Ripoll

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

 

Sant Vicenç de Cardona: Autor: desconegut. Cronologia: 1019-1040. Estil: romànic català. Material: perdrà. Descripció formal: per fora poc decorar nomes als murs (bandes llombardes). Hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de labsis central. Te una planta basilical de tres naus amb latri o nàrtex, tribuna el transsepte i tres absis i una cripta. Aprofitant laltura del cos central sobren 4 grans finestrals per la lluminositat. Entorn i integració urbanística: esta dalt du turó amb sentit de domini territorial, ressalta però esta totalment integrat. Funció: edifici de culte però al 1794 va ser una caserna militar. Influencies: estil llombard típic de Catalunya en aquella època, va tenir influencia sobre Sant Climent de Taüll.
Portalada de Santa Maria de Ripoll: Autor: mestres i taller anònim del Rosselló. Cronologia: 1150-1170. Estil: romànic. Tipologia: relleu. Tema: bíblic. Material: pedra sorrenca. Descripció formal: es presenta a manera darc de triomf, consta du sòcol amb tres registres: linferior, el central i el superior aquest últim es com un fris. La decoració sestem era tota la superfície horror vacui, lús de la perspectiva jeràrquica amb Crist al mig. Hi ha molts detall ornamentats. Temàtica: inspirat en la Bíblia esta dedicada a la Glòria de Crist. A dalt hi h animals i els set pecats capitals, els arcs de mig punt el rei David acompanyat de imatges de Crist on hi ha abat Oliba, també hi ha temàtica del Llibre dels reis i de Lèxode amb els símbols dels evangelistes Marc(lleo), Lluc(bou) i la franja mes alta es Deu en Majestat amb Mateu (home alat) i Joan(aliga). Models i influencies: arc triomfal, com lars de Titus



 Frescos de labsis de Sant Climent de Taüll: Autor: mestres de Taüll i taller. Cronologia: església consagrada el 1123. Estil: romànic. Tècnica: frecs i tremp sobre murs. Tema: bíblia. Localització: Mnac. Descripció formal: te tres registres, el primer la volta de labsis, representa el cel; el segon la part superior del cilindre, remet a lesglesia i el tercer la part inferior del cilindre (actualment perduda) simbolitza el mon terrenal. Un altres element compositiu es la simetria que numes es trenca en la posició de les mans de Crist, i en els arcs del segon registre. Sobresurt l figura de la Maiestas Domini, que es el paradigme del concepte i lestructuracio geomètrica dels cossos dels diversos personatges. Hi ha un clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat i lus de les franges monocromàtiques del fons. Un altres aspecte formal important es la utilització de la perspectiva jeràrquica, amb limatge de Crist en Majestat, també resalta lus de la línia negre que delimita les figures. En les tonalitats destaca el color blua. Temàtica: mostra una representació de la teofania la divinitat de Deu basada en lApocalipsi de sant Joan. A la part superior de labsis hi ha el Maiestas Domini el Crit-Jutge de cos sencer inscrit en un marc, assegut sobre el Cel i amb la Terra als seus peus. Esta beneein amb la ma dreta i amb lesquerre aguanta un llibre, envoltat en aquesta imatge hi ha la representació dels 4 evangelistes presentat per un angel. Sota aquesta imatge hi ha la Verge Maria que sosté el Sant Greal acompanyada de sant Bartomeu sant Tomas sant jaume sant Felip i sant Joan. Al apart superior hi ha la ma de Deu que benneix. Models i influencies: presencia de mestres dalt nivell, lautor venia de Italia influencia bizantina

Entradas relacionadas: