La Revolució Russa: De l'Imperi dels Tsars a l'URSS

1.1. Un imperi endarrerit i autòcrata

• A l'entrada del 1900, l'imperi governat per Nicolau II era un gegant amb peus de fang. El tsar governava 20 milions de km² amb una població de 100 milions d'habitants, però amb una tecnologia molt endarrerida.
• Rússia continuava en l'Antic Règim: no hi havia cap constitució, parlament ni normes; manava el tsar.
• No hi havia partits polítics i la policia era eficaç contra les revolucions.
• Economia basada en l'agricultura amb producció escassa.
• Industrialització concentrada a la part occidental.
• Societat desigual: la noblesa i el clero eren els més adinerats.
• Pagesos pobres i kulaks (semblants als burgesos).
• A les ciutats, els obrers eren antics pagesos i hi havia poca burgesia amb poc poder.

1.2. Oposició al tsarisme

• Els primers opositors, els populistes, volien destruir el tsarisme. D'aquí van sorgir els anarquistes (Bakunin i Kropotkin), que buscaven el repartiment de la terra i l'acció contra l'aristocràcia.
• A l'inici del segle es va crear el Partit Socialrevolucionari, amb gran influència sobre els pagesos.
• El 1898 es va crear el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, que es va transformar en dues branques: els bolxevics i els menxevics.

1.3. La Revolució del 1905

• El gener del 1905 va esclatar una manifestació davant la residència del tsar on demanaven canvis, però va ser sofocada amb 300 morts i 1.000 ferits; se li va dir el Diumenge Sagnant.
• La revolució va obligar el tsar a iniciar reformes econòmiques i polítiques que es van anunciar al Manifest d'Octubre, on prometia respectar les llibertats. Poc després va convocar la Duma (parlament rus), on es va debatre una reforma agrària.
• La creació de la Duma va fer possible el sorgiment dels partits liberals burgesos. El partit octubrista volia la monarquia constitucional i tímides reformes, però el Partit Constitucional Democràtic representava les classes mitjanes i proposava una assemblea constituent per sufragi universal.

2. La Revolució de Febrer del 1917

2.1. Unes reformes insuficients

• Les reformes iniciades el 1905 van quedar lluny del canvi real. La Duma va ser molt controlada per evitar trampes i el poder del tsar al parlament era gairebé inexistent.
• El 1914, feia la impressió que el tsar havia superat els problemes, però la Primera Guerra Mundial va provocar un nou conflicte intern.

2.2. La difícil conjuntura de la Primera Guerra Mundial

• L'economia es va centrar en l'exèrcit i les fàbriques es van convertir en fàbriques de guerra, a més de perdre molts pagesos transformats en soldats. Els preus van pujar i l'escassetat va provocar fam a tota la població.
• Les derrotes militars van empitjorar la situació; molts soldats desertaven, cosa que va provocar manifestacions.
• El tsar va dissoldre la Duma per parar les crítiques, però només va augmentar el descontentament. Rasputín, un monjo amb influència sobre la família reial, va ser assassinat el 1916.
• Davant aquesta situació, tot es va desplomar i va portar a la revolució del 1917.

2.3. La caiguda del tsarisme

• La revolució va començar el 23 de febrer amb una gran manifestació a Petrograd (Sant Petersburg) i va tenir ressò a tot l'imperi. Es van fer comitès revolucionaris (soviets) formats per tot tipus de forces contra el tsarisme.
• El dia 27 de febrer va tenir lloc una vaga general a les ciutats principals, on els militars es van negar a disparar.
• Davant les demandes dels revolucionaris, la pressió popular, la Duma i l'exèrcit, el tsar va abdicar. Es va crear un govern provisional.

2.4. El govern provisional

• El nou govern va prometre reformes polítiques (eleccions lliures, llibertat d'opinió) i socials (drets, sindicats).
• El govern no va fer cas a la petició d'abandonar la guerra, provocant el retorn de les protestes.
• Va començar a existir un govern de doble poder: el govern provisional (amb suport de la burgesia i el socialisme moderat) i els soviets (que agrupaven forces revolucionàries).

3. Per què va haver-hi una revolució a l'octubre?

• El govern provisional va permetre la tornada dels exiliats; a l'abril va tornar un grup on hi havia Lenin.
• Lenin defensava que tocava passar a la revolució del proletariat, que posés fi al capitalisme i atorgués el poder als obrers i pagesos (dictadura del proletariat).
• Van preparar la insurrecció dels soviets per planificar la presa del poder pels bolxevics:
  • Convèncer els bolxevics de la necessitat de la insurrecció armada amb la frase: "Tot el poder per als soviets".
  • Planificar la insurrecció armada de manera estructurada i ràpida.
  • Augmentar la influència bolxevic en els soviets.
  • Crear les condicions per a la victòria obrera.

4. La Guerra Civil i el comunisme de guerra

4.1. Les primeres mesures revolucionàries

• El segon congrés dels soviets va fer fora el govern provisional i va crear el Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin.
• El nou executiu va declarar mesures revolucionàries: abolició de la propietat privada, nacionalització de la banca, supressió de l'exèrcit tsarista, etc.
• Es va establir la pau amb Alemanya al Tractat de Brest-Litovsk (1918).
• El novembre del 1917 es van convocar eleccions per a una assemblea constituent, però com que els resultats no van ser favorables als bolxevics, la van anul·lar.

4.2. La Guerra Civil (1918-1921)

• Els bolxevics només controlaven una zona entre Moscou i Sant Petersburg. Els defensors del tsarisme, partidaris de la democràcia i pagesos van iniciar una resistència armada (russos blancs).
• Els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig, dirigit per Lev Trotski, basat en la disciplina i la jerarquia.
• El tsar i la seva família van ser executats el 1918.
• L'Exèrcit Roig va guanyar gràcies a la disciplina, el nombre elevat de soldats i els recursos.

4.3. El comunisme de guerra

• Tots els recursos es van destinar a la guerra: nacionalització de la banca, comerç i transport.
• Es van prendre mesures contra els contrarevolucionaris (censura, prohibició de la premsa opositora) i es va crear la Txeca (policia política).

5. La creació de l'URSS i l'expansió revolucionària

• El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
• El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) es va constituir en el centre del nou estat.
• La dictadura del proletariat es va transformar en la dictadura del partit comunista.
• Es va crear la Tercera Internacional per estendre la revolució per tota Europa.

6. De Lenin a Stalin

6.1. La Nova Política Econòmica (NEP)

• Després de la guerra civil, l'economia es va enfonsar. Lenin va implementar la NEP, una economia mixta que permetia certa propietat privada.
• La NEP va millorar l'economia cap al 1926, tot i que van tornar les diferències socials.

6.2. La lluita per la successió de Lenin

• Després de la mort de Lenin (1924), es va iniciar una lluita pel poder entre Trotski i Stalin.
• Stalin va aconseguir el poder el 1927, va empresonar o exiliar Trotski i va instaurar un poder autoritari, posant fi a l'economia mixta i perseguint tots els opositors.