Sintagma nominal català

Clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,58 KB



come out of =salir de un sitio

get on= entrar autobusr

get off=salir de el autobús

run down=bajar escaleras

get into=entrar al taxi

get off=salir del taxi

walking up=subir escaleras

going into=entrar ha un sitio

strange

spaceship

contact


Les preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.
Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat
que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb larticle per
raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de
es pot apostrofar davant de vocal (d) i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma
preposicional
i que nés el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat
preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula
i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De
fet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les
segueix en el Març dun sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma
preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de
plata
o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc
precís
i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Les preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.
Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat
que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb larticle per
raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de
es pot apostrofar davant de vocal (d) i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma
preposicional
i que nés el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat
preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula
i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De
fet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les
segueix en el Març dun sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma
preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de
plata
o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc
precís
i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Les preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.
Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat
que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb larticle per
raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de
es pot apostrofar davant de vocal (d) i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma
preposicional
i que nés el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat
preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula
i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De
fet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les
segueix en el Març dun sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma
preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de
plata
o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc
precís
i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Les preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.
Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat
que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb larticle per
raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de
es pot apostrofar davant de vocal (d) i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma
preposicional
i que nés el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat
preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula
i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De
fet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les
segueix en el Març dun sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma
preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de
plata
o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc
precís
i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Les preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.
Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la particularitat
que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb larticle per
raons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però de
es pot apostrofar davant de vocal (d) i formar contraccions (del, dels).
Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sintagma
preposicional
i que nés el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significat
preeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera paraula
i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. De
fet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que les
segueix en el Març dun sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sintagma
preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla de
plata
o en el sintagma verbal és de plata.
Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i poc
precís
i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Entradas relacionadas: