Simbolisme i vitalisme

El Modernisme.Moviment cultural i artístic que es produí a Catalunya entre 1890 i 1910. Coincideix i es relaciona amb altres “moderismes” sorgits a Europa en el mateix període.El Modernisme tracta d’inserir l’art en la totalitat de la vida social, i en aquest sentit abraça l’arquitectura, la pintura, la literatura, l’escultura, etc.; així com arts considerades “menors”: les arts gràfiques, les arts decoratives ll´artista modernista és un artista polièdric, un artista global. Corrents ideològics i artístics:regeneracionisme o vitalisme. Els regeneracionistes entenen l’art com una lluita, tenen per tant una actitud activa i compromesa. Propugnen l’exaltació de la voluntat i defensen l’individualisme de l’artista. La seva influència més notable és la del dramaturg noruec Henrik Ibsen.L’esteticisme o decadentisme. El corrent esteticista aparegué a l’inici del moviment entre aquells intel·lectuals que, com els regeneracionistes, veien la necessitat de canvis diversos en la societat, de modernitat i d’acostament a Europa, però al contrari que aquells, no creien possible la intervenció directa a causa d’uns plantejaments diferents i irreconciliables entre ells i la resta de gent. Són per tant partidaris de “l’art per l’art”. Trobam diversitat d’influències : simbolisme, pre-rafaelisme, decadentisme.Poesia Modernista:decadentista o esteticista.Els poetes que segueixen aquest corrent,  Alexandre de Riquer o el mallorquí Miquel dels Sants Oliver, tenen com a principals trets distintius el rigor formal i el conreu d’uns temes artificiosos i culturitzants. Santiago Rusiñol. Corrent vitalista. El vitalisme s’oposa a l’esteticisme i l’excessiu idealisme i abstracció del simbolisme a través del seu esperit combatiu i del compromís social, el poeta té la missió de despertar el poble. La poesia ha de deixar-se dur per la intuïció i els valors populars i col·lectius. És doncs una poesia pura, sincera i emotiva on les qüestions formals perden importància La teoria de la paraula viva” de Maragall, tengué força seguidors .La narrativa modernista primera etapa del Modernisme, el camp d’experiments serà el conte, gènere que mostra l’evolució i la diversificació literària i que, a més, fou conreat per pràcticament tots els autors i aconseguí algunes de les mostres de més qualitat de la literatura del moment. la novel·la aprofita diversos aspectes del Naturalisme, del Simbolisme, del costumisme i del Romanticisme decadent de finals del XIX i esclata durant la primera dècada del segle XX .majoria dels narradors modernistes no són de Barcelona, i tampoc ho seran els seus temes.Temàtica. L’element temàtic característic de la novel·la modernista és el de les tensions entre l’home i el món, entre l’individu i la col·lectivitat, en definitiva, entre artista i societat. Característiques. Predomini de la descripció per damunt de l’acció.Absència de trama.Tècnica naturalista. Elements escabrosos.Subjectivitat.