Sin, título

arquitectònica.

1.1. Dades generals de lobra.

1.1.1. Identificació: nom (si en té), tipus dedifici (església, ajuntament, teatre,palau...) i emplaçament.
1.1.2. Si lautor és conegut, mereix una breu referència biogràfica.
1.1.3. Dates de construcció i dades de lèpoca que puguin ajudar a la comprensió de lobra.
1.1.4. Estat actual de ledifici. Modificacions, ampliacions, restauracions.

1.2. Anàlisi formal.

1.2.1. Organització de lespai: estudi de la planta.
1.2.2. Materials i sistema constructiu: arquitravat/voltat, suports, cobertes, etc.
1.2.3. Lespai exterior: distribució dels volums, façanes, relació amb lentorn urbà.
1.2.4. Elements decoratius.

1.3. Anàlisi estilística i significació de ledifici.

1.3.1. Elements formals que es poden considerar definitoris de lestil.
1.3.2. Funció de ledifici i la seva relació amb la forma.
1.3.3. Elements simbòlics en la construcció de lespai, la decoració, el lloc on subica, etc.
1.3.4. Relació amb la cultura de lèpoca i la personalitat de lautor o de qui encarrega lobra.

1.4. Valoració i conclusió.

1.4.1. Situar lobra en el conjunt de la Història de lArt.
1.4.2. Establir possibles influencies o relacions formals o de significat amb daltres obres conegudes.
1.4.3. Importància de lobra com a referent per altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau dun estil o època de la Història de lArt o com a obra menor. pictòrica.

2.1. Dades generals de lobra.

2.1.1. Identificació: títol, autor, datació i lloc on es troba actualment.
2.1.2. Si lautor és conegut, mereix una breu referència biogràfica.
2.1.3. Descripció breu en dos aspectes: 2.1.3.1. Material: mides, suport (mur, fusta, llenç...) i tècnica (fresc, oli, tremp, etc.).
2.1.3.2. De contingut: gènere (paisatge, retrat, pintura religiosa, etc.), primera aproximació a allò que hi ha representat. Indicar si es figurativa o abstracta.

2.1.4. Estat de conservació.

2.2. Anàlisi formal i estilística. 2.2.1. La línea i el color. Elements formals que sen derives: la llum, el modelat de les figures, els vestits.
2.2.2. La composició.

2.2.2.1. La perspectiva. 2.2.2.2. Tipologia compositiva: oberta/tancada, estàtica/dinàmica, etc.
2.2.2.3. Elements formals que sen deriven: el moviment.
2.2.3. Elements formals que permeten identificar lobra amb un estil, època o autor. Influencies o relacions formals amb altres obres.

2.3. Anàlisi significativa.

2.3.1. Descripció dels elements iconogràfics que hi ha representats. 2.3.2. Interpretació iconològica: què significa allò que hi ha representat en relació amb la persona o institució que va encarregar lobra, amb el context sociocultural en què apareix (convé relacionar-lo amb possibles fonts literàries, religioses o tradicionals, si es coneixen) i amb el paper de lartista en la societat.
2.3.3. Relació dels elements formals i significatius (nivell sintagmàtic).
2.4. Valoració i conclusió.

2.4.1. Situar lobra en el conjunt de la Història de lArt.
2.4.2. Establir possibles influencies o relacions formals o de significat amb daltres obres conegudes.
2.4.3. Importància de lobra com a referent per altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau dun estil o època de la Història de lArt o com a obra menor.

escultòrica.

3.1. Dades generals de lobra.

3.1.1. Identificació: títol, autor, datació i lloc on es troba actualment. 3.1.2. Si lautor és conegut, mereix una breu referència biogràfica.
3.1.3. Descripció breu en tres aspectes: 3.1.3.1. Escultura de volum rodó o relleu.
3.1.3.2. Material, mides, tècnica, etc.
3.1.3.3. Tipologia (figura aïllada o grup, funerària, religiosa, commemorativa, etc.), i primera aproximació a allò que hi ha representat.

3.1.4. Estat de conservació

3.2. Anàlisi formal i estilística.

3.2.1. La tècnica: talla, modelat, fosa o altres tècniques. 3.2.2. La composició 3.2.2.1. Repòs/moviment: recursos emprats.
3.2.2.2. Espai i volum. Relació amb el context arquitectònic o urbanístic.
3.2.2.3. Si es tracta dun relleu, anàlisi dels recursos específics: perspectiva, diferents plans del relleu, etc.

3.2.3. Acabat: policromia, llum, textures...
3.2.4. Elements formals que permeten identificar lobra amb un estil, època o autor. Influencies o relacions formals amb altres obres.

3.3. Anàlisi significativa.

3.3.1. Descripció dels elements iconogràfics que hi ha representats. 3.3.2. Interpretació iconològica: què significa allò que hi ha representat en relació amb la persona o institució que va encarregar lobra, amb el context sociocultural en què apareix (convé relacionar-lo amb possibles fonts literàries, religioses o tradicionals, si es coneixen) i amb el paper de lartista en la societat
3.3.3. Relació dels elements formals i significatius (nivell sintagmàtic).
3.3.4. Funció: representativa, funerària, política, etc.

3.4. Valoració i conclusió.

3.4.1. Situar lobra en el conjunt de la Història de lArt.
3.4.2. Establir possibles influencies o relacions formals o de significat amb daltres obres conegudes.
3.4.3. Importància de lobra com a referent per altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau dun estil o època de la Història de lArt o com a obra menor

L’arquitectura rococó es manifesta en la decoració dels interiors de construccions de factura barroca, especialment a França. La principal aportació pot ser la distribució interna: l’edifici posat al servei de la comoditat, amb peces destinades a cada funció i una distribució que proporciona confort. L’edificació que representa més clarament el gust de l’època es l’hôtel, la casa aristocràtica amb jardí, de dimensions reduïdes, situada al centre de la ciutat.

La pintura rococó trenca amb el classicisme acadèmic, es decanta per la via colorista, si bé allibera la pintura del toc solemne dels mestres barrocs. Els formats es fan més petits, els temes més intranscendents. La tècnica més utilitzada és la pintura a l’oli i el llenç el suport habitual.

Reflecteix l’ambient de les festes, l’alegria de viure, l’amor galant i la sensualitat dels cossos femenins. Els temes seran, doncs, festes i jocs, nus femenins, escenes mitològiques, el retrat, la pintura d’interior i el paisatge també seran temes habituals de la pintura rococó. És l’ambient mundà del galanteig, la seducció i el luxe.