Semàntica

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB

 

La formació històrica del lèxic català: el català que parlem avui dia ha estat formada a partir d'un procès durant la història. En primer lloc trobem el subtrat preromà amb paraules anteriors a la romanització procedents de llengües indoeuropees com pot ser cabana o llengües no indoeuropees com morro.
En segon lloc trobem el lèxic procedent del llatí vulgar, que són la gran majories de les paraules catalanes amb lèxic patrimonial com són mots populars heretats de l'evolució fonètica del llatí vulgar, lèxic culte dels mots savis adoptats del llatí clàssic i grec i sense evolució fonètica, els doblets derivats de l'arrell llatina, els semicultismes paraules que han fet l'evolució fonètica popular i el pseudoderivats paraules que deriven d'un mot llatí i manté una relació semàntica i formal.
Les aportacions posteriors les trobem en el superstrat, paraules procedents de les invasions, per lo tant que no procedeixen del llatí com poden ser germanismes o arabismes. En l'abstrat, que es l'incorporació de paraules de llengües a partir del contacte fronterer amb el català. Per exemple l'occità amb paraules com mestral, el castellà com cercar o el sard amb paraules com casido. L'última de les aportacions posteriors són altres influències, que són els mots que apareixen per raons d'història de la cultura procedent de diferentes llengües com el castellà (hisenda), el frances (jardí), l'italía(anxova),indoamericanes(patata) o l'angles(jazz)
Per altra banda trobem els mots que provenen de producció pròpia que poden ser per formació de mots a partir de la derivació, composició, conversió, truncacó, onomatopeia o reduplicació; o per la lexicalització que són agrupacions de mots amb significats unitaris i que no es poden deduir unicament amb el significat de cada mot. Això ha produit locucions, equivalents a una categoria gramatical diferent de la paraula principal, compostos sintagmàtics, unitats lèxiques amb forma de sintagma, i les frases fetes, expressions lexicalitzades que contene verb i altres elements, i el significat equival a tot l'enunciat.
Per finalitzar trobem els neologismes, mots nous i recents que la llengua a format a partir de recursos propis o mannleus d'altres llengües. En la creació pròpia podem veure mots formats per derivació i composició com llargmetratge, de d´ús de marques com kleenex o chupa-chups, del recurs cultes com vaticanòleg, de truncacions, siles i acrònims com PPV per pay per view o d'altres recursos com poden ser varietats socials de la llengua, derivacions a partir de noms propis o per grafies que reflecteixen una ideologia com okupa. També estan els manlleus com la paraula dopatge, que també inclou els xenismes.



La semàntica: disciplina llingüística que estudia el significat dels mots, de les oracions i dels textos. i estudia el tipus de relacions que existeixen entre mots (sinonímia, antonímia, hiperonímia/hiponímia) i entre significat i forma d'un o més mots (polisémia, homonímia). Distingeix dos tipus de significat denotatiu/objectiu i connotatiu/subjectiu.
Sinonímia: grau semblança-> total o parcial. ús i el context-> geogràfica/ amb diferenciació de registre. Forma afectada-> mots sinònims o epressions sinònimes.
Antonímia: oposició de significats. Complemnentària (cert/fals). Gradual(calent/fred) Relacionals (donar/rebre)
Hiperonímia: vertebrat/mamífer, de més concret a menys. Hiponímia: mamífer/vertebrat, de menys concret a més. Cohiponímia: mamífer/ rèptil.  Inclusió de significats.

Polisèmia: diversos significats. diversos procediments: Canvi en l'aplicació d'un mot, ús especialitzat d'un mot, sentit figurat, metàfora, metonimia, habilitació.
Homonímia: diversos significats coincidents en la forma: H.completa: deu(nº), deu(font). Homografia: son(dormir), son(ser). Homofonia(cub/cup)

Entradas relacionadas: