"solitud" resum

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

 
Mila: és una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa. La seva personalitat va madurant i la seva manera de veure les coses va canviant al llarg de la novel·la. La Mila es tot el contrari del seu marit, a qui no estima i això li fa sentir-se insatisfeta. Entre ella i el pastor hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest.
aietà: és un home agradós i servidor de 64 anys. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. Poseeix un gran poder de paraula. Representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima. Fa de protector de la Mila durant la història i l’ajuda a evolucionar psicològicament.
Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Representa tot lo dolent, la violència i la destrucció. La seva mirada es de bèstia i es comporta com a tal. També se'l compara amb un llop. No té sentiments.


Matias: és un covard, un ignorant i molt passiu, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la Pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. A la muntanya es fa amic de l’Ànima i es deixa influir pels seus mals consells. En el transcurs del temps passa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.
Actitud de la Mila enfront els homes:
Gaietà: és un l’home amb qui la Mila es sent protegida y segura, fins i tot té desitjos amorosos amb ell, però aquests desitjos s’acaben quan descobreix l’edat exacta del pastor.
Matias: encara que sigui el seu marit la Mila no l’estima, però al principi era la seva única companyia per fugir de la solitud. Ella diu que no l’ajuda en res i que és ignorant. Ella l'associa amb una bèstia sense zel.
Ànima: la Mila sovint compara les seves dents amb les d'una bèstia, les d'una gossa o un xacal. Sent desconfiança i al final será violada per aquest.
Arnau: despertava sobre la Mila un fort impuls passional que ella intentava negar.
Baldiret: quan la Mila veu aquest nen té el desig de ser mare.

“La pujada”
És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella mateixa i segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de l'obra i la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està contenta i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.

Entradas relacionadas: