Segle d'or de la literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

 
Coordinació copulativa.: Expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si s'afirmen es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions, i si es neguen, s'utilitza la conjunció ni. La coordinació disjuntiva: expressa l'alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Els enllaços més habituals són la conjunció  o  i la locució  o bé.  La alternatica també es pot indicar amb ara o sigui. La coordinació adversativa: Expressa la contraposició entre les prposicions, les conjuncions més habituals són  però, sinó i sinó que. Sinó o si no ? no pas (A) sinó (B)   i  si no X, Y.  La literatura catalana contemporània   Durant el Segle XIX, la literatura catalana viu un procés de recuperació després dels segles de retrocés. La renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l'època, es a dir, el romanticisme i el Realisme. Els autor d'aquest moviment van prendre consciència que el català s'havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que Catalunya tenia un passat històric i literari molt imporant. També van endegar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional, com ara la rondallística, el romancer, etc. La poesia La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se. Jacint verdaguer (1845-1902) va conrear la poesia lírica i l'èpica. Està marcada per dos ideals, el cristianisme i l'amor a Catalunya. Dos dels títols més destacats de la seva obra són els poemes èpics Canigó i l'atlàntida. Adopta sovint un to popular. El teatre El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia, perquè requeria unes infraestructures ( locals i companyies) i un públic ampli. Àngel Guimerà ( 1845-1924 ). Les seves obres presenten personatges d'origen incert, mestissos, i també situacions que enfronten o relacionen personatges d'ètnies diferents. Sempre va a la reseca de valors autèntics, com l'amor sincer o l'alliberament personal. La narrativa El procés de recuperació d'aquest gènere fou lent. Com que l'última novel·la escrits en català es del Segle XV, els escriptor no tenien un referent proper que els servís de model.  Narcís oller (1846- 1930) és considerat el creador de  la novel·la catalana moderna. Les seves obres segueixen el model realista: punt de vista omniscient, objectivitat i neutralitat, versemblança, descripcions abundants i minucioses, anàlisi psicològica dels personatges, temes de la història contemporània...

Entradas relacionadas: