Sociolingüística

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,76 KB

 
Aviat desapareixerà la escriptura. La escriptura va apareixer com una necessitat per emmagatzemar informació relacionada amb el comerç i l'organització de les ciutats fa cinc mil anys i si la continuam emprant és perquè la necessitam fins al punt que s'ha convertit en qualcom indispensable, prova d'això és la quantitat immensa d'informació escrita qe poseïm. L'escriptura va néixer com una necessitat social que algunes societats encara no tenen. A la nostre societat l'escriptura és una necessitat indispensable, fins al punt que no es pot concebre el món actual sense ella. Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura. Hi ha gent que atribueix aquest dot a la genètica, però és innegable que no basta una predisposició genètica, sinó que a més s'han de donar una sèrie de circumstàncies favorables que apropin aquella persona a la literatura. La importància d'aquests suposats gens literàris és ben minsa comparada amb l'entorn i l'educació que els subkectes han rebut. És a través de la lectura que trobam models literaris a seguir que incorporam inconscientment als nostres coneixements. Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament. El qe no es té en compte és que els periodistes d'avui en dia treballen a un ritme molt ràpid, i que és compresinble que es produeixin errades. Reflexiona sobre lo increïble que sembla que la meitat de la població actual llegeuxi. Referent als joves, aquests el que fan és expressar-se d'una forma diferent d'acord amb la seva edat. Amb el pas dels anys, aquests joves aniran demostrant que dominen la llengua perquè han adquirit la competència necessària a través de l'ensenyament escolar. Els temps canvien i les llengues també han anat canviant. és important peró que  intentem ser precisos i exactes a l'hora de fer servir la llengüa. El llenguatge és un mitjà de comunicació.La lengua és un sist. de signes que ens permet intercanviar informació i dividir el treball, a més fa possible el diàleg interior, l'adhesió a un grup social, a un col.lectiu i l'ordenació del món. Emprant la llengüa parlam amb nosaltres mateixos i planificam, recordam, pensam i ens expressam lliurement. Emprant la llengua ens podem relacionar. Hiha una gran varietat de llengues i aquestes s'haurien de respectar, emprant la corresponent en cada espai..La llengua en serveix per fer abstraccions sobre el que ens envolta i classificar  amb paraules concretes la realitat que ens envolta permetent-nos una ordenació interna del món. El ioruba és una llengua rara, exòtica.Totes les llengues comparteixen unes característiques semblants: tenen gramàtica pròipia que és adoptada peñs parlants quant aquests adquireixen la llengua; tenen vocals i consonants com les nostres i paraules que es refereixen a realitats concretes i abstractes. Cada llengua té peculiaritats, peró en essència són el mateix. Una llengua estranya seria aquella que tengués una pronúncia impossible, una associació il.logica d'elements per crear paraules i una sintaxis desordenada. En tot cas aquesta llengua pertanyeria a un ésser viu amb unes característiques físiques i mentals molt fiferents i no ens podriem comunicar amb ell.La meva llengua és la més facil de totes.La facilitat de la llengua és una característica relativa, ens semblen més fàcils les llengues que tenen una estructura més propera a la nostra. La llengua que feim servir ens sembla fàcila perquè la vam adquirir en l'època en que estavem oberts a adquirir un sist. i ens hagués estat tan fàcil una llengua com una altre. Tothom té la capacitat de adquirir una llengua o més, i fins i tot hi ha persones que no sols adquireixen un codi verbal, sinó també codis no verbals. La llengua "materna" sempre ens ha de acompanyar. És aquella que tenim com a primera o que empram i dominam amb més comoditat. Una persona que viu al mateix territori linguistic i que sempreesta envoltat de la mateixa llengua, té fàcil identificar la seva llengua primera, pero algú que domina diferents llengues o que canvia de lloc de treball tendra més difícil distingir la seva llengua primera, més aviat és farà servir una llengua segons la situació. Avui en dia és important dominar diferentes llengues i registres i és imprescindible pensar que es pot mantenir l'ús d'una llengua en una territori amb una altre si no es donen factors que n'afavoreixin l'ús. Val més dedicar les hores de català a l'estudi d'angles.Canviant les hores de català per hores d'anglès s'aconseguirà accelerar el procés de desaparició de llengues que s'està duent a terme actualment.Obtendriem com a resultat un món pobre. Cal defensar el patrimoni cultural que suposen les llengues transmetent-les i emprant-les. Tots els coneixements que es donen a l'escola són útils perquè pretenen formar-mos com a persones i donar-nos una formació integral que ens permeti saber com fer les coses i emprar la llengua del nostre entorn. Les llengues amb més parlants són més útils. Aquest fet no és del tot cert, ja que dependrà del que vulguem fer la utilitat o no d'una llengua. Si ens trobam en territoris on la llengua és una altra o volem dedicar-nos a algun camp específic, cultural o tecnològic en el qual s'empre una llengua amb pocs parlants, serà aquesta la que ens interesarà. Fem servir la llengua per relacionar-nos amb el nostre entorn i és per aquest motiu que generalmnet la llengua és més útil.En algunes llengues no es pot parlar de coses abstractes. L'èsser humà tendeix a la abstracció. NO tan sols existeix la nostra llengua, sinó que es produeix en totes les llengues.Hi ha llengues que han perdut el tren de la modernitat. La modernitat en si té a vore amb la consideració igualitària de les persones sense discriminacíons per motiu de sexe, religió, nacionalitat o idees.Estam lluny de la modernitat doncs. En el moment de la aparició del llenguatge i de les diferents llengues començà un p`rocés que distancià les llengues i les adaptà a les situacions dels parlants, sent sempre uns sistemes oberts que admeten canvis i modificacions i van evolucionant. Tots els idiomes s'han anat modificant, però conserven la estructura que els permet incorporar qualsevol paraula que sorgeixi i compartir els nous avenços tecnològisc o moviments culturals. On anirem a parlar amb aquestes llengues locals? Es tenen com a llengues locals aquelles que es parlen en un territori determinat, no gaire gran, i que són propis d'allà. Totes les llengues que hi ha són locals o bé varen ser-ho en els seus inicis. Algunes adquiriren nosu territoris linguistics per motius polítics, econòmics i històrics i anaren deixant el seu caràcter local per convertir-se en llengues més o manco internacionals. Tothom té dret a emprar la seva llengua local i és per aquest motiu que cada llengua hauria de ser usada en el propi territori.Un estat plurilingue és molt car de mantenir. Certes personesempren aquest argument per defensar una reducció en el nombre de llengues del estat. Les diferents llengues són riques per si mateixes i són útils, no cal cercar un motiu econòmic per mantenir-les, la seva importància cultural ha de ser suficient perquè es destinin doblers a conservar-les i fer que cada parlant pugui sentir-se cómode i gaudeixi amb la seva llengua.Cal deixar que les llengues s'ho facin totes soles. Les llengues han de fer la seva vida independentment de les institucions i del govern. Totes haurien de tenior un mateix grau d'ús a nivell internacional, així la competició seria igualitària.Hi ha llengues que estan en perill de desapareixer i d'altres que tenen la supervivència assegurada. Si tan sols es tracten com si fossin entitats de les quals obtenir beneficis serien moltes les que s'haurien d'eliminar, però tembé caldria reduir gran part del presupost que es dedica a cultura, sanitat i benestar. S'han d'augmentar les inversions en aquests camps i també cal conservar les llengues perquè totes elles formen part del llenguatge, sense elles el llen

Entradas relacionadas: