i la conservadora.
El romanticisme liberal defensa la llibertat en qualsevol àmbit i segueix la política liberal més avançada. Tñe com a models literaris els escrptors francesos Victor Hugo i Alexandre Dumas. Aquest tipus de romanticisme no reivindica l'ús del català com a llengua de prestigi.
El romanticisme conservador és historicista i s'adscriu als corrents polítics moderats. Els seus models literaris són Walter Scott, Chateaubriand i Manzoni. És un romanticisme que es defineix pel medievalisme i per la utilització de la història per conèixer l'esperit del poble. També reivindica el català, no només en àmbit literari, sinó en tota la resta.
CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA ROMÀNTICA:
-La insatisfacció amb el món real, que mena a la recerca constant d'un món ideal.
-La nostàlgia del passat, que fa evadir-se els autors cap al passat històric.
-El nacionalisme. L'estudi del passat i el descobriment de la realitat històrica els condueixen al desvetllament de la identitat nacional.
-L'harmonia espiritual amb la natura. Els romànics troben en la natura el seu refusi, per això s'identifiquen amb el paisatge, que s'adaptarà al seu estat d'ànim.
-El subjectivisme i l'exaltació del jo. L'autor expressa el seu món interior d'emocions, sentiments, desijos...


LA RENAIXENÇA ( repercussions i autors):
Lo gaiter de Llobregat ( 1841) es considerat el manifest de la renaixença. Es un aplec de 19 poemes de Joaquim Rubió i Ors. Es va publicar entre el 1839 i 1940 al Diario de Barcelona. El terme renaixença es considera quan sassoleix el projecte dadreçament de la llengua catalana (1870). La publicació duna revista amb el nom Renaixença va contribuir definitivament a la condició del terme.
BONAVENTURA CARLES ARIBAU ( loda La pàtria)
La va publicar al 1833 a la revista El vapor : inici de la activitat publica de la renaixença. 1º mostra poesia romàntica, símbol del moviment Renaixença. Escriptor, economista i polític, neix a Barcelona ( 1798). Es va dedicar 20 anys al periodisme i negocis privats = bon prestigi. Va ser redactor de la revista El Europeo i va propulsar El Vapor. Al 1862 mor a Barcelona molt pobre. Poema: 6 octaves de versos alexandrins, cant denyorament, evocació de les glories passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia. Temes: lelogi del patró dAribau i levocació a la Pàtria, tots van lligats amb la llengua. Lautor mai hagués pensat que lobra tendria tant dèxit.

PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA: per recuperar el català per als usos literaris cultes, els escriptors renaixentistes (influïts primerament x les idees romàntiques) es van proposar: reconstruir la història medieval, descobrir i divulgar els clàssics medievals, recollir la tradició literària popular, crear un model de llengua normativa i recuperar tots els generes literaris. Va ser difícil perquè la llengua estava prohibida però van promoure la creació deditorials, republicacions periòdiques, jocs florals..
ELS JOCS FLORALS: es la iniciativa més important de la Renaixença ja que constitueix la plataforma decisiva per a la seva consagració. Es fundaren al 1393 a la Cort Catalana de Joana I i es celebraren fins a finals de s. XV. El primer diumenge de maig del 1859 a la sala del Consell de Cent de lAjuntament de Barcelona es celebraren els primers jocs Florals sota el triple lema de Pàtria Fe i Amor, tres modalitats a les que concorrien ela autors amb obres en CATALÀ. A cada modalitat temàtica li corresponia un premi i si un autor aconseguia els tres rebia el títol de Mestre de Gai Saber. Ràpidament foren criticats per la seva repetició temàtica, el seu anacronisme A València al 1859 es celebraren uns jocs florals bilingües, però son una institució cabdal per la consolidació de la Renaixença com a moviment de recuperació cultural i nacional.

LA POESIA ROMÀNTICA: gènere per excel·lència amb el que sinicia la recuperació literària. Característiques: evocació del passat històric com a mitjà dexaltació nacional, recreació de la bellesa del paisatge com a reivindicació dun patriotisme local, interès per la poesia popular, reivindicació de la llengua pròpia com a única llengua vàlida, presència de tòpics, amor i religió, utilització de composicions estròfiques clàssiques.
JACINT VERDAGUER ( 1845- 1902)
Representa la consolidació de la Renaixença poètica i es considerat creador del català literari modern, assoleix molta popularitat. Sol escriure en vers però també escriu en prosa. Escriu totes les seves obres en català. La seva vida i les seves produccions literàries transcorren paral·lelament. Es de família pagesa. Als 10 anys entra al seminari de Vic per iniciar la seva carrera eclesiàstica on alterna estudis amb tasques camperoles. Amb 14 anys escriu els primers poemes i als 20 participa als jocs florals i guanya dos premis. 24 anys es anomenat sacerdot. Redacta la seva obra LAtlàntida. Al cap de dos anys li diaconiticaren una anèmia cerebral per això va anar a prendre aires de mar a Cuba on va escriure composicions de caire nostàlgic. 1877 premi Jocs Florals per LAtlàntida. Època dèxits que culmina al 1886 amb Canigó. Després dun viatge a terra santa torna trasbalsat i senfronta a les autoritats eclesiàstiques per axò el tanquen a un santuari don fuig. Daqui surten els darrers poemes: En defensa pròpia i Flors de calvari. Al 1898 pot tornar a dir missa. Mor de tuberculosis 1902. OBRA: temes: Catalunya i Déu, to intimista i descripció de la natura.
-Poesia èpica: LAtlàntida: 1º gran obra del romanticisme i aportació definitiva en el llarg procés de la Renaixença. Narra la desaparició daquest continent. Introducció de 10 cants + conclusió, versos alexandrins o decasíl·lab èpic. Temes: història i mitologia. Canigó: millor obra de la renaixença poètica. 12 cants i un epíleg en versos de 7,8 i 10 síl·labes. Es mes popular que lAtlàntida i es serveix de llegendes medievals catalanes que mesclen elements populars i històrics. Tema: origen de Catalunya. Personatges: fades (paganisme) i mon real (la religiositat.).
-Poesia lírica: sentiments nacionalistes i religiosos i recull llegendes i tradicions catalanes. ( poesia patriòtica: la Pàtria, Montserrat.. poesia religiosa: Flors de calvari, Idil·lis i cants místics.)
-Prosa: llibres de viatjes ( Viatges dun pelegrí a Terra Santa) Articles periodístics ( En defensa pròpia) narracions floklòrikes (Rondalles)

LA PROSA AL S.XIX
Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. El 1862, es publica la primera novel·la catalana del S.XIX, una novel·la històrica que no suposa encara la recuperació d'aquest gènere. A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català. En aquest període hen de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres narratus realistes i naturalistes.
LA NARRATIVA ROMÀNTICA: La novel·la romàntica s'introdueix a Espanya a través de les traduccions al castellà de Walter Scott. Els primers novel·listes romàntics catalans utilitzen la llengua castellana per tractar temes de la història d'Espanya. Amb el temps, aquests novel·listes adoptaran no només la llengua catalana sinó també la temàtica.
LA NOVEL·LA HISTÒRICA: Popularitzada per autors com Alexandre Dumas i Walter Scott, responia a la moda romàntica historicista. La primera novel·la històrica en català fou L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzanat, ambientada al S. XV durant la guerra.
LA NOVEL·LA FULLETONESCA: És un gènere de narrativa sentimental en què els personatges, classificats en els bons i dolents, viuen situacions dramàtiques de les quals acaben sortint gràcies a la seva bondat o fracassant a causa de la seva maldat. Això vol dir que una novel·la era el conjunt d'episodis independents protagonitzats per uns mateixos personatges. Cada episodi acaba amb la trama interrompuda per mantenir la intriga del lector. La novel·la acaba quan aquest interès, traduït en exemplars venuts, decreixia.
EL COSTUMISME: És el gènere de transició entre la novel·la històrica romàntica i la novel·la realista. El costumisme suposà el descobriment de la realitat quotidiana com a tema novel·lesc, alhora que també l'adopció inexcusable de la llengua catalana com a únic vehicle d'expressió.
Hi predomina una actitud nostàlgica i enyoradissa: els costumistes volien deixar testimoni d'un món que desapareixia. Com a gèneres hi destaquen:
-L'article costumista es publucava habitualment en la premsa satírica. Descrivia ambients, personatges i situacions típics de les classes populars.
-El quadre té l'origen en l'article de costums. Era una narració curta, sense argument, a partir d'una descripció ambiental i de personatges plans, sense profunditat psicològica.
L'origen del quadre de costums se situa en el gran nombre de revistes humorístiques i satíriques que sorgeixen arreu dels Països Catalans. A partir de la creació de costums populars, l'autor construeix una narració llarga, amb personatges de complexitat psicològica major i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada.
EL COSTUMISME A LES ILLES: El costumisme a Mallorca presenta unes caracterñistiques pròpies:atenció especial a la ciutat i a la classe mitjana i a la menestralia ciutadanes; l'ús d'una llengua dialectal rica. Entre els colaboradors es trobaren les figures més importants del costumisme mallorquí: Pere Alcàntara Penya, Bartomeu Ferrà i Gabriel Maura.
NARRATIVA REALISTA I NATURALISTA:
El realisme narratiu del S.XIX és contraposat a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. Els autors realistes van fugir de la visió idealitzada i folklòrica del costumisme. Pretenien reproduir la realitat tal com és. La novel·la realista catalana va conservar la descripció d'ambients pintorescos i rurals, propis del costumisme. Les novel·les realistes són anomenades també de tesis: l'autor prova de demostrar una denúncia moral a través de la narració.

NARCÍS OLLER ( 1846- 1930)
Creador de la novela catalana moderna, familia benestant, orfe de pare, oncle seu = introducció mon literari. Carrera dadvocat a Barcelona. Funcionari de la Diputació, procurador als tribunals i o compagina amb la literatura. Molt bon lector. Comença escrivint en castellà però ràpidament canvia al català. Personatges: producte de lobservació i lanàlisi de persones que va conèixer. OBRES: La papallona(1882): toneta, nina pobre i òrfena seduïda i abandonada per una papallona de classe social mes elevada, abans de morir aconsegueix casar-shi. Novel·la situada entre el romanticisme i el realisme. Pròpia de la novel·la fulletonesca romàntica que suposa una recuperació definitiva de la novel·la catalana moderna. Lescanyapobres(1884): a un poble imaginari amb vies de industrialització la Tuies, una dona avara i viuda dun notari es casa amb Oleguer, un usurer. La passió per els diners porta al protagonista a una mort tràgica. Sintrodueix plenament al naturalisme. Vilaniu (1885) retrocés tècnic respecte a les obres anteriors i la mes insatisfactòria per lautor. La febre dor (1890-1892) família de menestrals que senrriqueixen rapidament gràcies a les especulacions borsaries: pèrdua de valors morals. Escrita en el moment de maxima plenitut de lautor, es la obra mes realista i mes llarga. La bogeria (1898): procés duna malaltia, la demència i les conseqüencies socials en la persona malalta desde 3 punts de vista: amic del malalt, lArmengol i el metge Giberga. Pilar Prim (1906) jove viuda tracta de refer la seva vida sentimental amb un mes jove que ella sense mirar la societat. Obra modernista obra psicologica.


EL TEATRE AL S.XIX
Es representen drames romàntics en catellà que tracten sobre la història d'Espanya. No és fins a mitjan S.XIX, amb la introducció de la temàtica catalana al teatre que comencen a representar-se drames romàntics en català. Paralel·lament augmenten el nombre de locals teatrals, com el famós Teatre Romea.
EL TEATRE A MALLORCA DURANT L'ÈPOCA ROMÀNTICA:
En aquesta època, el gènere teatral per exel·lència fou el sainet. Es tracta d'una peça d'un acte, destinada a ser representada en els entreactes d'obres de major extensió. Tenien caràcter còmic i satíric, amb personatges i ambients populars. El llenguatge es caracteritzava pels usos col·loquials i vulgars de la llengua, amb tota mena de castellanades i vulgarismes. Pere Alcàntara Penya i Bartomeu Ferrà són considerats els creadors del teatre de caire costumista català.
FREDERIC SOLER (Barcelona, 1839-1895)
És un dels autors més importants de l'època. També fou empresari teatral. A partir de 1866 aconsegueix un gran èxit de públic i de crítica amb l'estrena dels drames romàntics.
ÀNGEL GUIMERÀ (Santa cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)
D'estètica romàntica, va anar incorporant, progressivament, l'estètica realista en l'època de maduresa. Finalment, tornà a la producció de caràcter romàntic historicista.
-Vida: Hi ha una sèrie d'aspectes de la vida d'Àngel Guimerà, que van influir en la seva obra: la condició de fill natural, i la condició de nouvingut, ja que es crià a les illes Canàries, fill de català i de canària, i no aprengué el català fins que arribà als vuit anys al poble del pare, El Vendrell. El fracàs amorós de la seva joventut i l'estretíssima relació amb la mare expliquen, el romanticisme tràgic i els personatges femenins molt idealitzats, carregats de força, de bondat i d'heroisme maternal. El 1911 entrà com a membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Àngel Guimerà va fer servir un llenguatge culte a les seves obres.
-Obra: Àngel Guimerà va començar la producció dramàtica quan ja era un poeta famós i consolidat. La seva poesia es caracteritza per no ser gens abstracta i pel caràcter argumental narratiu, mentre que en el seu teatre destaca l'elevat to poètic. Suposa la renovació del teatre català, d'estètica romàntica, que va anar incorporant progressivament l'estètica realista en l'època de maduresa. Destacam:
-Tragèdies romàntiques: Les primeres obres es van caracteritzar per l'ambientació medieval, el tractament subjectiu i llegendari de la història, el gran relleu dels personatges i les caracterñistiques típicament romàntiques. Obres: Gal·la Placídia (1879), Judith de Welp (1883)... Mar i cel és la millor obra d'aquest període. Està ambientada en el S.XVII, després de l'expulsió dels moriscos.
-Drames realistes: En aquesta etapa, Guimerà incorporà el realisme a les obres, però sense oblidar alguns aspectes romàntics. Ambientades en l'època contemporània, l'autor planteja una problemàtica que connecta amb la realitat. Aquest canvi en el seu teatre s'inicià amb el drama En pólvora (1893). Aquesta obra suposà un gran escàndol per la temàtica anarquista que tractaven. Les obres més destacades d'aquest període son: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897, i La filla del mar (1900)
TERRA BAIXA: El drama més famós i representat d'en Guimerà, un cacic terratinent empobrit, fa un casament favorable des del punt de vista econòmic. No volent renunciar a Marta, l'amant, la casa amb Manelic, el pastor de les terres altes. Però Marta i Manelic s'enamoren. El trinagle amorós acabarà de manera tràgica i violenta.
-Intents modernistes i retorns als orígens: A partir de 1900, Guimerà entra en una etapa de vacil·lacions. Assaja el drama burgès amb Arran de terra (1901), i retorna a la tràgica romàntica dels seus origens amb Indíbil i Mandoni (1917), i al drama realista amb Jesús que torna (1917).

En morir, el 1924, deixà incompleta la seva darrera obra, Per dret diví. L'acabà el poeta Lluís Vís i s'estrenà pòstumament al cap de dos anys, el 1926.

Entradas relacionadas: