Romania i influencies

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,97 KB

 
T1- La Romània I les Llengües romàniques
Romania denomina el conjunt de territoris en que, com a conseqüència d’haver format part de l’Imperi romà, avui es parla una llengua derivada del llatí, o el que és el mateix, neollatina o romànica. En canvi, Romània Perduda a aquelles terres en què en un moment de la historia s’hi van parlar el llatí o una llengua neollatina que, després, va ser substituïda per una altra d’una famïlia diferent. Romània Nova, terres on posteriorment es van expandir les llengües neollatines (Amr Sud, Centrl,Quebc)
Llengües romàniques son el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el sard, el romanx, l’italià i el romanes, dalmata(extint).
Llengües embrionaries son varietats lingüístiques, no han assolit una normalització plena i han quedat absorbides o satel·litzades per una llengua veïna dominant.
Llati Vulgar
Les llengües romàniques no deriven del llatí amb què Ciceró, Horaci o Virgili van escriure les seves obres , sinó que provenen del llatí vulgar. Es una varietat lingüística en l'àmbit col·loquial. Permeable a les innovacions i a la incorporació de présecs germànics, s'apartava de la norma establerta pel llatí clàssic.
La fragmentació lingüística de la Romània
Factors:
-Substrat: La llengua existent en cada territori abans de l’arribada dels romans va deixar la seva empremta i, en alguns casos, va condicionar la implantació del llatí.
-Procedència dialectal i social dels colonitzadors: les característiqües del llatí que s’implantava arreu de l’imperi presentaven algunes diferències motivades per l’origen geogràfic i social dels colons.
-La intensitat de la romanització: La romanització no va arrelar arreu de l’imperi amb la mateixa força. Hi hagué zones on la presència romana va calar amb força i va esborrar pràcticament els pobles i les cultures anteriors, altres llocs on la romanització va ser epidèrmica i es va diluir amb la caiguda de l’imperi.
-El Superstrar: les aportacions lingüístiques posteriors van ser diverses i desiguals segons els territoris. En uns casos, la influència va modificar substancialment el romanç, francès, però en altres va ser més superficial, català.
La divisió de la Romània
La Romània lingüística es divideix en dos grans blocs: l’occidental (portuguès, castellà, català, occità, francès, sard,romanx) i l’oriental (italià i romanès).
Es basa en el tractament diferent que fan de la marca de la sonorització de les oclusives sordes(PTK), i del plural.

T4 La formació de la llengua catalana
*Influències lingüístiques dels pobles preromans
El llatí, va rebre la influència de les llengües parlades anteriorment en aquestes terres, com l'ibèric, el basc, el celta..abans de desapareixer sòta la romanització vcan deixar traces en el llatí. Contacte entre el llatí i el parlans preromans, trets i de les característiques van enetre en el llatí.
Etapes en la configuració del món preromà:
-Arribada dels pobles indoeuropeus: Es tracta d’una invasió que va produir-se en dues tongades. La primera va tenir lloc entre els segles X i VII aC. i correspon a un poble anomenat Urnenfelder, mentre que la segona,que va esdevenir-se entre els segles VII-VaC., va comportar l’arribada d’un seguit de pobles que s’apleguen sota la denominació de celtes.
-Contactes amb pobles amb una cultura superior: grecs i fenicis. A partir del segle VII aC. i com a conseqüencia de les activitats mercantils a què es dedicaven, grecs i fenicis van establir-se en punts del litoral. Concretament, els grecs van fer-ho a Roses i Empúries, mentre que els f. Van ocupar l’illa d’Eivissa. El contacte dels pobles indígenes amb aquestes cultures va ser fonamental per al floriment de la cultrua ibèrica a partir del segle VI.
- Els pobles indígenes i la formació de la cultura ibèrica: El fons autòcton corresponent a aquestes terres no és unitari. En realitat, podem destriar dues cultures diferents: els pobles de base bascoide i la civilització ibèrica. Aquestes cultures es manifesten en llengües diferents
Els camins porten a Roma
Caiguda de l’Imperi romà l’any 476 (sV). En general, les nostres terres van ser profundament romanitzades. La implantació del llatí en els nous territoris conquerits era una prova més de l’eficàcia del procés de romanització. L’establiment de legionaris i mercaders va resultar decisiu a l’hora de convertir les ciutats en focus d’irradació del llatí.
En el procés de romanització va passar del bilingüisme a un monolingüisme llatí, s.I aC. deixen d’aparèixer inscripcions en llengua ibèrica.


La gent del nord: Els visigots
Les llengües germàniques van actuar com a superstrat damunt les llengües romàniques, i en alguns casos van contribuir força a reorientar-ne l’evolució. Els vsigots eren un poble germànic que, ja havia sofert una primera i superficial romanització. Les diferents temptatives de constituir un regne visigòtic no van quallar en una organització política sòlida i unitària. Amb la progressiva adopció del llatí com a llengua, la conversió al catolicisme i, la unificació juridi amb el liber iudiciorum, es va afavorir la integració de les dues comunitats. La influencia del superstrat germànic en el català no es gaire significativa. La majoria dels germanismes del català van ser incorporats a través del llatí vulgar. Més remarcable el léxic relacionat amb el món militar. Aportació fràncica a la llengua catalana. La marca hispanica
La gent del sud: els àrabs
L'arribada dels musulmans, un trencament historic, va tenir repercussions decisives en la futura orientació política i cultural de la península ibèrica. L'invasió musulmana propicià el naixament de les nacions penisnulars, les terres catalanes s'incorporaren a l'imperi carolingi. La influència dels àrabs va ser diversa segons la durada i la intensitat del seu domini a la Catalunya Vella. Amb pro feines es van establir durant un segle en la Catalunya Nova. Com a conseqüencia un diferent grau d'arabització.
Àrabs i Mossàrabs
Mossàrabs- Població cristiana que vivia en territori musulmà.
L'aljamia- la llengua dels mossàrabs.
Les variants parlades actualment en aquests territoris s’anomenen dialectes consecutius (consc de la repoblació). Les variants del Principat, en canvi s’anomenen dialeces constitutius, ja que són el resultat de l’evolució directa del llatí.

*
EL CATALÀ A L’EDAT MITJANA
Del llatí al Català

s.VII-VIII, la fragmentació del llatí vulgar a la Romània devia ser prou important per poder parlar ja de l’existència de llengües diferents. Llengües que només coneixen l'oralitat, l'escritura reservada al llati medieval, distinta i allunyada del llatí clàssic.
Concili de Tours (813), primer testimoni escrit. En francès els Juraments d'Estrasburg. Durant aquests seles sinstal·la en la societat catalana un conflicte lingüístic, llatí i català, o la llengua escrita i la llengua oral. La societat experimentava una forta expansió pol´ti i económica al marge de la tutela eclesiàstica.
Els primers textos en llengua catalana
Els primers documents escrits íntegrament en català corresponen a la segona meitat del s.XII. Es tracta de dos textos que s’inscriuen en els dos àmbits dominants en la vida medieval: el jurídic i el religiós. El primer text català de què es té constància és la traducció d’un petit fragment d’un codi de lleis visigòtic, el Liber iudiciorum.
S.XII segon document català: les Homilies d’Organyà (passatges de l’Evangeli).
L’obra d’un geni: Ramon Llull
La contribució lul·liana a la consolidació del català no té paral·lel en cap altra llengua romànica. Amb la seva obra, l’escriptor mallorquí va dur a terme una ingent tasca de codificació que afectà tant el pla sintàctic com el lèxic. Creació d’un fons lèxic abundantíssim, format per aprox per 7000 mots. Llull primer autor en trancar l'hegemonia, el llati com a vehicle d'expressió de les disciplines científiques i humanístiques.
A més del català, Llull va escriure en tres llengües més: Llatí, occità i àrab.
Dos factors incidiren en aquesta darrera opció idiomàtica: la voluntat d’accedir al ric fons cultural i científic aràbic, i la pretensió de difondre les seves idees entre els fidels musulmans.
Expansió territorial i consolidació lingüística: les cròniques
A partir de 1213, els interesssos polítics i econòmics de la corona d'Arago s'orientaren cap al sud i cap a la Mediterrània. El procés d'integració territorial paral·lela a l'expansió lingüística.
Llengua i poder: la Cancelleria
El lligam existent entre llengues i poder. La Cancelleria, l'organisme encarregat de depatxar tota la burocràcia relacionada amb el govern de la Corona d'Aragó, mantenia una estreta vinculació amb el poder. La Cancelleria va tenir un paper decisiu en la resolució del conflicte lingüístic existent entre el llatí i les llengües vulgars. Els escrivans de la Cancelleria havien de conèixer i redactar amb elegància en llatí, en català i en aragonès.
El segle XV: Un periode de claroscurs
Els territoris catalans vivien encara en situació sociolingüistica peculiar que afectava el món poètic. A mitjana segle XV, el català havia deixat enrere els conflictes lingüístics que havia protagonitzat amb el llatí i l'occità. Ens trobem amb una llengua que adquereix el seu segle d'or de la literatura catalana.

Entradas relacionadas: