Salvador espriu per que es lescriptor nacinal de Catañunya

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

 
PANORAMA GENERAL En acabar-se la Guerra Civil espanyola, el panorama cultural català, que havia arribat a ser esplendor, quedava reduït al no-res, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Els escriptors mes compromisos amb la República sexiliarien. Els qui es quedaren o be publicaren en castellà, o reduirien la seva obra al silenci o a les edicions clandestines. En el context duna autarquia política absoluta en que la cultura catalana havia desaparegut,làmbit de la creació literària pròpia era un veritable desert.  INICI DE LA RECUPERACIÓ La situació començà a canviar una mica a la dècada dels seixanta. Tot i que el país es trobava encara en ple franquisme, i que la cultura catalana era lluny de ser oficial, es produirien petites escletxes dobertura en el regim de les quals es tragué un profit considerable. -Revifada editorial: es creà Edicions 62, important editorial anomenada així per lany en què va néixer. -Creació dun nou públic lector infantil i juvenil, a través de revistes com Cavall Fort, gràcies a la qual molts nens i nenes van començar a llegir en català. També es renovà el panorama de la literatura per a nens i adolescents. -Aparició del fenomen de la Nova Cançó, enormement popular i a través del qual un bon nombre de cantants expressaven ni que fos amb les imitacions de la censura, les protestes contra el regim, cada vegada mes freqüents. -Aparició dun bon nombre dobres literàries de relleu.  Aquest inici de recuperació es confirmaria al dècada dels setanta, marcada especialment per la mort del general Franco i la celebració de les primeres eleccions democràtiques des del temps de la República, a mes de laprovació del nou Estatut dAutonomia. Noves generacions descriptors van irrompre amb força, i que comença a despuntar una promoció mes jove, disposada a trencar motlles. Els traumes duna llarguíssima postguerra de quaranta anys ja estaven passant a la historia.  1. SALVADOR ESPRIU Un dels autors més personals de la literatura catalana. Solidari, obsessionat amb la mort, profund coneixedor del món clàssic,de lAntic Testament i de lantic Egipte, la seva obra oscil·la entre el to greu i el sarcàstic, però amb una gran sobrietat expressiva.  Vida  Fill dun notari, Espriu va néixer el 1913 a Santa coloma de Farners, però va viure a Barcelona des de gairebé sempre. Estiuejava en Arenys de Mar, aquesta vila marinera es convertiria en un indret mític, en la Sinera. De molt jove se li van morir la mare i dos germans, i ell mateix va estar greument malalt un temps. Es llicencià en dret i en historia antiga, sembarca en un creuer pel Mediterrani, amb altres universitaris. La mort del seu pare el va obligar a abandonar la idea demprendre estudis de filologia clàssica i de convertir-se en egiptòleg: hagué de treballar per sempre mes en una notaria per guanyar-se la vida. Autor de diverses obres de teatre, de prosa narrativa i de poesia, que oscil·laven entre el cant elegíac i la farsa grotesca, lèxit li arribà el 1960 amb el llibre de poemes La pell de brau, que va passar a ser un emblema de la poesia de resistència antifranquista i, del moviment conegut com a <<Realisme històric>>. Espriu va ser considerat lescriptor nacional de Catalunya. Caigut en un cert oblit per part de les promocions mes joves, reivindicat després altra vegada però sense el ressò majoritari dabans, va morir el 1985 a Barcelona i va ser enterrat a Arenys però voluntat pròpia.  Obra A la poesia espriuana hi predominen el vers lliure i el vers blanc dart menor. El mon dEspriu es especialment ric i complex, tot i que gira sempre a lentorn de temes com la mort o la injustícia, tan aviat en un to greu com en un de grotesc, i en un llenguatge ric i sobri alhora. POERMAS: Assaig de càntic en el temple/ Cançó del matí encalmat.

Entradas relacionadas: