Sociolinguistica

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,25 KB

 

Llengua majoritària: Una llegua que, en termes absoluts, té molts parlant. Llengua minoritària: Una llengua amb poc parlants,  Atenció: El nombre de parlants no implica cap reconeixement qualitatiu respecte a la llengua. El concepte de llengua minoritària o majoritària és arbitrari encara que sovint sempra per prestigiar una llengua. Tota llengua neix com a llengua minoritària i són sempre factors extralingüístics els que poden portar-la a ser parlada per molts milions de persones. Llengua minoritzada: és aquella que pateix la interposició duna altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. i que perd àmbits dús en el seu propi territori. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi.No existeix un paral·lelisme entre llengua minoritària i llengua minoritzada. Hi ha llengües majoritàries que són minoritzades en alguns territoris (castellà a Puerto Rico, francès al Quebec), i moltes llengües minoritàries no minoritzades (danès a Dinamarca, noruec a Noruega, etc.). Però la majoria de llengües minoritzades són també minoritàries. El bilingüisme és un concepte ambigu. Sovint sha utilitzat per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Tipus de bilingüisme Bilingüisme individual: relacionat amb el poliglotisme. Es refereix a la persona que parla dues llengües (encara que en pot parlar moltes més).  Bilingüisme territorial: es dóna quan en un estat trobam geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques.  Exemples: Bèlgica, Suïssa. Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers duna societat. En aquest cas, els parlants duna llengua es veuen obligats a conèixer tots una mateixa segona llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional. Les normes dús estableixen quina llengua sha demprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits dús més formals. En situació de diglòssia, una llengua és emprada per a funcions formals i estàndard; aquesta és la llengua de prestigi anomenada llengua A (alta). Laltra llengua, la pròpia, sempra en situacions informals i sanomena llengua B (baixa).



El concepte de monolingüisme militant es refereix al fet que alguns parlants es neguen a aprendre una segona llengua perquè consideren que amb la seva no només en tenen prou, sinó que sels ha de garantir el dret a tenir-ne prou. Daquesta manera arriben a exigir a altres parlants que aprenguin la seva llengua però ells no naprenen cap. Lobjectiu de la normalització és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics: 

Augmentar el nombre de parlants.  Augmentar la freqüència dús de la llengua.  Ocupar tots els àmbits dús de la llengua.  Introduir unes normes dús favorables a la llengua dominada. Són necessaris dos factor per garantir- ne lèxit: ntervenció política.
Predisposició favorable de la societat.
Una llengua normalitzada necessita una varietat comuna a tots els parlants sigui quin sigui el seu dialecte geogràfic, social o generacional.
Aquest model de llengua comuna és lestàndard: varietat neutra, supradialectal i formal.
Lestàndard garanteix una comunicació eficaç. És utilitzada als mitjans de comunicació, en el sistema educatiu, en ladministració pública, etc.La política lingüística és lactivitat que desenvolupa un govern sobre lús de les llengües. És la gestió del plurilingüisme. Aquesta actuació pot ser conscientment exercida o inconscientment provocada. A lestat Espanyol tenim un model mixt. Per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat. Es perpetua el conflicte lingüístic. A lestat Espanyol tenim un model mixt. Per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat. Es perpetua el conflicte lingüístic. La situació de la llengua és molt desigual entre els diferents territoris, tant pel que fa a reconeixement legal com a lús lingüístic.

Entradas relacionadas: