Salvador espriu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,86 KB

SALVADOR ESPRIU (Poeta nacional de Catalunya).

Bibliografia:

  • Neix a Santa Coloma de Farners el 1913.
  • La seva família s’instal·la a Barcelona, on el seu pare exerceix de notari
  • Passa llargues temporades a Arenys de Mar.
  • De petit, va ser un nen malaltís. El fet de passar tantes temporades al llit li van permetre llegir molt.
  • 1933: participa en un creuer per la Mediterrània que suposarà un important canvi en la seva vida i obra.
  • 1935-1936: es llicencia en Dret i en Història Antiga (UAB, fundada durant la II República).
  • Viu la Guerra Civil, una època especialment dura per a ell (és mobilitzat com a auditor de guerra; perd el seu amic Bartomeu Rosselló-Porcel; mor el seu pare).
  • Influirà de forma decisiva en la seva obra.
  • No pot acabar els estudis de Filologia Clàssica i Egiptologia.
  • Amb la mort del pare l’any 1939, ha d’assumir les responsabilitats econòmiques de la família i renuncia a la seva carrera d’escriptor.
  • Viu un “exili interior”.
  • Treballa tota la vida com a ajudant en una notaria.
  • Mor a Barcelona al 1985 i és enterrat al cementiri d’Arenys de Mar.

 Obra literària i característiques:

  • Precoç vocació literària: als 16 anys publica Israel.
  • Sobretot és conegut per la seva obra poètica, però també conrea el teatre i la narrativa.
  • Inicialment es dedica al cultiu de la prosa (1929-1937).
  • Prosa Narrativa.
  • La cultiva abans de la guerra civil.
  • Estil: entre la sàtira esperpèntica i el lirisme més refinat.
  • És sempre de gran perfecció i rigor.

 Narrativa:

  • Israel(1929) (en castellà); recull d’escenes bíbliques.
  • Reculls de contes. El Doctor Rip (1931), Aspectes (1934), Ariadna al Laberint grotesc (1935).
  • Novel·les: Laia (1932), Miratge a Citerea (1935), Fedra (1936) i Letizia (1937).

 Obra literària i característiques:

  • A partir de la guerra civil i la postguerra l’autor perd el seu món: “sang que no he vessat, m’ha destruït el món”. Constitueix el rerafons de la seva obra.
  • Utilitza el mite com a mitjà per a traduir en termes literaris les seves obsessions:
  • mitologia bíblica (l’Antic Testament: el poble jueu), egípcia (Llibre dels morts), i grega.
  • el món de Sinera (Arenys): el jardí dels cinc arbres.

Poesia:

1r faceta lírico-elegíaca:

  • Tracta el record i la meditació de la mort.
  • Reprodueix l’enyorança, carregada d’amor i de tendresa, per un món
  • perdut irremediablement.
  • Visió pessimista de l’home; Déu és percebut com un ésser cruel, un orb, un titellaire insensible que manipula el destí dels homes com si fossin titelles.

2n faceta civil:

  • Comportament reivindicatiu i de disconformitat
  • Recuperació de la llengua catalana: propòsit de “salvar els mots”
  • Parla de diàleg, de solidaritat entre pobles, del perdó, de pau per a Sepharad.

 Llibres poètics:

 Primera etapa:

  • Cementiri de Sinera (1946)
  • Les cançons d’Ariadna (1949)
  • Les hores (1952)
  • Mrs. Death (1952)
  • El caminant i el mur (1954)
  • Final del Laberint (1955)

Segona etapa:

  • La Pell de Brau (1960)
  • Aquesta obra el fa cèlebre
  • en el context polític dels anys
  • seixanta.
  • Raimon musica els seus poemes.

 Obra literària i característiques

Teatre

  • Li serveix per distreure’s de la realitat grisa i silenciosa.
  • Traducció de Fedra, de Llorenç Villalonga (1955)
  • Elabora obres amb relació a la situació bèl·lica.
  • Antígona (1939)
  • Primera història d’Esther (1948)
  • Una altra Fedra, si us plau (1977)
Cementiri de Sinera.

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudes cendra.

 Salvador Espriu, poema IV

 La pell de brau.

 A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 Salvador Espriu, XLVI

Les cançons d’Ariadna.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Ara digueu: "La ginesta floreix, ?arreu als camps hi ha vermell de roselles. ?Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes." ?Ah, joves llavis desclosos després ?de la foscor, si sabíeu com l'alba ?ens ha trigat, com és llarg d'esperar ?un alçament de llum en la tenebra! ?Però hem viscut per salvar-vos els mots, ?per retornar-vos el nom de cada cosa, ?perquè seguíssiu el recte camí ?d'accés al ple domini de la terra. ?Vàrem mirar ben al lluny del desert, ?davallàvem al fons del nostre somni. ?Cisternes seques esdevenen cims ?pujats per esglaons de lentes hores. ?Ara digueu: "Nosaltres escoltem ?les veus del vent per l'alta mar d'espigues." ?Ara digueu: "Ens mantindrem fidels ?per sempre més al servei d'aquest poble."

Entradas relacionadas: