Sistema serveis socials competencies

Enviado por Theodor y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,11 KB

 
L’Administració local és la més implicada directament en la gestió del fet migratori i és la que ha d’assumir l’atenció directa de les seves demandes, i és per això que, avui dia, la pràctica totalitat dels municipis catalans compten amb algun tipus d’actuació. //Un cop dit això, podríem dir que el principi bàsic és promoure un model d'intervenció basat en la integralitat, la participació i la coordinació i cooperació entre diferents nivells de govern, i entre les administracions i els agents socials. Parlem aquí de participació plena per part dels diferents actors en els processos públics d'adopció de decisions, més enllà de l'assistència social bàsica. L'àmbit local (regions, ciutats, barris) pren cada vegada més pes en el desenvolupament d'estratègies de gestió de la immigració i la diversitat, ja que és aquí on es produeix i transforma principalment l'acció social. L'entramat institucional local (escoles, associacions, comerços, etc.) requereix competències i recursos de l'administració. I els suports hauran de tenir en compte que en el pla local, les realitats també són diverses. És a dir, que, les diferents regions, municipis o barris poden establir estratègies de gestió adaptades a les seves característiques particulars.
També aquí, es podria fer referència a les competències del govern local en termes d’immigració. Aquestes competències tracten unes polítiques d’acollida i assentament, les quals, el govern català va esdevenir una caixa d'eines per a les persones nouvingudes amb l'objectiu de fomentar-ne la mobilitat social i reduir-ne la dependència dels sistemes públics, incrementant així la seva aportació a la societat. Aquestes polítiques es dividien en diferents punts. El primer d’aquest és un servei de primera acollida on es realitzava una entrevista amb un agent d'acollida, que s’encarregava de donar informació i formació a l’immigrant sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d'estrangeria i la llengua. Això es un aspecte que es preveu realitzar també al país d’origen. Un altre punt a destacar en aquesta política seria la llei que estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d'acollida, per exemple, nous cursos inicials o bàsics de català que s’integraran a l’oferta actual. Finalment, podríem fer referència al tercer punt destacat, aquest seria el que contempla la creació de l’ Agència de Migracions de Catalunya, que facilitarà i agilitzarà el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració. En segon terme, aquestes competències també fan referència a unes polítiques d’inclusió i cohesió. Aquestes polítiques tenen en compte que la integració social d'una persona n'exigeix el reconeixement i l'acceptació en els àmbits econòmic, laboral, social i comunitari, i en els de la ciutadania i la participació.Finalment, també caldria nomenar les polítiques de canvi social per a la convivència.//Així doncs, un cop dit això, per tal de desenvolupar dues de les competències a nivell local, polítiques d’inclusió i cohesió i polítiques de canvi social per a la convivència, és fonamental que les persones migrades es sentin part de la presa de decisions, en aquest sentit podria entrar en joc la representació, en termes de Cachón, el qual ens diu que aquesta fa referència a la vida pública, en especial al dret a vot. Aquí s’ha de reconèixer el espai dels immigrants al camp públic i polític, ja que aquests també han de ser considerats com ciutadans. Com que la major part d'aquestes persones no tenen dret a vot, impulsar processos participatius dins de l'administració local és fonamental per avançar en la cohesió i en la millora del model de convivència. Els Plans de Ciutadania, tal com es veu a sota, en són un exemple, així com també els consells, òrgans consultius integrats per l'associacionisme immigrant, etc.//Tal com he dit, un exemple a destacar de tot això, serien elsPlans de Ciutadania. Aquests són instruments que, generats des de processos participatius, han de servir per treballar la integració i promoure la convivència intercultural. Podríem agafar Canovelles, per concretar més en l’exemple, on el concepte de ciutadania es basa en la residència de fet.
El Pla de ciutadania de Canovelles se centra en el concepte de ciutadania, seguint la línia que han marcat els plans locals d’integració de la diversitat cultural precedents, o el mateix Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya.//Finalment aquí, podríem destacar que el concepte d’integració és multidireccional i recíproc

Entradas relacionadas: