Resum del llibre croniques d'un rei

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,12 KB

 
Guillem de Cabestany (final del Segle XII i principi del XIII), va ser un trobador rossellonès celèbre per les seves cançons amoroses en l’estil del troballer lleu.

Bernat Metge és un personatge del Segle XIV. Acabat entre l’època feudal i humanista. Fa un procés d’humanisme (va sortir al renaixament Itàlia s. XXi - XXII). L’humanisme català (s. XIV) es dona avans del XV. Dante, va ser un dels homes més importants del humanisme, igual que Bocaccio. B.M. Era un trballador, membre de la carcelleria reial, persona culte, llesta, que a rebut una educació especial i anormal, va patir una traició, s’el va acusar de traició contra el rei, i va ser empresonat. Lo somni, conte al·legòric, explica que té un somni que les coses que passen, van d’una manera. Ell les explica d’una forma de fantasía, per així poder acusar sense que ningú s’en donés conte. I per això li surt la millor obra. Finalment ho aconsegueix.


Cròniques 4 grans croniques: 1ª la del Jaime I llibre dels feits, fets q habien succeiit vol arrivar a tota la historia que ell coneix i pretén ficar en escrit tots els fets importants, li agués agradat trobar un llibre sobre fets historics, esta escrit en primera persona. Està escrit en plural majestàtic, tractament de nos. Escriu molt detalladament els seus orígens. Jaume I te un to molt coloquial. Era un home curiós la corono catalanoaragonesa no tenia la cort fixe. Té escribes que formen part de la cancelleria reial, com que la cort no era fixe, tot era capital del regne, no hi havia ciutat capita, la cort era qui es desplaçava. El paper unificador de la llengua en el catala es molt important, perque explica la llengua en el paper lingüístic. Cronica de Desclot es la única que encara no sa pogut desmotrar qui ho va escriure. Se sap que es un treballador de la cancelleriareial. Nomes s’en sap el nom. Bernat Desclot, escriva. Va ser una obra encarregada després de la de Jaume I per redactar tota la historia anterior fins i tot la de Jaume I. L’estil és sobri, escriu en tercera persona, i es un estil elegant, i distant. Va servir l’estil de la llengua per a Curial e Güelfa. Ramón Muntaner va fer una critica llarga i amb un to elevat, verta rediloçència, si entusiasta, les cosas que fan i que passen als reis… Déu protegéis la casa reial. Recòrre sobint al llenguatge coloquial. Pere cerimoniós quan parlen els hi agrada d’escoltars, va intentar fer una imitació de la de Jauume I característiques setnimentals, pensaments i sensacions que té el rei. Relatat en primera persona.

Entradas relacionadas: