Sociolingüística de la llengua catalana

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

 

Procés de normalització lingüística, és el procés mitjançant el qual un Idioma es sotmès a la regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, amb uns Criteris científics i racionals. La tasca fou duita a terme, en el cas de la llengua catalana, a principis del s. XX, amb les propostes de la revista L’Avenç a finals del s. XIX, la feina de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de L’IEC. Les llengües europees veïnes ja s’havien normativitzat feia segles però El català no ho havia fet per raons polítiques. Amb la Renaixença es va veure La necessitat de comptar amb unes normes ortogràfiques fixades, n diccionari General i una gramàtica.És el procés mitjançant el qual s’atura un procés de Substitució lingüística. L’alternativa, la intervenció decidida del poder Polític, la planificació i la presa de consciència social aconsegueixen aturar L’extinció d’un idioma. Designa el conjunt d’actuacions encaminades a Aconseguir que una llengua d’un territori sigui present de manera prioritària Als àmbits d’ús formal, de manera que augmenta la freqüència d’ús i desapareix La pèrdua de parlants.Un idioma esta plenament en situació de normalitat quan Es fa servir en tots els àmbits de comunicació formal i informal dins el Territori que li es propi. No perd àmbits d’ús ni parlants, ni freqüència d’ús I els immigrants arriben a fer-la servir perquè la necessiten. Es fa necessària Quan una comunitat, per qüestions polítiques, econòmiques o demogràfiques s’ha Vist sotmesa a un conjunt de pressions polítiques que han fet recular o no, han Deixat avançar l’ús propi de l’idioma fina arribar a estar en perill D’extinció. Implica Oficialitzar una llengua i així les institucions de poder Han de donar-li als serveis públics. Estandardització , una llengua Normalitzada disposa d’un estàndard oral i escrit, model comú i general al Conjunt de parlants.

 Actuacions en dos plans, social i individual.

Diglòssia, fa referència a tota especialització Funcional diferenciada entre nivells, registres, dialectes o llengües. Quan Apareix com a conseqüència d’un procés de substitució comports l’ús estable de Dues llengües en àmbits diferenciats: s’usa la llengua pròpia de la comunitat En el àmbits informals i la llengua forastera en els àmbits més formals.

Llengua minoritària Llengua usada Tradicionalment en un territori d’un estat per nadius d’aquest estat que Constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població. 2 Llengua diferent de la llengua o de les llengües oficials de l’estat. No s’hi Inclouen ni els dialectes de la llengua o les llengües oficials de l’estat ni Les llengües dels immigrants. El terme llengua minoritària, encara que és un Concepte quantitatiu  i sense Connotacions negatives, s’utilitza de vegades per a restringir els drets d’una Comunitat lingüística. És, per tant, una manera d’adjectivar una llengua Minoritzada, i en el fons es pot amagar una consideració desigual  i antidemocràtica de les llengües, de les Comunitats lingüístiques.

Llengua minoritzada Llengua que malgrat que pugi Ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona, pateix una Restricció dels seus àmbits i funcions d’ús en un territori determinat, de tal Manera que no serveix o no és necessària per a la major part d’ocasions o D’àmbits en què cal usar la comunicació verbal. Una llengua ha esdevingut Minoritzada després d’un procés de bilingüització de la seua comunitat Lingüística que l’ha conduït a la marginalització o subordinació lingüística.


Entradas relacionadas: