Com sonen les vocals o/u àtones en català oriental i en català occidental

catala occiden/orient En relació a la fonética, el català occidental; 1. distinció entre a/e i o/u àtones: taulada i pontet es pronuncien diferent de teulada i puntet. 2. Les e tancades del llatí vulgar es pronuncíen tancades: net, fred, ceba, pera, cabells. 3. [S] intervocàlica o final es realitza precedida de [j], d'acord amb la grafia: coix [ kóiS]
En canvi, en el catalá oriental, la fonètica es diferent: 1. neutralització de a/e, o/u àtones: taulada i pontet es pronuncíen igual que teulada i puntet. 2. Les e tancades del llatí vulgar s'obriren (passant per un estadi intermedi de vocal neutra tònica, viu encara en el balear): net, fred.. 3. [S] intervocàlica o final s'articula no precedida de [j]: coix [kójS]. En relació a la morfosintaxi, en el català occidental, conserven la -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e-: hòmens, màrgens.. Desinències del present de subjuntiu amb [e] o [a+, amb variants: cante, cantes..  Verbs incoatius amb i: servix.   En canvi la morfosintaxi del català oriental, perd la -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e-: homes, marges.. Ús força generalitzat de les formes reforçades dels pronoms febles: em, et es, etc   Desinències del present de subjuntiu amb [i]: canti, canti.   Verbs incoatius amb -e-: serveixo/servesc  I per finalitzar, en relació al lèxic i semàntica, els mots característics del català occidental son: melic, espill, arena, corder, xiquet/a... i en el catala oriental son: llombrígol, mirall, sorra, etc..