En quin segle neixen les llengües romàniques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,62 KB

 
L'EXEMPLE COM A RECURS PER A LA PREDICACIÓ 
L’església de finals del segle XII va incorporar els sermons per predicar als laics. Així, els nous ordes mendicants van contribuir a consolidar els sermons moderns. L’escolàstica va organitzar tot el saber medieval, potenciant la cultura escrita i la transmissió dels textos i dels seus autors. Els exempla són petites narracions amb un contingut didàctic i moral que trobem dins de sermons amb la finalitat d’il•lustrar, alleugerir i mantenir l’atenció del discurs. Fou un gènere literari molt cultivat, sobretot a l’Edat Mitjana, a partir del Segle XII, i es va utilitzar fins al Segle XVIII. Dins dels sermons trobàvem la cita (thema) sobre la qual versava el discurs. Llavors s’ampliava el sermó (dilatio) amb recursos com els símils, les cites d’autoritat i els exempla. Per això no pot ser considerat un gènere narratiu independent, sinó que forma part del sermó.  Molts d’aquests exempla provenen de textos bíblics, de vida de sants o de miracles. D’altres tenen origen profà, com els contes d’animals o els exemples històrics. Expliquen la importància i significat dels principis generals humans comparant-los amb la conducta exemplar o censurable d’un individu.  Serveixen perquè els oients tinguin un reflex instructiu per a la seva vida quotidiana; han de ser breus i explicar només allò que fa referència a l’assumpte; han de tenir també qualitat i encant narratiu.


TRNSMISIÓ ORAL
Tot i que les llengües ROMàniques eren parlades molt abans, no va ser fins al Segle XII que van començar a incorporar-se al món de l’escriptura. En aquesta època, la lectura era un acte públic i els textos es transmetien a través de la veu, perquè el “privilegi” de saber llegir i escriure va romandre durant molt de temps en mans dels eclesiàstics. Llavors, el poble analfabet accedia als textos literaris a través dels sermons dels clergues o amb la figura del joglar, que s’encarregava de rondar carrers i places amb l’objectiu de cantar, recitar i interpretar textos composats pels trobadors. Aquests textos presentaven diverses característiques que afavorien que el joglar els pogués memoritzar amb més facilitat (eren en vers, rima consonant, repeticions diverses,…). Molts d’aquests textos no ens han arribat, perquè s’han perdut a causa de la seua oralitat i pel fet que les poques còpies que podrien haver-se fet s’han perdut. Alguns dels gèneres que es divulgaven d’aquesta manera eren les cançons de gesta o el conjunt de poemes que conformen la lírica trobadoresca (uns 2.500 poemes en llengua occitana, de rima consonant i amb temes com l’amor cortès, que foren concebuts no per ser llegits, sinó per ser escoltats). Les cançons de gesta són epopeies medievals en llengua ROMànica, redactades en vers i transmeses pels joglars, que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals.

Entradas relacionadas: