Resistencia 2

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,61 KB

 
Tipus de resitencia: Resistencia aerobica: s'anomena aixi perque l'organisme fa servir l'oxigen i la glucosa, o tmb acids grasos en les reaccions per obtenir ATP. Es diu que durant els esforços aerobics existeix un equilibri entre despeses i aports energetics, pk com la duracio de l'esforç es llarga i la int. no massa elevada, l'organisme pot subministrar ATP suficient per realitzar-ho. Resistencia anaerobica: l'organisme no fa servir ATP, aixo es pk es necessita energia per a realitzar l'esforç de manera molt rapida i les reaccions que fan servir oxigen son mes lentes. Com els esforços soncurts i l'intensitat elevada, l'organisme treballa en desequilibri entre despeses i aports energetics. Tipus de resist. anaerobica: -Lactica: les reaccions per obtenir ATP s'acaben quan l'acid lactic, producte de desfet en les reaccions d'obtencio d'energia de la glucosa, s'acumula a la sang produint la disminucio de l'int. -Alactica: les reaccions per obtenir ATP s'esgoten quan s'acaben les reserves d'ATP i de la fosfocreatina lliure, per tant, l'organisme deixa de mantenir la int. de l'exercici. Beneficis que comporta el treball aerobic: Efectes fisiologics: -Augment del volum cardiac. -Enfortiment del sist. cardiovascular i millora de la seva proporcio. -Disminucio de la FC. -Millora l'increment de la capilaritzacio en els musculs. -El sist. respiratori tmb millora la seva capacitat pulmonar. -Activacio dl funcionament dels organs de diesintoxicaio: ronyons, pell, pulmons i fetge. Efectes psicologics: amb els treballs s'adquireix mes predisposicio per la tolerancia al dolor i al patiment gracies als treballs i esforços de llarga durada de temps. Factors condicionants de la resistencia: Consum maxim d'oxigen (VO2 max): podem definirlo com al resultat dels processos d'adaptacio, transport, difusio i utilitzacio d'oxigen inspirat a nivell de les fibres musculars. Aixi doncs els VO2 max determina la max. potencia aerobica de la persona, aquesta ve condicionada tmb per factors genetics. Quasi sempre l'augment del valor del consum d'oxigen significa una pujada notable en les proves de resistencia i una millora en els nivells de recuperacio, es pot expressar en 2 valors: -Valor absolut: s'estableix per la quantitat d'oxigen utilitzat i, es dona per unitats de temps (litres/minut). En esportistes que han treballat molt la resistencia i que son corpulents poden arribar a sobrepassar de 6 litres/minut.-Valor relatiu: indica el consum d'oxigen en relacio al pes corporal i, es el valor que indica realment la millora de la resitencia aerobica. S'expressa en ml/kg per minut. Deute d'oxigen (steady state): el deficit d'oxigen es produeix a l'inici de cada esforç, ja que davant de treballs intensos, l'aparell cardiovascular i l'aparell cardiorespiratori no poden cobrir les necessitats metaboliques del musculs, fins i tot quan la carrega es mitjana o baixa es produeix aquest deficit d'oxigen i no s'equilibra passat entre 2 i 4 minuts. Simptomes: Manteniment de la FC. Manteniment dels valors respiratoris i manteniment d'aquestes condicions durant un treball de resistencia prolongat en el temps.

Entradas relacionadas: