Resumen arte y otras cosas

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,51 KB

 

FITXA DE CATALOGACIÓ ( panteó) 

Panteó,Autor:no,Clients:l'emperador Adrià, Data:l'actual és del 118-125dC prò és edifici anterior construït per Agrippa el 27dC,temple,romà alt imperial,Ubicació:Camp de Mart,Roma,urbà.  

DESCRIPCIÓ 

Sis. Construc.:arquitravat i voltat Aparell: isodom Material constructiu: formigó,maó,fusta Material decoratiu:pedra,marbre,estucat Breu descripció: Edifici monumental amb una cúpula de grans dimensions que conjuga l'arquitectura arquitravada de línees rectes amb l'arc i la volta. Abundant i luxosa decoració.

 

ANALISI FORMAL 

Ele.suport conti: mur gruixut a la part inferior i en disminució cap a la part superior.Obertures en forma de nínxol a la planta baixa.Finestres cegues que donen a una galeria interior.Tambor de formigó cilíndric de 3 pisos. Dins del mur arcs de descàrrega que reparteixen el pes de la cúpula. Ele.suport discont:el pòrtic s'aguanta sobre8columnes monolítiques d'odre corinti.8pilars aguanten tota l'estructura.Als pilars hi ha pilastres corínties i als nínxols columnes corínties amb funció decorativa. Ele suportats(coberta):cúpula semiesfèrica amb una gran finestra al centre que il.lumina i ventila l'edifici.El fet de que pot entrar la pluja va obligar a corbar el terra per tal que l'aigua circuli cap uns canals d'evacuació que hi ha al perímetre. Ele decora:policro,marbres de colors,escultòrica als  ninxols,cassetons amb decoració de bronze de la cúpula.Revestiment de plaques de bronze a tota la cúpula. Espai interior. Planta: unió planta circular amb rectangular. Parts i elements de la planta: pòrtic octàstil dividit en 3 naus.Cel.la circular amb8pilars que concentren tot el pes i7nínxols entre ells. Simetria/fragmentari; ritme en columnes, pilars i nínxols. Espai exterior. Façana: l'edifici s'aixeca sobre un podi am gran escalinata a la part central.Al damunt,les columnes monolítiques.Sobre elles el fris amb la inscripció d'Agrippa.Un frontó triangular amb una decoració avui perduda.En segon pla, es pot veure el cos rectangular que fa de transició entre el pronaos rectangular i la cel·la circular.La cúpula qeda quasi amagada des d'un punt de vista frontal. Façana: Simetria,ritme en les columnes,equilibri entre verticalitat i horitzontalitat. Alçat o secció: a la secció es pot veure com el tambor vist des de fora amaga part de la cúpula al seu interior

 

AUTORIA I ESTIL ARQUITECTÒNIC 

R.altres obres autor: no R.obres de l'època estil: Colosseu, Maison Carrée per l'estil arquitectònic. Columna Trajana per l'ús propagandístic de la construcció. Carac l'estil:1. utilització sistemàtica de l’arc i la volta, que permeten crear espais interiors molt més amplis i versàtils, i salvar grans distàncies i alçades amb la superposició d’arcs. Ús de cúpules. 2.Els materials més utilitzats són la pedra, marbre, maó, morter o formigó (barreja de calç i sorra molt resistent) i la fusta. 3. Utilització dels ordres grecs, i també del toscà ( dòric amb fust llis i base) i del compost ( amb elements del jònic –volutes- i del corinti –fulles d’acant).4.parament de tipologies molt diverses: opus quadratum i opus caementicium Innovacions: unió de dues plantes diferents, cúpula de dimensions extraordinàries Influències: thóloi (temples circulars) grecs, influència oriental en l'ús de la cúpula.

 

CONTINGUT I INTERPRETACIÓ 

Caràcter de l'edifici (públic, privat; religiós, civil, etc): públic i religiós. Significat. Temple dedicat a tots els déus. Simbolitza la cosmologia romana: Cúpula dividida en cinc anells (planetes) i en cada anell 28 cassetons (mes lunar). L'òcul representa el Sol i il.lumina la cúpula de forma giratòria. Element metafòric: fa el mateix que Roma que és el centre del món i porta la civilització arreu. El temple és dedicat també als emperadors anteriors ja divinitzats, per tant glorifica d'igual manera a l'emperador actual, Adrià.  Símbols: nínxols dedicats als planetes que els romans coneixien (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn) i també al Sol i la Lluna, amb estàtues de tots ells. La decoració quadrada i circular del terra pretén represetar els homes i els déus respectivament.

FINALITAT

Finalitat: religiosa i propagandística R.obra l'època: Roma s’interessa per la propaganda.  Aportacions:Renaixement i Barroc: catedral de Florència, Sant Carlo alle Quattro Fontane a Roma. Neoclassicisme:



Fitxa de Catalogacio-> Nom: AUGUST PRIMA PORTA/ Autor:--/ Clients:Senat romà/ Data:19ac(còpia 14 dC)/ Tipus obra:Escultura exempta/ Estil:Romà imperial/ Ubi original:Vila romana Ad Gallinas Albas, de Prima Porta, a Roma/ Ubi actual: Musei Vaticani, a Roma // Descripció-> Material i blocs:Bronze(còpia->marbre de Luni o Carrara)/ Dimensions:Més alt del normal/ Cromatisme:Policroma/ Breu desc:Estàtua de l’emperador August, amb postura solemne i autoritària/ Tècnica:Fosa(còpia->talla)/ Posició:Dempeus/ Figurativa // AnalisiFormal-> Volum/ Anatomia:El braç dret alçat com a símbol d’autoritat/ Moviment:Contrapposto/ Proporcions: Sí, està proporcionada a la realitat/ Llum/ Temps:Mitjà/ EdC: Asimetria, ordre, verticalitat/ Expressió:Demostra k és un ésser humà i mostra serenitat/ Pdrecolzament: Original (sobre el dofí de Venus), Còpia (sobre ell mateix)/ Vestits:Cuirassa, molt cenyida al cos/ Espectador:Visió frontal // Autoria i Estil Escultoric-> Rel amb altres obres autor:--/ Rel amb altres obres època:Trobem més de 80 representacions en diversos moments de la seva vida/ Carac estil: (Romà imperial)/ Innovacions:A partir d’aquesta estàtua, es representaran moltes màximes autoritats i és l'inici als retrats/ Influències: Inspirat en models grecs clàssics // Contingut i Interpretacio-> Tema:Retrat/ Sign. Iconogràf:Rrepresenta a l’emperador August, en el moment de divinització de l’olimp/ Sign. Iconològ:Dofí de Venus:els romans el representaven a les batalles ja que August va guanyar una batalla naval molt important // Finalitat I Funcio-> F:Commemorativa, inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i Hispània/ Rel obra amb època:August va ser el fundador de l’Imperi romà; es fan mitificacions del poder amb representacions/ Aportacions: --

Fitxa de Catalogacio-> Nom: DISCÒBOL/ Autor:Miró/ Clients:--/ Data:460 aC/ Tipus d’obra:estàtua/ Estil:1er classicisme/ Ubi original:lloc de pas, públic/ Ubi actual:Museu Nazionale Romano delle Terme (còpia Lancelotti)/ Descripcio-> Material i blocs:bronze(còpia de marbre); està feta amb un sol bloc/ Dimensions:Menor a la realitat/ Cromatisme:Policroma/ Breu desc:Atleta esculpit en el moment de llençar el disc/ Tècnica: Fosa(còpia:talla)/ Posició:Dempeus/ Figurativa/ AnalisiFormal-> Volum/ Anatomia: El cap té una anatomia arcaica/ Moviment:Contingut: els músculs estan en tensió/ Proporcions:Proporcionals segons la realitat, segueix el cànon de Policlet/ Llum:Interna/ Temps: Curt/ EdC: Asimetria, ordre, verticalitat , línees predom (linees amb diagonal al tronc,a les cames, ziga-zaga)/ Expressió:Somriure arcaic/ Pdrecolzament:Pedestal, la original de bronze no en necessitava/ Vestits/ Espectador:Frontal i d’esquena/ , AutoriaI Estil Escultoric-> Rel amb altres obres autor:Lodes, estàtua d’un corredor/ Rel amb altres obres època:Zeus,Atenea Lemies, Afidies i Policlet/ Carac estil: (1er classicisme)/ Innovacions:El tors es representa frontalment i els braços i les cames de perfil/ Influències:Egipci , en la posició del cos i en el cap, recorda al període arcaic/ Contingut I Interpretacio-> Tema:Figura humana/ Sign Iconogràf:El discòbol, mostra un atleta en les olimpíades realitzades a Atenes. Era un atleta que participava en la prova de disc de les olimpíades d’Atenes/ Sign Iconològ:Trobem a un atleta representat en forma d’escultura, just en el moment de llençar el disc en unes olimpíades/ Finalitat I Funció-> Finalitat: Estètica i commemorativa/ Rel obra amb època:Era l’inici del període clàssic i de la recerca de la percepció. El discòbol s’inscriu abans del classicisme inicial i per això encara mostra alguns trets del període arcaic; barreja diferents cultures entres elles la egípcia/ Aportacions:Recerca de la bellesa; busquen el cànon;Atenes arriba al seu màxim esplendor; Miró és l’iniciador del realisme; cultura grega

Entradas relacionadas: