Sons i grafies de la llengua catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,69 KB

 
Fonema: unitat més petita de la llengua sense significat.
So: la realització del fonema.
Grafia: lletra o dígraf amb que representen un so concret.
Fonologia: determinarà els fonemes d’una llengua.
Fonètica: estudia els sons de la llengua tenint en compte les seves característiques articulatòries i acústiques.
Ortografia: es preocupa de determinar la representació gràfica de la tira fònica mitjançant lletres
Obstacles: cordes vocals, sortida de l’aire i òrgans articulatoris.
Sons consonàntics: es poden classificar tenint en compte el punt d’articulació, la manera d’articular i el comportament de les cordes vocals. Punt d’articulació: bilabials: quan entren en contacte els 2 llavis (p). Labiodentals: entra en contacte el llavi inferior i les dents superiors (f). Dental: dents superiors i punta de la llengua (d). Alveolar: punta de la llengua i alvèols (r). Palatal: dors de la llengua i paladar dur (ll). Velar: part posterior de la llengua i vel del paladar (g). Manera d’articulació: oclusiu: quan hi ha un tancament total de l’aparell fonedor (p). Fricatiu: tancament es produeix amb un contacte incomplet dels òrgans, de tal manera que l’aire passa per un canal estret i es produeix un soroll de fricció (s). Africat: té característiques de l’oclusiu i del fricatiu (tj). Aproximant: articulacions sense cap oclusió i sense cap fricció (b, d, g, entre vocals). Líquid: l’aire surt pels costats de la llengua. Hi ha laterals (l) i vibrants (simple r o múltiple rr). Nasal: comparable amb l’oclusiu (m).
El marc jurídic: l’ús del català està regulat per la llei de política lingüística. El castellà es ‘única llengua oficial segons la Constitució espanyola. Però també seran oficials les pròpies de cada comunitat autònoma. El que pensa es que ningú diu que calgui aprendre el català, només el castellà. Andorra té el català com única llengua oficial. Catalunya Nord el català és més fort, i a l’Alguer se’l reconeix.


Situació actual de la llengua catalana: amb la mort del dictador, s’aprovà la constitució espanyola en el 1978, es restablí la Generalitat de Catalunya i s’instaurà la Generalitat Valenciana i el Consell Insular de Mallorca. En l’estatut d’autonomia de Catalunya s’estableix que el català és la llengua pròpia. El català ha incrementat la seva presència a l’ensenyament a la vida pública, als mitjans de comunicació, etc. Mitjans de comunicació en català: emissores de ràdio, televisió i premsa. Molts hàbits i actituds que s’enrobustien en l’època franquista costen de suprimir. Progressió de la normalització del català.
La renaixença: la burgesia catalana s’anà acostant a la gent del seu país. Això afavorí la Renaixença, moviment de redreçament de la cultura i de la llengua catalanes. Ajudà a neutralitzar els prejudicis disglòssies contra la llengua, alhora que adquiria el valor simbòlic d’element aglutinador interclassista. Un dels objectius de la Renaixença fou la recuperació de la llengua com a vehicle d’expressió literària i en tots els gèneres. Aparegueren Jacint Verdaguer, Narcís Oller i àngel Guimerà. Els Jocs Florals serviren per a promoure i prestigiar el català com a llengua literària. El català distava molt de ser una llengua normalitzada. L’ensenyament generalitzat, els nous mitjans de comunicació com la premsa i el flux immigratori feren que el castellà anés penetrant en les classes populars. Malgrat tot, el català continuà guanyant prestigi i àmbits d’ús.
La codificació del català modern: una de les necessitats era normativitzar l’idioma. Els segles de postració ens havien llegat una llengua malmesa. L’idioma havia perdut part de la seva frescor. Per a recobrar la seva categoria de llengua culta urgia disposar d’una ortografia unitària, moderna, genuïna. El 1906 , es fa el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El congrés serví per a estimular els estudis lingüístics. Un primer pas el constituí la creació d’una acadèmia de la llengua. El primer resultant fou les normes ortogràfiques, que es completà amb la gramàtica i amb el diccionari oficial de Pompeu Fabra.

Entradas relacionadas: