Sinalefa i elisió

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

 

1.El concepte literatura: El terme literatura té l'origen en la paraula llatina-que significa'lletra'- d'on prové. El mot designava una condició individual: el fet de saber llegir i escriure. Aquesta accepció perviu fins a l'inici del segle XIX amb el sentit de cultura literaria,és a dir, de la capacitat de llegir i, alhora, de la condició de el bon lector, de persona que ha llegit, culta, i com a tal pertanyent a una elit. Un altre sentit del mot feia referència al conjunt de textos impresos amb pretensió de ser conservats i que inclouen, al costat dels imaginatius, obres dhistòria, teologia, filosofia i, fins i tot, de ciències naturals. A mitjan segle XVIII, el terme va acabar limitant el seu significat a les obres dimaginació: poema, narració o peça dramàtica.

2.Els gèneres literaris: S'anomena gènere literari cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l'estructura i el tema de què tracten.Un dels primers a definir el concepte de gènere literari va ser el filòsof grec Aristòtil(384-322aC.)a la seva Poètica.Va establir tres gèneres bàsics que partien de la imitació i de la descripció de la natura.De la imitació de la natura en va derivar el gènere dramàtic, el teatre.De la descripció de la natura en va néixer el gènere líric, la poesia.Finalment, de la fusió de tots dos conceptes va sorgir el gènere èpic, que ja a l'edat mitjana va derivar cap al que avui coneixem com a novel·la i narrativa, primer en vers i, després, en prosa.El segle XX s'ha caracteritzat per un esmicolament dels gèneres clàssics.Aquest és un dels trets de modernitat que identifica bona part de la producció dels autors més innovadors.

3.La llengua literària.Les figures retòriques:La llengua literària es distancia de la llengua quotidiana, sense artifici, per una sèrie de trets:

  • La subjectivitat: els textos estan condicionats per la visió personal que té l'autor de la realitat.
  • La connotació: els mots poden suggerir múltiples significats.
  • La intenció estètica: hi predomina la funció poètica.
  • L'ús de les figures retòriques(al·literació,hipèrbaton,comparació,metàfora..).


4.La poesia: La poesia és el gènere literari en què el poeta,davant d'unes circumstàncies que l'inspiren, expressa uns sentiments i unes emocions.Els poemes són escrits en versos, que poden tenir ritma, i que se solen agrupar en estrofes.Un vers és una paraula o una sèrie de paraules de formen una ratlla d'un poema.El  nombre de síl.labes,pauses,accents i rimes determina els diferents tipus de versos.Per fer el recompte de síl.labes d'un vers, cal tenir present que en català només es compta fins a l'última síl.laba tònica.Però hi ha també alguns fenòmens que incideixen en el còmput sil.làbic i que sòn el resultat del contacte entre la vocal final d'una paraula i la inicial de la següent: la sinalefa,l'elisió.En tots dos casos s'han de comptar les dues síl.labes com una de sola.

  • La sinalefa.És la pronúncia en una sola síl.laba de dues vocals de mots diferents.
  • L'elisió.És la supressió d'una de les dues vocals en contacte.

La cesura, és la pausa que divideix els versos en dues parts iguals o diferents,anomenades hemistiquis, també s'ha de tenir en compte a l'hora de comptar síl.labes.Els versos poden ser d'art menor,si tenen: tetrasíl.labs,pentasíl.labs,hexasíl.labs,heptasíl.labs,octosíl.labs; o d'art major, si en tenen enneasíl.labs,decasíl.labs o alexandrins.La rima és la repetició d'uns mateixos sons al final de dos o més versos a partir de la vocal de la darrera síl.laba tònica,incloent.hi aquesta.La rima pot ser consonant,assonant,masculina,femenina o interna.També hi ha versos sense rima: són els versos blancs i els versos lliures.
L'estrofa és una organització de versos enllaçats per la rima.Les combinacions de versos més importants són:l'aparitat,el tercet,la quarta i el quartet,el sextet,l'octava i la dècima.

5. La narrativa: Consisteix a relatar ordenadament uns fets.Els aspectes essencials que carazterizen el gènere són la presència d'un narrador que fa d'intermediari entre la història que s'explica i el lector; l'ús de la prosa, tot i que a vegades es pot fer servir el vers; i el predomini de les funcions referencial i poètica.

Entradas relacionadas: