Sistemes política lingüística

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

 

Gonellisme: Denominació referida a Mallorca, als sectors que neguen la unitat de la llengua catalana dient que el mallorquí, menorquí... Son idiomes distints i independents del catala. No accepten la normativa aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans. No acceptem la veritat cientifico-filologica pel que fa a la realitat del nostre idioma. Cap institució científica admet aquestes tesis. El gonellisme aprofita la ignorancia de la gent del poble de les IB sobre la propia historia i la propia llengua per difondre el seu missatge anticatalanista. El gonellisme s'expressa en castella o be en catala antinormatiu. La polemica es realitza a traves de cartes entre intelectuals i cartes al director a nom de pep gonella. Blaverisme: es el fenomen equivalen ,al país València, al gonellisme de les IB. Els blaveros defensen, sense argument científics ni historics valids, que el València es una llengua diferent del catala. Esta integrat per anticatalanistes que aprofiten , per difondre el seu missatge, la situació provocada per l'existencia d'un poble ignorant de la propia cultura. La política lingüística: El proces de normalització exigeix l'exercici d'una acció social, d'una determinada política lingüística; activitat política (insittucional o no) sobre els usos lingüístics en una comunitat. L'estat es el que pot garantir l'exercici  del dret dels ciutadans a usar la propia llengua. L'estat intervé en materia lingüística mitjançant  l'ensenyament, regulant mitjans de comunicació i us de la lllengua en ambits oficials i públics. la política lingüística, en un estat que alberga diferents comunitats i territoris lingüístics, pot presentar dues orientacions fonamentals: 1- reconeix nomes unes de les llengües i eliminar de manera directa o indirecta als altres idiomes ex: estat espanyel en epoques passades o estat frances. 2- reconeix oficialment la realitat lingüística plural de l'estat que es fa jurídicament a traves del concepte dóficialitat de la llengua.


Quan hi ha plurioficialitat, la solució jurídica adoptada ot adoptar formules diverses: a) multilingüisme oficial delimitat: sistemes que admeten l'oficialitat de les diferents llengües a l'interior de l'estat amb una perfecta delimitació territorial. Cada llengua es plenament oficial. Ex: Bèlgica (4 arees francesa neerlandesa alemanyai brusel·les. -suissa alemany, frances i Itàlia a cada territori (canton). B)multilingüisme oficial superposat: sistemes que ademeten l'oficialitat de dues o mes llengües superposades en un mateix territori. Sistema present freqüentment en tots els estats africans de parla francesa o anglesa. Ex: Marroc o Algèria. C) multilingüisme oficial mixt: sistemes que admeten la doble oficialitat superposada pero nomes a determinats territoris de l'estat, de manera que una llengua es oficial a tot l'estat pero hi ha territoris d'aquest en els quals s'admet l'oficialitat d'una altra llengua, com a Espanya. Analisi dels tres sistemes de multilingüisme oficial: en els sistemes de superposiscio apareix conceptualment el dret d'elecció de la llengua pel ciutada, si dues llengua son oficials l'individu i nomes ell por escollir la llengua oficial en que s'adreça als poders i als serveis públics en que l'estat ha de mantenir aquest dret. En els sistemes de multilingüisme oficial delimitat existeix una oficialitat única en cada territori. No nhi ha prou que una llengua sigui reconeguda com a oficial, amb autorització perque s'utilitzi als tribunals , al l'administració i a l'ensenyament; cal que sigui necessaria i no tan sols útil en el seu propi territori. Casos de normalitzacions lingüístiques aconseguides amb exit: es tracta de casos de llengües que en epoques anteriors (segle passat o començament de l'actual) es trobaven en situació avançada de substitució lingüística i que ara han aconseguit esdevenir d'us normal en el seu territori gracies al desenvolupament d'un proces de normativització lingüística ex: fines, hongares noruec. Cas particular hebreu (a Israel) es un cas singular perque done peu a a parlar de "resurrecio lingüística".

Entradas relacionadas: