Sintagma nominal exemples

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,52 KB

 
Funcions sintàctiques. El sintagma nominal. El subjecte es un sintagma nominal ,es a dir, una o més paraules que s'agrupen entorn dun nucli, el noim, del qual es diu alguna cosa. Estructura: (determinant) + nucli + (complement) = Dels tres elements lunic que es indispensable és el nucli. El determinant i el complement hi poden apareixer o no. El nucli: Generalment la funció del nucli del sintagma nominal la desenvolupa un nom, pero també la pot desenvolupar un altre element que hi equivalgui: Un nom, un pronom, un element substantivat, una oració substantiva.. Els determinants: Articles: acompanyen el nom i individualitzen, el concreten.  Demostratius: indiquen la proximitat o la llunyania, en el temps, en l'espai o en el discurs. Numerals: Indiquen la quantitat exacta (cardinals), un orde en una sèrie (ordinals), una fracció (partitius), un col·lectiu (ço·lectius) o una multiplicitat (múltiples) Quantitatius: Indiquen una quantitat general, poc concreta.  Indefinits: Es refereixen al nom d'una forma totalment vaga, imprecisa.  Interrogatius: Indiquen que es fa una pregunta sobre el nom que acompanyen amb la finalitat d'arribar a determinarlo.  Els complements del nom: Els complements del nom modifiquen el signidicat del nom. Aquesta funció la poden desenvlupar els elements següents:  *Un adjectiu, o mes d'un // *Un sintagma adjectival // *Un sintagma nominal en aposició. //*Un sintagma preposicional //*Una oració adjectiva o de relatiu.

Sinonímia. Les paraules que tenen el pmateix sifnidicat s'anomenen sinosims. Son mots que es poden intercambiar sense que el significat de la frase s'alteri. Ara bé, hi ha moolt pocs sinonims perfectes, mots que vulguin dir exactppament el mateix en tots els casos, com ara dur i portar. Alhora cadascun poseeix algun matís diferenciador

Entradas relacionadas: