Solucions del bilingüisme social

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

1.SociolingüísticaSegons Lluís Vicent Aracil, una llengua implica també un ús lingüístic. La lingüística tradicional s’ocupa de l’estructura lingüística (fonètica, lèxic, regles morfosintàctiques…). La sociolingüística s’ocupa de l’ús -o el no ús- de la llengua, és a dir, les condicions de la seva existència.Podem establir un paralel·lisme entre lingüística i sociolingüística per una banda i biologia i ecologia per l'altraja que les segones s'ocupen de la relació amb el medi, de la realització o ús de les primeres. Té el seu origen als Estats Units,  a la dècada dels 50 del segle passat, quan es començà a  estudiar grups d’emigrants "chicanos" que no dominaven l’anglès. Als anys 60 arriben els estudis a Europa per estudiar les realitats socials pròpies.en camp d socioling cal destacar 3 noms: Francesc Vallverdú, Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles

3- Comunitat lingüística i consciència lingüística Una -com ling està formada x membres q tenen en comú almenys 1 varietat lingüístico una lleng, i q comparteixen consensos, regles o normes d’ús per al seu ús correcte.No coincideix necesàriament amb un grup ètnic, religiós, nacional ni territorial, però en la mesura q aquests grups siguin coincidents, la comunitat es manté més ben cohesionada.  No hi ha criteris absoluts ni objectius per definir la comunitat lingüística. -consciència ling Quan en una societat apareix una 2a llengua és important una consciència ling per tal d’estabilitzar la comunitat ling. Implica la “lleialtat lingüística” activa i conscient dels seus membres.

2- Àmbits d'ús i normes d'ús. Ús convencional i ús intencional.Les lleng existeixen en societats q les fan servir, però presenten variacions que estan relacionades amb la diversitat de situacions que es pot trobar un parlant. àmbits d’ús consisteixen en els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat lingüística) és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, etc.Depenen d:individu(sexe, edat, ocupació),tema,situació,intenció .normes d’ús:cada societat estableix quines varietats  lingüístiques són les adequades per a cada àmbit d’ús.en realitat han estat el resultat d’un joc de forces.

Són sempre respostes i solucions a problemes pràctics, situacions en què cal triar entre diferents alternatives”. Ex:à Amb els castellanoparlants (encara que saben parlar català) cal parlar castellà. à Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català. ús convencional i ús intencional.L’ús lingüístic que s’adapta a l’ús d’una societat (considerat ús normal) és anomenat ús convencional. De vegades, però, apareixen grups socials disconformes que posen en dubte les normes d’ús, no les segueixen. Aquest ús és l’ús intencional q contribueix a recuperar una llengua.

Entradas relacionadas: