Romanticisme obres

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,94 KB

 
3 La literatura popular: Des de sempre ha existit una literatura popular al costat de la culta; però, enfront del declivi d'aquesta última als segles XVI, XVII i XVIII, la popular va guanyar importància porquè mantinguè una gran vitalitat. Característiques de la literatura popular:
-La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difícil de datar.
-Pel que fa al teatre, en aquests tres segles es va continuar la tradició de l'entremés medievel, anomenat sainet al Principat. Es tracta de peces dramàcostums de l'època acompanyades de música i cançons.
-En poesia, sovint transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales -a l'entorn delnaixement de Crist-, corrandes -normalment quatre versos de set síl.Labes-, goigs -poesia religiosa sota l'advoació d'un sant o una parròquia-, entre d'altres. També cal destacar els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el vers d'art menor -cotosíl.Lab a tot estirar-, la rima assonant o l'ús abundant de repecticions, que n'accentuaven la musicalitat.
-En prosa, cal destacar les rondalles i les llegendes, que també es transmetien oralment. És habitual el seu caràcter fantàstic.

Romanticisme i Realisme: Romanticisme: característiques, obres i autors:
Al llarg del Segle XIX, a tot Europa es van dos moviments literaris i artístics: el romanticisme i el Realisme, el segon dels quals donà lloc, al seu torn, al Naturalisme. Pel que fa al romanticisme, va ser un moviement d'arrel nacionalista, que recuperà les tradicions populars en tant que representatives de "l'ànima del poble", i que tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal, va presentar les caraterístiques següents:
-Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del Segle XVIII.
-Defensa de la llibertat de l'artista i de l'orginalitat de l'obra d'art.
-Reivindicació de la llejor, l'horror o el grotesc com a valors estètics.
-Incorporació de la barreja de gèneres, tans o estils en una mateixa obra.
-Predomini del sentiment sobre la raó.
-Exaltació d'un cert sentiment nacionalista o patriòtic, relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes o en l'ambientació medieval.
-Presència ocasional de l'exotisme o l'aventura en determinades obres, i de la transgressió de la llei o la conducta antisocial en els seus protagonistes.
Cal aclarir que aquestes caraterístiques rarament es donen totes juntes i que, en el cas català, ens hauríem de centrar sobretot en la preponderància del sentiment o la presència del nacionalisme. Autors importants del romanticisme en el seu vessant més conservador foren Víctor Hugó a França o Walter Scott a Gran Bretanya, i en el més liberal P.B. Shelley o Lord Byron, tambçe a Gran Bretanya. També cal destacar els alemanys¨ Novalis, Heinrich Heine, Friedrich Holderlin o Heinrich von Kleist; el nord-americà Edgar Allan Poe-mestre del conte de terror i d-intriga-, i les escriptores angleses Jane Austen, Emily Bronte i Mary Shelley, autora aquesta última d-una novela.La tan cèlebre com Frankenstein o el Prometeu modern.
Realisme: caraterístiues, obres i autors:
Pal que fa al Realisme, va ser un moviment centrat sobretot en la novel.La i que va pretendre reflectir la societat del seu temps, enfront de l`evasió cap al passat que sovint implicava el romanticisme. Algunes obres realistes són verotables disseccions socials, com ara La comédie humaine, vastíssima col.Lecció de novel.Les d`Honoré de Balzac. També cal destacar autors com el francès Stendhal, l-anglés Charles Dickens, els russos Lev Tolstoi o Fiodor M.Dostoievski, o els espanyols Benito Pèrez Galdós i Leopoldo Alas, conegut per Clarín. El Realisme va tenir com a consequència el Naturalisme, moviment creat pel francés Èmile Zola amb dos objectius bàsics: d`una banda, retratar la vida de les classes socials més desfavorides -els miners la novel.La Germinal, per exemple -i, de l`altra, constituir el reflex literari de les teories deterministes, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l`herència biològica -les peculiaritats familiars- com per la influència del medi.

Entradas relacionadas: