Salvador Espriu i Antígona

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,83 KB

 

Salvador Espriu i el teatre de postguerra: La proposta de S. Espriu, tracta de universalitzar la reflexió sobre els conflictes i no centrar-se tant amb la guerra cívil Espanyola. Es basa en tocs d'enfrontaments bèl.lics  i es mostra contundent en el rebuig de la violència i de la irracionalitat (creu en el Perdó i superació dels odis). En la seva obra destaca una de les creacions dramàtiques fonamentals de postguerra (Primera història d'Esther) on es centra en temas bíblics com és freqüent en les seves obres. La seva obra més important és Antígona, elaborada en el fí de la guerra cívil Espanyola (1939) on exposa de forma dramàtica la desfeta col.lectiva entre vençuts i vençedors.

Antígona: Segona part: Eumolp un jove guerrer, guía a Terèsies un ceg amargat que no sap a on va i que es deixa guiar per aquest. Eumolp el porta davant el cos de Polinices germà d'Antígona que ha sigut mort en l'intent de conquerir Tebes i el cos del qual no es enterrat. El ceg manté una conversa amb Eumolp i aquest diu que pateix per Antígona. Aparèixen en escena Antígona, Ismene i Euriganeia. Aquestes mantenen una conversa amb el ceg Terèsies i Eumolp. Eumolp decideix quedarse amb Antígona per a enterrar el cos de Polinices, El ceg, Ismene i Euriganeia tornen al poble per por al rei Creont. Al final d'aquesta segona part Antígona i Eumolp són atrapats per els guardes que es desperten i serán portats devab a Creont per a rebre el càstig corresponent.

Tercera part:

Entradas relacionadas: