Síndrome

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,44 KB

 

Cordocentesis (o funiculocentesis): S'obté per mitjà d'una punxada de tres a quatre centímetres cúbics de sang del cordó umbilical i de la vena que comunica amb el fetge i se'n realitza el respectiu estudi cromosòmic i, si és necessari, s'examina si existeixen en el fetus substàncies estranyes, els antígens. ÀMBITS: familiar: la família és molt important i el primer lloc on comença la seva integració, despres l'entorn. Si es senten discriminats o amb tracte negatius l'autoestima baixara. Un altre punt són les germans, que es poden sentir afectats perque no tenen prou informació de la SD. Activitats amb la famíla: -passejar per la platja: diferentes textures, temperatures i sensacions -sortides a menjar per ampliar vocabulari -reunions social perque no pensin que els amaguen. -acompanyar en activitats artístiques.Fara que els germans puguin compartir moments junts, divertir-se sense notar diferències amb SD, cada persona és diferent a un altre,el més important és l'afecte i suport entre germans. Escolar:s'han creat escoles especials per desenvolupar millor els seus aprenentatges. L'integració és la màxima normalització i es tracta d'acceptar l'individualitat de cadascu. Diverses modalitats d'escolarització: centre ordinari, c.ordinari amb ajuda, c.ordinari amb escolarització amb certa discapacitat, aula específica escola ordinaria, escola convinada( ordinaria i especial) i escola especial. Laboral: la participació en un lloc de treball és encara una assignatura pendent, per això reivindico major oportunitats. Tot i aixi hi ha associacions que a partir de programes escolars i connexió amb el món empresarial hi hagut inserció. (evolutiu) NORMALS SINDROME

-6 mesos s'aguanten asseguts - als 9 mesos s'aguanten asseguts

-5 mesos s'aguanten el cap - als 8-12 mesos s'aguanten el cap

-10 mesos acompanyats i 9-17 -16 mesos comença a caminar amb

sense ajuda ajuda i 2 sense ajuda

-primer mes ja somriuen -2 mesos de vida somriuen

-adquisició d'autonomia 2 anys - adquisició autonomia 3 anys

-vestir-se sols 3 anys -vestir-se als 4-5 anys

emocional: el naixement d'un fill és viscut com un fracas per això el nen amb la SD comenci la vida amb un greu problema emocional. Quan aquest és rebut per els pares no es rebut de la mateixa manera que no tingues un retard sino que el fet de ser diferent provoca angoixa i sentiment de malestar. Relacional: els joves volen sortir a divertir-se, tenir novio, viure de manera independent, tenir feina... i per això l'autonomia i responsabilitat són 2 característiques per poder fer això. Les nenes amb la SD rebutjen el contacte físic per mitjà d'empentes i allunyant-se el contrari de les nenes sense SD. Oci/lleure: per poder connectar amb ells a partir de la diversió ho fan a partir del cant, música i ball. Es pot ensenyar la música per gaudir, com art o per el contrari es busca potenciar el seu desenvolupament creatiu, memòria , expressió corporal, ritme... sexual: els pares sobreprotegeixen als fills en tindre relacions sexuals però s'obliden que al igual que poden prendre decisions i ser autònoms poden tenir relacions.Parla: sovint passa que les persones amb la SD es pensa que tenen els mateixos problemes d'aprenentatge i desenvolupament, per això segons una noia que treballava en un esplai amb nens amb la SD va veure que era molt diferent cada nen( 8-17 anys) un tenia problemes per comunicar-se perque era sord i ho feia a partir de llenguatge de signes, un altre li costava mes llegir...  VOLUM PROBLEMA: Es calcula que a Catalunya hi ha al voltant de 6.000 discapacitats intel·lectuals, una part considerable amb síndrome de Down. A Espanya es calcula que hi ha al voltant de 34.100 persones amb síndrome de down segons el Institut Nacional d'estadística. El 45% té treball,és a dir l'atur els hi afecta al 35% més que les persones sense discapacitat intel·lectual.Igualada segons escola auria 4 nens amb SD, i segons taller auria 18-19 persones en l'Anoia.



 SOLUCIONS: fundació catalana down va nèixer com a iniciativa d'un grup de pares i professionals per aprofundir en la sindrome de down a traves d'investigacions. Diversos serveis com centres per el desenvolpupament infantil, seguiment etapa escolar, integració laboral..., calitat vidavan fer una proposta per ells: MUSICDOWN formant una orquestra en què músics amb aquesta discapacitat comparteixen escena amb músics amateurs. Fundació de madrid, federació espanyola institucions SD( és la única organització de la SD d'àmbit nacional al nostre pais fundació cantabria, asociación venezolana,(hi ha un canal que es diu RETOS que s'encarrega cada dos mesos d'informar i actualitzar a els professionals i les families amb fills amb la SD tarragona.(Declaració Universal dels Drets Humans, que afirma que les persones amb discapacitat han de poder exercir els seus drets civils, polítics, socials i culturals en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.) public: CAD: serveisorientació als discapacitats, familiars, i als professionals( metge, t.social i psicoleg) especialitzats: valoració i orientació, atencio precoç,( 0-6 anys: trobem el CDIAP que fa el diagnostic i es facilita el tractament que necessitara cada nen, i pot ser per el medi familiar i social poden necessitar-la, perque el seu nivell no es el adequat o perque tenen lesions o malformacions) (tambe orientar, informar i assesorar a la familia, seguiment escolar...) centre dia, residencial... terapia i insercio ocupacional: alternativa per integrar al mon laboral. Serveis educatius:EAP(equip assesorament pedagogic) estableix un vincle entre els assistents i les famílies, com també assignar als nens discapacitats o no al centre on puguin estar millor, el que millor convingui segons les seves necessitats. CREDA: centre recursos educatius deficients auditius.Programa respir:És un programa de suport a les famílies cuidadores que ofereix estades temporals en règim residencial. Entre 6-65 anys. ABANS I ARA: abans estaven tancats nomes es relacionaven en la familia( suport pares i poc mes) o tancats a casa o no anaven a escoles o nomes escoles especials.No obstant això aquesta situació ha canviat de forma notable en els últims anys, on gràcies al avanços mèdics i educatius, avui en dia tots aquests nens poden fer activitats que abans no feien. No només els problemes de salut han estat resolts sinó que a més la societat els brinda tot el seu suport, en un desig que visquin una vida normal, dintre de les seves peculiaritats. Un dels avanços més important aconseguit en els darrers anys ha estat normalitzar l’escolarització d’aquests alumnes en escoles ordinàries, com el nostre institut, compartint amb els nois i noies de la seva edat les mateixes experiències i vivències. Aquests alumnes poden conviure amb vosaltres a les aules, tot i que els hi costa més temps fer les mateixes coses o les fan d’una altra manera i algunes, encara que no gaires, no les poden fer.

Catalunya, des de fa molts anys, va optar per donar una educació conjunta a les persones que tenen alguna discapacitat i a les no la tenen, afavorint al màxim l’educació en el respecte i en la solidaritat. PROFESSIONALS: Metge(rehabilitador, pediatre...): s'encarrega de les malalties que tenen les persones amb la SD, com problemes respiratoris, l'esòfag, cardíaca. Molts cops requereixen de cirugia. psicòleg: en aquest cas s'encarrega de les activitats relatives a l'assistència psicològica dels usuaris i les seves families, és a dir, mira quines són les seves dificultats, la conducta que presenta cada nen, treballant sempre per la seva autonomia,independència i integració amb síndrome de down. pedagog:Pedagògicament el desenvolupament del nen que té la síndrome de Down està considerat més lent que el del nen sense discapacitats, i per això s'encarrega que el seu desenvolupament sigui més ràpid. fisioterapeuta:s'encarrega de que tinguin més mobilitat, fent exercicis de relaxament,ja que tenen un baix to muscular, diàstesis de músculs abdominals, hiperlaxitud ligamentosa, etc. logopeda: s'encarrega de que el nen practiqui les paraules, que aprengui a gesticular bé les paraules, ja que la majoria tenen certs problemes de vocalització. mestra(infantil,especial...)etc:El nen amb síndrome de Down, normalment, pot assistir a l'escola ordinària, però requereix del suport dels especialistes i de l'adaptació dels materials a utilitzar i de les matèries a treballar. L'adaptació a l'escola ordinària no sempre és fàcil i freqüentment fracassa, així doncs, els nens amb síndrome de Down hauran d'assistir a centres docents especials on només trobaran persones amb retard mental, però on rebran una assistència molt més ajustada a les seves necessitats. El decidir-se per intentar la integració o anar a una escola especial. Integrador social: dins del centre si porta menys temps fara de monitor i si porta més temps farà d'auxiliar.

Entradas relacionadas: