Romanticisme històric

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,79 KB

 


Fins llavors tota obra artística es basava en el concepte dimitatio, ara ho farà en el de creació, creació pròpia i personal, en la qual predominarà la subjectivització,el descobriment del JO com motor literari es desenvoluparà en una línia doble i complementària, que marcarà la base per a tota la literatura posterior: lescriptor ROMàntic valorarà lhome inclòs dins duna societat determinada, valorarà també la individualitat més íntima de lhome-creador i el nou paper de lartista. El lector sacostarà de manera diferent buscarà no ja una <<exemplaritat>> com fins aleshores -estètica o moral, sinó una comunicació directa amb la subjectivitat duna altra persona, la de lartista. El Romanticisme té per a la literatura una importància no per les obres concretes que pot haver contribuït a redactar, sinó per haver inculcat aquest nou concepte del fet literari. Els pioners, Anglaterra i Alemanya, amb autors a finals del XVIII, seguits per França ja al segle XIX donarà nova empenta i carregarà de nou sentit el mot <<ROMàntic>> el romanticisme sha dentendre dins el Març de les grans transformacions socials i polítiques que commouen Europa a partir de la Revolució Francesa. Hi ha un augment espectacular del nombre potencial de lectors, en incorporar-shi les creixents classes mitjanes i encara una part concreta daquestes, les dones. Un factor decisiu del romanticisme, la premsa períòdica. El gran gènere quant a la recepció del públic és la novel·la, serà el gènere característic del Segle XIX. El Romanticisme a Catalunya El romanticisme és un producte dimportació que donada la situació social i cultural del país no shagués pogut gestar aquí, però que hi arrelà aviat i de manera forta. Els autors estrangers són coneguts -francesos i anglesos i alemanys, per als qual existia la barrera difícilment franquejable de la llengua, sen fan traduccions, però no hi ha produccions autòctones ni tampoc textos programàtics.

Podríem parlar duna etapa inicial que abraçaria de finals del Segle XVIII a laparició el 1823 de la revista <<El Europeo>>; en la qual podem observar una preferència envers una literatura sentimental, amb accions situades a països exòtics, del tipus de la d Henri Bernadin de Saint-pierre o de Campe i també una coneixença i una gran acceptació dautors ja clarament ROMàntics, com Chateaubriand, les traduccions del qual no fan més que augmentar (especialment a València) a partir de 1803.

Laparició d<<El Europeo>> (19 doctubre de 1823 al 24 dabril de 1834) a Barcelona, redactat per Aribau, López Soler, els italians L. Monteggia i F. Gallí i per lalemany C.E. Cook planteja ja de manera teòrica la seva descripció al romanticisme, i alguns dels articles que hi apareixen shan considerat programàtics. Així, el camí <<teòric>> iniciat per << El Europeo>> el 1823 es veu bruscament tallat per motius díndole política en començar la forta repressió de la dècada absolutista; és el moment de la gran emigració de molts intel·lectuals del país, primer a Anglaterra i després a França, on molts catalans i valencians es dedicaren al negoci editorial, traduïda per primera vegada des de Londres,és introduïda lobra del que serà un autor decisiu, tant per lacceptació del públic com per la seva influència directa sobre la pròpia creació ROMàntica dautors catalans, lescocès Walter Scott, el romanticisme francès de caire liberal, que comparà bàsicament amb tres noms; Víctor Hugó, Alexandre Dumas i Eugène Sue. Aquests autors arribaran a ser tan populars que obligaran els intel·lectuals del moment a prendre part a favor o en contra segons la seva pròpia ideologia. Aquesta nova època, que comença el 1833 i que podem fer arribar fins als inicis dels seixanta, el romanticisme a Catalunya haurà arrelat definitivament i començarà a donar ja fruits propis. Aquesta producció vindrà fortament marcada per un enfrontament ideològic que suposarà dues concepcions diferents de la literatura i per un problema específic, el de la tria de la llengua castellana com a vehicle quasi únic dexpressió per a les creacions, teòriques i sobretot literàries, dels autors catalans.

Entradas relacionadas: