Romanticisme i Realisme a María Rosa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

 
El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals. La tematica estava presidida pels tòpics de patria, fe i amor. En la literatura catalana del XIX destaquen tres escriptors: Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (narrativa) i Ángel Guimera (teatre) . La patria, de Bonaventura Caries Aribau, ja anuncià bona part de la temàtica de la poesia ROMàntica del segle: nostalgia del passat, potenciació i reelaboració de la poesia tradicional, vinculació del sentiment religiós amb el patriotisme i l'amor, i exaltació del paisatge. Altres autors: Ángel Guimera, Teodor Llorente i Jacint Verdaguer. Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902), poeta, és considerat el creador de la llengua literaria moderna. Amb ell es va consolidar el moviment de la Renaixença, i la llengua i la literatura catalanes es van coneixer internacionalment, amb seves dues obres més importants: L'Atlantida i Canígó. Verdaguer mostra en la seva obra literatura tradicional (rondalles, cançons, llegendes ... ). L'impuls Romàntic el va rebre del moviment de la Renaixença i de la participació en els Jocs Florals. L'Atlantida i Canígó (narracions en vers sobre uns fets més o menys llegendaris de gran significació històrica per a un poble). L'Atlantída (descobriment d'América per Colom amb l'enfonsament del mític continent dels atlants). Canigó (poema epic nacional de Catalunya i la millor obra de Verdaguer, tracta deis orígens llegendaris de la Catalunya cristiana). Els dos poemes es caracteritzen pel paper preponderant de la natura i pel sentiment religiós i patriòtic. La seva poesia lírica és de tema divers: amorós, patriòtic, paisatgístic, religiós ... Amb un aspecte que la caracteritza: el sentimentalisme. Cal destacar: Idil·lis i cants místics, Pàtria i Flors del Calvari. Durant la segona meitat del Segle XIX, el teatre es va convertir en una de les peces per consolidar la Renaixença. Hi havia dos corrents: el teatre culte (drama històric i melodrama lacrimogen, que s'adreça a un públic burgès) i el teatre popular (ridiculitzava, mitjançant la parodia, els convencionalismes del teatre Romàntic i burges). La figura més destacada va ser Frederic Soler (Serafí Pitarra). La superació d'aquestes dues tendencies es va aconseguir gracies a Ángel Guimera cap a final de segle. Ángel Guimera va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. El seu pare, comerciant catala, i la resta de la família van tornar a Catalunya el 1853 i es van instal·lar al Vendrell, on I'autor va aprendre el català. Va guanyar-se el prestigi internacional com a autor teatral, amb obres com Mar i cel, María Rosa, Terra baixa i La filla del mar. La producció dramatica es pot dividir en tres etapes: • Primera etapa (ROMàntica) es va iniciar amb Gal·la Placídia (1879) i es va tancar amb Rei i monjo (1890). Conjunt de drames historics escrits en versos decasíl·labs. Mar i cel (1888) és l'obra més important. • Segona etapa (1890-1900) el romanticisme i el Realisme van donar lloc al drama rural. Trilogia formada per les seves millors obres: María Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). • Tercera etapa (1900-1924) va voler adaptar el seu teatre als nous corrents estetics. No va assolir l'èxit popular. Alguns aspectes de la seva vida van determinar els temes i les caraccterístiques deis personatges de les seves obres. Va tenir un complex de bord i de mestís que va arrossegar tota la vida. Altra constant de la seva obra és la idealització de la figura de la dona (com a mare). Seva obra participa dels dos models del teatre Romàntic: - Drama historic: escenes de multituds, de violencia, de lluita, de passió... L'acció sol situar-se en l'Edat Mitjana i la intriga amorosa és complicada. - Drama rural: situa l'acció en l'epoca contemporania i en un Març proper. Els personatges són terratinents, pagesos, pastors, pubilles ... Tot i que és més realista que el drama historic hi ha també un idealisme excessiu (grans passions). Al Segle XIX, el genere narratiu va assolir la maxima esplendor amb Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Es va traslladar a viure a Barcelona quan tenia setze anys, i hi va estudiar la carrera d'advocat. Tota la vida va alternar el carrec de procurador deis tribunals amt la vocació literaria. OIler se situa entre el Romanticisme (adaptar les seves obres als corrents novel·lístics), el Realisme i el Naturalisme (voluntat de reflectir la realitat social i col·lectiva d'una manera objectiva). Novel·les més importants: - L'Escanyapobres: avarícia i la figura de l'avar en un context basat en l'impacte del capitalisme i la industrialització al camp català. - La febre d'or: parla de l'ascens de la menestralia a la burgesia. - La bogeria: novel·la curta que expressa la visió fatalista derivada del determinisme científic a través de la història d'un boig: Daniel Serrallonga. - Pilar Prim: amb llenguatge i estil renovats, l'autor s'endinsa en la psicologia dels personatges i en fa una descripció brillant.

Entradas relacionadas: