Residuos

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,37 KB

 

ECOSISTEMA:sist format x la interaccio entre 1 biocenosi o comunitat i uns factors fisiks del medi.a partir de les relacions trofiques q lliguen la biocenosi podien modelar un sist de autorregulacio.ecosistema model:es tancat x a la materia i obert x a E,sent capaç d'autorregularse i romandre en equilibri dinamic al llarg del temps.AUTOREG DE ECOSIST:los factores fisicos del medio kmo las caract del suelo,agua,de la luzy del clima forman el biotipo mientras q la pob es el conjunto de individuos de la misma especie q vive en un lugar det.la biocenosis o comunidad de una eo sta formada x tdas las poblaciones de animales,plantas y otros organismos exist.a partir rel trofiks podemos modelar un ecosistema autoregulado:un aquario relleno kn agua de xarca en la q existen los nutrientes necesarios yq exponemos a la luz del sol y destapado,es modelo de caja negra cerrado.una cadena de eslabones,productores,erbivoros,carnivoros,y bacterias q s'enkntran enlaza2 mediante bucles de realimntcion negativa q dan estabilidad al sist.si solo existiera la pob de algas,estas crecerian asta q algunos de sus nutrientes comenzaran a escasear constituyendo el factor limitante q provocaria su extincion.ls erbivoros lo evitan regulando el crecimiento de la pob de algas rejuveneciendo la poblacion y ennriqueciendo el medio realimentando positivamente a la pob de algas a partir del bucle establecido kn ellas y los descomponedores.AUTOREGULACIO DE LA POBLACIO:la resist ambiental ve marcada xun conj de factors q impedeixen q una poblacio assoleixi el seu maxim potencial biotic.poden ser-factors externs:poden ser biotiks)presencia de depredadors,parasits q prov malaties)i abiotiks(canvis de clima,escasetat almnts,catastrofes)-interns:aung de la densitat de poblacio)nombre d'individusx unitat de sup o de volm)q afekta negtivmnt als abits reproduktrs.-.-.a causa de la resist ambiental s'estableix dos bucles de realimentacio negativa q afecten el potencial biotic i exerceixen un control sobre el nombre d'individus d'un poblacio.en func de les diferencies qnt als valors del potencial biotic,ia2 estrategies de reproducio:-r estrategues:individus amb potencial biotic elevat(TN alta),moltes cries q noreben atencio,abandonades a la sort i sobreviuen poques(alta TM)i aconsguixn arribar a l'edat adulta,per la ql cosa la mida de la poblacio es mante estacionaria.aprovexen la minima mejoria de las cond para producir el mayor numero de individos en el menor tiempo posible y asi compensar ñlas grandes perdidas q abra kndo cambien las condpor eso se les llama oportunistas.ex-peixos,insectes.-k estrategues:poseixen menor TN i tenen poqs cries.laTM es enor xq reben atencions i la majoria aconseguix edat adulta-especialistas.ex-mamifers,alzines.valencia ecologica:camp o interval de tolerancia d'una especie respecte un factor qualsevol del medi(llum,T,humitat)q actua km factor limitant.des del pnt de vista de l'amplitud de la valencia ecologik podem knsiderar 2 tpus d'esp diferents:-eurioiques:aqlls poc exigents respecte als valors obtinguts x un det factor,s a dir,poseix gran amplitud de al ecologiqs.nombre max d'indiv no sol ser elevat.solen ser r estrategues,q son generalistes,son mes tolerants a les variacions de les condicions del medi.-estenoiques:son molt exigents respecte als valors aconseguits x un det factor,presenten limits de tolerancia estrets.solen ser k estrategues,q son+especialistes,responen de manera mes eficaç qn les cond del medi li son propies.AUTOREGULACIO DE A COMUNITAT:les poblacions no es troben aillades en el medi en el ql abiten,sino q es relaconen amb d'altres amb els qls comparteixen el territori,constituint una comunitat o biocenosi.la coexist de pobl dif en un ecosist genera una serie de interacions les qls en depen de l'evolucio simultania de totes.aqsts interacions actuen com a factors limitants biotiks..-riqueza especifik:numero de especes diferentes q la forman-diversidad especifik:repartimiento de los individuos en las dif poblaciones,indica kmo esta estructurada la comunidad(todas tienen algo,no ai mxs0)-dominancia:numero de especies dominantes q ai,se estiman x ser las q mayor numero de indiv tienen(ai bstantes indiv kn numeros altos-es mas equilibrada,mas madra y kn mxs mas interaciones entre sus poblaciones q la comunidad 1)model depredador presa(D-P)es estabilitzador,es basa en l'exist de1 bucle realimentacio negatiu(regulador).presa->+depredador->-presa.bucle trofic ja q es tracta d'una relacio de quies menja a qui..espai de fases:el grafic es circular i s'anomena cicle limit,ens permet pbservar i predir el nombre de depredadors en func del nombre de preses i viceversa.parasitisme(P-H)relacio binaria en la ql un indivicu,el parasit,resulta beneficiat,i l'altre,l'hoste es perjudicat.2 clases:-endoparasitisme,en el cas q el parasit abiti dins de l'organismehoste,ex-distoma del fetge;-l'ectoparasitisme,en el cas deq el parasit sigui extern-puça.-.-es similar al D-P,sempre q el parasit i l'oste agin pasat junt el temps suf x a la seva coevolucio,cas en el ql l'unik diferencia esta en el fet q el depredador es mante del capital mentre q l paraasit a fa dels interesos x la ql cosa no l'interesa acabar amb la victima.
competencia(C)relacio entre els individus d'una especieo+,q com q utilitza el mateix recurs(alimnt o territori)no pden coexistir.aqst tipus de relacio es dona tant entre individus de la mateixa especie,cas en el ql s'anomena intraespecifik(x ex,pollancles molt junts les branques dels qls competeixen x la llum i es seves arrels x l'aigua i les sals minerals)com entre especies diferents i llavors s'anomena interespecifik(x ej les ovelles i cabres q conviuen en el mtx territori).la competenca intraespecifik sera+forta,ja q consistix en la lluita x uns requeriments identiks noes viuran els individus millor dotats.la competencia interespecifik contribuex a l'organitzacio dels ecosistemes xq l'especie millor adaptada aconseguira l'objectiu desitjat,expulsant els altres.en el caso de la comp interespecifik se cumple el principio de gause.2 especiesno pden ocupar simultaneamente y de forma permanente de un mismo ninxo ecologik.ninxol ecologik:conjnt de circumstancies,relacions amb el ambient,conexions trofiques i func ecologiqs q defineixen el paper desenvolupat x una especie de ecosistema.-ninxol potencial(ideal o fisiologik)aqll q satisfa totes les necesitats d'una det especie.resulta imp aslirlo en els ambients naturals,jaq es molt teoric.es facilment observable q ia una sperioritat de pes i talla en els animals criats en captivitat en comp dels salvatges.-nixol ecologic(real)l'ocupat x1especie en condicions naturals.en la natura,la competencia fa q les especies perdin part o totalitat del seu ninxol qn ia solapament,del ninxol entre unes i altres especies.la guanyadora sera la millor adaptada.BIODIVERSITAT:riquesa o varietat de les especies d'un ecosistema i l'abundancia relativa dels individus de kda especie.en kmparar 2 ecosistemes,sera+divers,no nomes el q te1nombre+gran,sino qtamb elq tingui1nombre major d'individus xespecie.un ecosistema divers es un+estable,a causa del gran nombre de relacions causals q s'estableixen entre les especies.les poc abundants tamb son imp xq augmnt l'estabilitat.si variasin les cond ambientals i les especies dominants s'extinguisen,les rares,en desapareixer la comptncia,podrien ampliar el seu ninxol.-.-despres de la conferencia de rio de janeiro 92,el terme bidiversitat s'engloba en3 conceptes:1º-varietat d'especies qia a la terra.es imp tant la varietat d'especies km la qntitat d'individus de kda especie.2º-diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta.a la terraia 1gran varietat d'eksistemes terrestres i aqtiks3º-diversitat genetik:els dif gens q posseixen els individus els permeten evolucionar,enriquir-sexencreuament i adaptar-se a les diferents cod ambientals.desconocemos el 87% de las especies.-.-el indice del planeta viviente del PNUMA es un indicador de presion sobre el medio ambiente estima la tasa de extincion del medio forestal en un 12% en el agua dulce de un 50% y de los oceano35.-..en88 norman desarrolla el concepro de punto caliente de la biodiversidad q es un area restringida q alberga una notable riqueza de especies notables endemicas,nativas y geologikmnte confinadas kmo madagascar.causas6º extincion:-reduccion y parcelacion del abitat-introd de especies foraneas-sobrexplot de esp-cont-calent global.



causes de la perduda de la biodiversitat:l'augment de la piblacio,unit a l'increment de la qntitat de recursos naturals emprats x persona,contribueix el pnt desencadenant del problema de la perdua de la biodiversitat,les causes de la ql es poden resumir en 3 apartats:1º-la sobreexplotacio:desforestacio amb finalitats fustaires,sobrepasturatge,caça i pesca abusiva,colecionisme i comerç ilegal d'especies protegides.2º-alteracio i destruk d'abitats:x canvis en els usos del sol(agric,ramaderia)les extracions masives d'aigua,la fragmentacio d'abitats naturals,x la construccio d'obres publiqs(carreteres)a l'int dels boscos,la contaminacio de les aigues i l'aire,e canvi climatik,els incendis forestals.3º-introd i substitucio d'especies:la introd d'especies foranes(d'altres ecosistemes dif)la substitucio d'especies naturals x d'altres obtingudes x selecio artificial(x ex la nvintena de llavors miraculoses utilitzades en l'agric i la desena d'animals domestiks)mesures per a la perduda biodiveritat:-establir una serie d'espais protegits:parcs nacionals,parcs naturals,reserves de la biosfera-realitzar estudis sobre l'estat dels ecosistemes km ara els indicadors PER(empremta ecologik)-decretar i respectar les lleis promulgades especifikmnt x a la perseveracio de les especies i dels ecosistemes.-creacio de bancs i de gens i llavors q garanteixin la supervivencia de les especies amenaçdes fins que puguin ser utilitzades.-el fonament de l'ecoturisme en e ql es valora la conservacio de la naturalesa.SUCCESIO,MADURESA ECOLOGIK:succ eco:canvis produits en els ecosistemes al llarg del temps.maduresa ecologik l'estat en el ql es troba un ecosistema en un mom donat del proces de succesio ecologik q dona començment en uns estadis inicials i poc madurs en els qls una comunitat senzilla i poc exigent colonitza un territori sense explotar,i arriba fins estadis+ avançts i madurs de biocenosi mes organitzades.l'ultim nivell de complexitat rep el nm de comunitat climax,q representa el grau de maxima duresa,d'equilibri amb el medi,a ql tendeixen tots els ecosistemes naturals.ecosist poden patir un proces invers a la succ x causes naturals(volca)o provokda x ome-regresió.tipus succesions:les succ q parteixen d'un terreny verge,,km roques,dunes o illes volacniqs s'anmenne succ primaries;les q tenen el seu començment e els llocs q an patit una pertorbacio anterior q a estat la causa d'una regresio,pero q conserven principalment o totalment el sol,succ secundaries,q solen ser mes curtes i la seva long depen de l'estat de cpnservacio del sol.regles generals en les succ:a mesura q transcorren les succ,es poden apreciar una serie de canvis en els ecosistemes:-la diversitat aug:la comunitat climax presenta una alta diversitat q implik una existencia d'un gran nombre d'especies.-estabilitat augmenta:les relacions entre les especies q integren la biocenosi son moolt fortes,existeixen multiples circuits i realimentacions q contribuixen a l¡estabilitat del sistema-canvi d'unes especies per altres:les especies pioneres o oportunistes colonitzen de manera temporal els territoris no explotats.es passa de manera gradual de les especies r estrategues,adaptades a qlsevol ambient,a especies k estrategues,mes exigents i especialistes.-augment en el nombre de ninxols:aqst increment es el resultat de l'establiment de relacions de competencia,les especies r son expulsades per les k q ocupen els seun ninxols.el resultat final es una especie xa cada ninxol iun augment del nombre total.-evolucio dels parametres trofiks:la productivitat decreix amb la maduresa.Magalef afirma q la comunitat climax es l'estat de maxima biomassa i minima taxa de renovacio.-.-.zonas de frontera ecotono q es aqlla k sta en kntakto entre 2 ecosist limitrofes,preseta gran biodiversidad,ya q en ella conviven poblaciones q pertenecen a los 2 ecosistmas,ade+ algunas pden pertenecer a otras etapas succesionales ya q al estar mas alejadas an tardado+ en formarse.si se produce un evento q destruya el ecosist pero no parte del ecotono la om pde regenerarse antes.regresions prvokdes x la umanidad:-desforestacio-incendis forestals-introd de noves especies.principals biomes terrestres:s'observa l'existencia d'un cinturo arbori al voltant de la zona eqtorial,denominat la selva tropical q es troba subdividida fonamentalment en humida,de fulla caduca i sabana.a mesura q avançm en latitud,trobem el bosc esclerofil.le(alzines)q ocupa l'area mediterranes,posteriorment,el bosc caducifoli,format majoritariamnt x fagacies(roure i faig),el bosc de coniferes o taiga subst el precedent a majors latituds i altituds;aproximadamnt x damunt del cercle polar artic i en les cimeres muntanyoses s'esten la tundra,constituida x molses i liquens.biomas terrestres:tundra:-situacion y clima:zonas cercanas a los polos,dnde los inviernos son muy frios-vegetacion:musgos,liquenes y algunas hierbas y arbustos con raices poco profundas(suelo siemre eleado)en veranos,kn el desielo,aparecen charcas y praderas anuales-fauna:bueyes almizcleros,renos,alces,zorros articos,perdices nivales.taiga:-situacion y clima:xonas de clima templado-frio,kn inviernos frios y veranos templados y umedos-vegetacion:los bosqs stan formadosx coniferas(pinos,abetos)arboles kn ojas en forma aguja,adaptads a T invernales-fauna:alce ardilla,liebre y zorro.bosque caducifolio:-sitacion y clima:regiones con clima lluvioso,con veranos calidos e inviernos frios pero +templadosq anteriores.-vegetacion:predominan los arboles como las hayas,los robles,los alamos y los castaños.ntre ellos crecen arbustos como a zarza.-fauna:ciervos,lobos,aguilas reales,lirones,jabalies.en invierno,el bosq cambia mx,las plantas se desprenden de las ojas,las aves emigran a zonas+calidas,los reptiles paralizan su actividad y los osos ibernan.bosque mediterraneo:situacion y clima:zonas de inviernos frios pero suevs y veranos calurosos,con pcas precipitaciones,vegetacion:arboles:encina,alcornoqueyquejigo.arbustos:coscoja,lentrisco,madroñoyplantasaromatiks),romero,tomillo,espliego),fauna:lagartos,conejos,lieores,topillos,jabalies,zorros,ginetas,gamos,aguilas,iperiales.praderas y estepas:situacion y clima:ocupan amplias zonas del int de los continentes.clima templado y precipitaciones variables.-vegetacion:platas predominantes hierbas aunq existen algunos arboles y arbustos dispersos.-fauna:en las praderas norteameriknas abundan bisontes y perrillos de praderas.es las estepas euroasiatiks las aves kmo avutarda.sabana:sit y clima:ecosist propio de afrikk aunq ai similares en amerik y asia.en zonas tropicales calidas,kn 2 estaciones lluviosa(corta)y seca.-vegetacion:predominan las ierbas,de gran altura,y arboles dispersos(baobabs y acacias)-fauna:cebras,gacelas,jirafas,ñues,avestruces,leones,bufalos.desierto:sit y clima:en zonas kn precip muy escasas yT kn grandes variaciones entrediaynoxe.-vegetac:scasa y adaptada a a escasez del agua.destacan los cactos(amerik)y las palmeras y las chumberas(Afrik y asia).-fauna:coyote,pma,serpiente de cascabel(amerik)dromedario,cobrea(Afrik).selva tropikl:sit y clim:en regiones proxims al ecuador.lluvias muy abundantes,T calidas.-vegetacion:muy densa y rica en especies.destacan los arboles q alcanzan gran tamaño.bajo ellos crece una maraña deplantas.-fauna:monoaullador,perezoso,jaguar,tucán(amerik;gorila,xmpance,leopardo,;Afrik,orangutan,tigre,Asia).RESIDUOS:reciclar,reutilizar,reutilizar.residuo:todo material resultante de un proceso de fabricacion,tranf,utilizacion,consumo o limpieza y q sea destinado al abandono.-.los residuos prod xumanos-cuidado-xq acumulan-impactos ambientales.gestion de los residuos:incluye todos los mecanismos de recogida,as tecnicas de eliminacion de tratamientos de los restos generados y almacenamiento de los residuos especiales en lugares adecuados y seguros.tipos:- origen primario;tipos:agricolas,ramaderos,forestales.clases:conreus,femsipurins,aclarida.components:tiges,fulle;serradures,escenalls.origensecundari:industrials;inerts,asimilale aurbans,toxicsiperillosos;components;feralla,vidres,plastics,papers;radioactius;clases,altaactivtat,mitjnabaixaact.comp,restesdemineralsd'urani,restesqcontenenradionuclids.sectorterciari:solidsurbns,clases;domiciliaris,volminosos,comercials,contruccioidemolicio,componnts,paper,matorg;restesdemobles;envasos,bosses;totxos,fusta)sanitaris,-clase,.asimilablesaurbans,bioperillosos,quimicosanitarisperillosos,residusradioactius,restesanatomiqs-componnts:papers,restesdemenjar,produkts cantaminnts,xeringuilles,gases,benes)

Entradas relacionadas: