Repetició, retorica

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,62 KB

 

La literatura Es l’art d’escriure i llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.

Un gènere literari Es el nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que te en compte l’estructura i el contingut.

Classificació gèneres literaris Epica-Lírica-Tragèdia-Drama-Comèdia

classificació moderna generes literaris  Poesia-Narrativa-Teatre

La poesia Es l’art d’expressar uns continguts literaris mitjançant paraules disposades segons unes lleis mètriques determinades.

característiques de la poesia. S’expressen sentiments, emocions, te un llenguatge complex i elaborat hi ha ambiguetat, sentits figurats...

La poesia epica Es una poesia amb molta tradició a totes les literatures, narra una sèrie de fets, sobretot epics.

Un vers es una successió de paraules que ocupen una sola ratlla i son determinades pel nombre de síl·labes, la rima i el ritme.

Fenòmens de contacte sil·làbic. Sinalefa – Elisió - Hiat

Una cesura es la pausa que es pot trobar en un vers de més de 9 síl·labes. I un hemistiqui es cada una de les dues parts que es divideix la cesura.

Diferència entre els versos d’art major i els versos d’art menor. Art menor son els versos de menys de 9 síl·labes i ast major son els de més de 9.

Recompte sil·làbic: Es fa comptant les síl·labes del vers i anem comptant fins a la síl·laba tònica de la paraula.

Ritme: Es la repetició de combinacions de síl·labes tòniques i àtones.

Rima: es la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica, es consonant si la repetició dels sons es total si solo se repiten  els sons vocàlics es assonant. Si la paraula que rima es aguda la rima es masculina i si es plana o esdrúixola es femenina.

La rima interna es la que produeix entre paraules d’un mateix vers, sobretot en els versos amb cesura. Els versos blancs son el versos que no rimen aunque se subjecten a altres regularitats mètriques. Els versos blancs femenins i decasíl·labs es diuen estramps, i els que no estan sotmesos a cap estructura regular son els lliures.

Estrofes més habituals Apariat- quarteta i quartet- quintet-sextet-octava-decima-sonet-romanç.

RECURSOS LITERARIS

Al·literació: repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.

Onomatopeia: Reproducció gràfica d’un so.

Paranomasia: Oposició de dos mots que se diferencien en algun fonema.

Epítet:Adjectiu que subratllà una quantitat inherent al substantiu que hi acompaña.

Hipèrbaton: Alteració de l’ordre lògic gramatical de les paraules o frases.

Paral·lelisme: Repetició d’una mateixa estructura sintàctica.

Asíndeton: Supressió de conjuncions.

Polisíndeton: Abundor de conjuncions de coordinació.

Quiasme: creuament de les parts d’una o mes frases.

Anadiplosi: Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.

Anafora:Repetició d’un mot a principi de vers o de frase.

Antítesi:Contraposició d’expressions que tenen sentit oposat.

Comparació: Relació d’dees,coses... D’acord amb una certa semblança entre elles.

Epanadiplosi: Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase.


Eufemisme:Substitució d’una expressió considerada dura però una altra mes suau.

Hiperbole:exageració

Metafora impura(imatge): identificació poetica entre un element irreal i un real.

Interrogació retorica.

Ironia: es diu el contrari del que es vol dir.

Lítote:negació del contrari d’allo que es vol dir.

Metafora.

Metonímia:Llamar a una cosa otra.

Oxímoron: Contradicció en el significat de dues paraules relacionades en el text .

Paradoxa:dos idees de significació aparent absurda.

Perifrasi: Substitució d’una paraula o expressió per una altra equivalent mes extensa.

Personificació.

Pleonasme:repetició innecesarea.

Sinestesia: Combinació d’elements que provenen de camps sensorials diferents.

La narrativa es una forma literària en que l’autor es proposa expressar els fets reals,imaginaris o fantastics.

Expressa uns fets que es narren amb la prossa o en vers.

Els seus elements basics son l’estructura, el punt de vista, l’espai, el temps i els personatges.

L’estructura es la forma com s’ordenen els fets que s’expliquen en una narració.

Ordenació lineal: PLANTEJAMENT -NUS – DESENLLAÇ

La no lineal es basa en que l’acció narrada no es desenvolupa cronologicament.

Y la oberta no hi ha desenllaç explícit.

El punt de vista es la perspectiva  del narrador respecte als fets que relata.

Intern: El narrador es un dels personatges de la història.

Extern:El narrador es omniscient, ho sap tot.

El temps extratextual es l’epoca en que pasa la historia.

Temps textual:Durada temporal dels fets.

Segons la caracterització directa en la que el lector rep la informació sobre el personatge per mitja d’un altra personatge o narrador. Si es indirecta en la que la informació es va donant al llarg de la narració. Segons el paper poden ser principals o secundaris, y segons la seva evolució poden ser rodons(complexos en la seva evolució i que evolucionen) o plans que son els que no canvien.

Narrativa culta: Novela(Subgenere en el qual es combinen tots els elements formals de la narració) Conte(Narració de caracter es breu que la novela)

Narrativa popular: Rondalla(De caracter oral te una finalitat moralitzadora, combina la realitat amb la ficció) Llegenda(Narració fantastica que parteix d’una historia) Quadre de costums( narració que presenta ambients i personatges populars propis de la societat del Segle XIX).

El teatre es una forma literaria que recull fets reals i imaginaris i es representa en un espai concret davant de gent.

La tragedia grega la comedia llatina i el drama s’han convertit en les grans categories teatrals, aparegut la tragicomedia.

Els elements principal del teatre son AUTOR ACTOR PUBLIC ESPAI DIRECTOR ESCENOGRAFIA I TEXT.

Es divideix en text principal (que a la vez esta dividit en actes(que a la vez esta dividido en escenas)) i en text acotat.

Teatre culte(TRAGEDIA,DRAMA,COMEDIA)

Teatre popular(Religiós,PROFA)

Terra baixa, María rosa,L’auca del señor esteve santiago rusiñol.

DIFTONGS dos vocals juntes que han de estar i pronunciarse a la mateixa síl·laba

Decreixent: vocal+i/u

Creixent: i/u + vocal

Entradas relacionadas: