Sintaxis

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,79 KB

 

APUNTS DE SINTAXI 1r de BAT
1. La sintaxi
La sintaxi és la branca de la lingüística que socupa de lestudi de loració i els
seus components, els sintagmes.
2. Loració
És difícil darribar a una definició exacta doració. Des dun punt de vista
psicològic, loració és un conjunt de paraules amb sentit complet; des dun punt de
vista prosòdic, és un conjunt de paraules inclòs entre dues pauses; des dun punt
de vista lògic, és lexpressió parlada dun pensament.
La gramàtica defineix loració com un conjunt de mots ordenats al voltant dun
verb en forma personal que sestructura en dos constituents immediats: el subjecte
i el predicat. Tota oració compleix la regla següent:
O „³ SN SV
2.1. Estructura de loració
Loració, com acabem de veure, sestructura en dues parts fonamentals o
constituents immediats: subjecte i predicat.
„³El subjecte és lentitat de qui es predica (=es diu) alguna cosa. Pot ser agent (si
és qui duu a terme lacció) o pacient (si la rep). El seu nucli és sempre un SN.
„³El predicat és lentitat que predica alguna cosa sobre el subjecte. El seu nucli és
sempre un SV.
A banda de tenir subjecte i predicat loració ha de complir una regla més, la regla
de concordança
: el nucli del subjecte, o sigui, el nom, i el nucli del predicat, o sigui,
el verb, han de coincidir (concordar) en persona i nombre.
Exemple:
? Les nenes (subjecte 3a p. pl.) / volen (verb 3a p. pl) un gelat.
X Jo (subjecte 1a p. s.) / volíem (verb 1a p. pl) un cotxe.
Ara bé, malgrat que hem dit que loració sempre ha de complir la regla O „³ SN SV,
trobem excepcions. Pot ser que el subjecte no sigui explícit i que lhàgim de deduir
a partir de la terminació del verb. És el que anomenem subjecte el·líptic. Exemple:
Volia patates (deduïm que el subjecte és ella). Fins i tot es dóna el cas doracions
que, per les característiques del verb, no necessiten subjecte. Són les anomenades
oracions impersonals Exemple: Va ploure tota la tarda a bots i barrals.
2.2. Tipus doracions
Podem classificar les oracions des de diferents punts de vista:
a) segons la modalitat enunciativa (és a dir, la intenció del parlant)
Distingim 5 tipus doracions:
1) declaratives „³ afirmen o neguen un fet. Exemple: Són tres quarts de nou.
2) interrogatives „³ posen una pregunta. Exemple: Has vist lAnna?
3) imperatives „³ donen una ordre. Exemple: Tanca la porta.
4) exclamatives „³ expressen una emoció. Exemple: Mira que nets, de ruc!
5) optatives „³ expressen un desig. Exemple: Tant de bo aprovis lexamen.
b) segons les característiques del verb
Des daquest punt de vista les oracions es classifiquen en els tipus següents:
1) predicatives „³ són oracions construïdes al voltant dun verb predicatiu.
Exemple: cantar, sortir, viure, llegir...
2)
atributives „³ són oracions que contenen un verb copulatiu (també
anomenat atributiu). Només hi ha tres verbs copulatius: ser, estar i semblar.
Són verbs pràticament buits de significat que fonamentalment fan la funció
de còpula, dunió, entre subjecte i predicat. En aquest tipus doracions el
predicat expressa un estat o una qualitat del subjecte. Exemple: La Maria és
simpàtica.
3) impersonals „³ aquest tipus doracions no tenen subjecte; contenen el
verb haverhi
o un verb referent a fenòmens meteorològics (ploure,
nevar, llampegar...
) Exemples: És tard; Fa fred; Hi ha massa gent.
4) inacusatives „³en aquest tipus doracions el subjecte abandona la seva
ubicació habitual per col·locar?se darrere del verb, com si fos un
complement directe. Els verbs daquestes oracions sanomenen inacusatius
(anar, venir, pujar, arribar, néixer, morir, aparèixer, faltar, caldre, quedar,
sobrar
...) Exemples: Va morir molta gent; Queden tres ous.
c) segons el grau de complexitat sintàctica
Des daquest punt de vista, distingim entre oracions simples i oracions
compostes.
„³ una oració simple és una estructura que conté un sol verb, el qual sempre
es troba conjugat.
Exemple: La mare prepara els macarrons.
„³ una oració composta conté més dun verb, que pot ser conjugat, però
també un infinitiu, un gerundi o un participi. En altres paraules, una oració
composta és una estructura que conté més duna vegada lesquema SN+SV.
Exemple: Em va dir que volia anar al cinema (3 verbs= 3 o. simples=1 o.
composta)
La Laura canta i la Marta toca la guitarra (2 verbs= 2 o. simples= 1
o.composta)
2.3. Loració composta
Les oracions compostes es classifiquen en dos grans tipus: coordinades i
subordinades.
2.3.1. La coordinació
La coordinació és el procediment pel qual suneixen oracions simples posantles
al mateix nivell, sense que hi hagi cap relació de dependència entre elles. El
resultat daquesta unió és una oració composta. Lelement mitjançant el qual
aquestes oracions suneixen és una paraula que sanomena nexe.
Segons el tipus de nexe, podem parlar de diferents tipus de coordinades:
Tipus de coordinada Característiques Nexes Exemples
copulatives Relació daddició entre les
diferents oracions
i, ni Va
trucarme
i es va
queda a casa
No
va treballar ni va
deixar treballar els
altres
disjuntives Una oració representa una
alternativa de laltra
o, o bé Aprovaràs
o
suspendràs
adversatives La segona oració té una
relació doposició amb la
primera
però, sinó No
sóc del Madrid,
sinó que sóc del Nàstic
distributives Les accions queden
repartides, distribuïdes
Ara...ara...
Ni...ni...
els uns...els
altres...
Ara
riu, ara plora
il·latives La segona oració expressa una
conseqüència de la primera
doncs, per
tant, en
conseqüència
No
magrada; per
tant, no mel quedaré
explicatives La segona oració és un
aclariment de la primera
És a dir, això
és, o sigui
És
actor, és a dir, es
dedica al món de
lespectacle
2.3.2. La subordinació
En aquest cas les oracions no es troben al mateix nivell, sinó que hi ha una oració
principal de la qual depenen la resta. Entre la principal i les subordinades hi ha una
relació dinclusió: les subordinades són una peça dins de loració principal.
Hi ha tres tipus de subordinades:
a) substantives. Funcionen com ho faria un SN i, per tant, poden dur a terme
les seves mateixes funcions (subjecte, CD, atribut...).
Exemple: [Vull [que vinguis]]„³ que vinguis és el CD de vull
b) adjectives. Funcionen com un adjectiu, és a dir, complementen un nom, en
aquest cas de loració principal.
Exemple: [La noia [que és rossa] és de Reus]„³que és rossa és un CN de
noia
c) adverbials. Funcionen com ho faria un adverbi (fan de circumstancial de
temps, de mode, de lloc, expressen una causa, una condició, una finalitat...)
Exemple: [Va venir [quan ja era tard]]„³quan ja era tard funciona com a
CCT de va venir

Entradas relacionadas: