Símbols solitud

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,84 KB

 
Solitud
La revista Joventud va encarregar a Víctor Català que redactés una novel·la amb la intenció de publicar cada setmana alguns capítols. Es va començar a publicar al maig de 1904. La novel·la completa es va acabar de publica l'Abril de 1905 en forma de fullet setmanal. Solitud és una de les obres més conegudes i importants de la literatura catalana i universal. La universalitat de la novel·la es justifica pel tractament que l'autora desenvolupa del tema: el conflicte interior d'una dona sola, que lluita contra un entorn social i físic amb l'intenció de superar la insatisfacció de la seva vida. La història de Solitud és de l'ésser humà. En aquest enfrontament moral, la muntanya simbolitza els elments externs i alhora interns. La protagonista té un destí tràgic.
Mila: és la protagonista de la novel·la, la doan en lluita amb ella mateixa i am la societat i l'entorn. No hi ha cap detall de l'aparença física de la Mila. Per al seu marit no té connotació eròtica. La seva renúncia a l'amor provoca que sigui una presència omniscient i desitjada.
El pastor Gaietà: representa la puresa de la muntanya i alhora de la mitologia profana.
Ànima: representa el mal de la humanitat. No té un nom propi per donar més caràcter simbòlic. És la part espiritual i elevada de l'ésser humà.
El paisatge descrit en la novel·la correspon a una geografia rural, la muntanya del Montgrí. El Montgrí és transformada per la subjectivitat de Víctor Català fins a ser un referent simbòlic.
Els lectors de Solitud diuen que el llenguatge és complicat i difícil d'entendre i molt ric.

Entradas relacionadas: